Any rere any els fenòmens naturals ens indiquen amb precisió que la primavera arriba. Com se sap el tret de sortida el marquen el març els ametllers i els cirerers en flor, que pinzellen el paisatge de tons blancs i purs i rosats. Però quins altres senyals hi ha? Fer partícips d’aquest joc d’observació de pistes de la natura a la nostra quitxalla pot ser una bona manera d’aprendre, prendre consciència de l’entorn i entretenir-los.
El preludi

Durant aquesta època de reclusió pel Covid-19, mirar per la finestra cercant els senyals de la natura ha sigut una distracció recorrent. De dins estant es feia evident que la mare terra no s’aturava: ja a mitjans de març, cridanera i orgullosa, groc fluorescent, va florir un arbust que pot recordar a la ginesta. Però la ginesta (Spartium junceum, vítečník sítinovitý en txec) és endèmica del Mediterrani: la txeca és la Zlatice (Forsythia, Forsítia en català), que curiosament té origen a la Xina tot i que existeix una espècie nativa procedent del nord d’Albània i sud de Iugoslàvia. A Catalunya es coneix també com a Arbust de Sant Josep perquè floreix a finals d’hivern o principis de Primavera, justament pels volts de Sant Josep, 19 de març.
Un altre senyal de l’entrada de la primavera és l’arribada dels ocells migratoris. D’ençà de viure a Libeň, tornen puntualment durant la segona setmana de maig uns planadors en estols eixordadors que habiten sota el canaló de la casa veïna: el Falciot negre (Apus apus, Rorýs obecný en txec).

Aquests no són realment orenetes, però tenen costums força similars i fins i tot els txecs els confonen amb elles. Tenen les ales més llargues i la cua més petita i a diferència de les orenetes no fan nius sinó que habiten en escletxes o sota les teulades, i volen en estols emetent un xisclet agut molt característic.
S’alimenten exclusivament d’insectes que capturen al vol, i no poden aterrar perquè les seves potes curtes no els permeten tornar a enlairar-se. Asseguts al balcó els guaitem planejar en grup i xisclant arran de barana: podries treure la mà i acariciar-los.

Els misteris de maig: aus i borrissols
El següent misteri del mes de maig l’he desvetllat enguany. Fins ara frisava per l’arribada de la ¨pluja de cotó fluix¨: cada any, i durant una setmana, el cel de Libeň s’omple d’un borrissol blanc que lleugerament s’envola i acaba a tots els racons. Darrera de casa n’hi ha un i al parc de Podviní n’hi ha tres: és un arbre amorós, amb fulles en forma de cor, capçada ovalada i tronc fi. A l’hivern sembla que hagi mort perquè els cors li cauen tots caducs, però a l’abril reviu i una setmana després de l’arribada dels falciots li surten volant els seus fruits i les seves llavors en forma de cotó fluix volàtil. Es tracta del pollancre (Populus canadensis, Topol kanadský en txec)


Bonus track
Un cop esdevinguts aquests espectacles, només ens manca esperar que floreixin els aromes més esperats de l’any: la lavanda, que ens saluda perfumada al portal de casa nostra a Libeň. La freguem amb els dits i ensumant-la esclatem per dins.