L’esclat de la primavera a Txèquia

Any rere any els fenòmens naturals ens indiquen amb precisió que la primavera arriba. Com se sap el tret de sortida el marquen el març els ametllers i els cirerers en flor, que pinzellen el paisatge de tons blancs i purs i rosats. Però quins altres senyals hi ha? Fer partícips d’aquest joc d’observació de pistes de la natura a la nostra quitxalla pot ser una bona manera d’aprendre, prendre consciència de l’entorn i entretenir-los.

El preludi

Zlatice, zlatičko i mascareta el 22 de Març

Durant aquesta època de reclusió pel Covid-19, mirar per la finestra cercant els senyals de la natura ha sigut una distracció recorrent. De dins estant es feia evident que la mare terra no s’aturava: ja a mitjans de març, cridanera i orgullosa, groc fluorescent, va florir un arbust que pot recordar a la ginesta. Però la ginesta (Spartium junceum, vítečník sítinovitý en txec) és endèmica del Mediterrani: la txeca és la Zlatice (Forsythia, Forsítia en català), que curiosament té origen a la Xina tot i que existeix una espècie nativa procedent del nord d’Albània i sud de Iugoslàvia. A Catalunya es coneix també com a Arbust de Sant Josep perquè floreix a finals d’hivern o principis de Primavera, justament pels volts de Sant Josep, 19 de març.

Un altre senyal de l’entrada de la primavera és l’arribada dels ocells migratoris. D’ençà de viure a Libeň, tornen puntualment durant la segona setmana de maig uns planadors en estols eixordadors que habiten sota el canaló de la casa veïna: el Falciot negre (Apus apus, Rorýs obecný en txec).

(Institut Català d’Ornitologia)

Aquests no són realment orenetes, però tenen costums força similars i fins i tot els txecs els confonen amb elles. Tenen les ales més llargues i la cua més petita i a diferència de les orenetes no fan nius sinó que habiten en escletxes o sota les teulades, i volen en estols emetent un xisclet agut molt característic.

S’alimenten exclusivament d’insectes que capturen al vol, i no poden aterrar perquè les seves potes curtes no els permeten tornar a enlairar-se. Asseguts al balcó els guaitem planejar en grup i xisclant arran de barana: podries treure la mà i acariciar-los.

(Institut Català d’Ornitologia)

Els misteris de maig: aus i borrissols

El següent misteri del mes de maig l’he desvetllat enguany. Fins ara frisava per l’arribada de la ¨pluja de cotó fluix¨: cada any, i durant una setmana, el cel de Libeň s’omple d’un borrissol blanc que lleugerament s’envola i acaba a tots els racons. Darrera de casa n’hi ha un i al parc de Podviní n’hi ha tres: és un arbre amorós, amb fulles en forma de cor, capçada ovalada i tronc fi. A l’hivern sembla que hagi mort perquè els cors li cauen tots caducs, però a l’abril reviu i una setmana després de l’arribada dels falciots li surten volant els seus fruits i les seves llavors en forma de cotó fluix volàtil. Es tracta del pollancre (Populus canadensis, Topol kanadský en txec)

L’artífex de la pluja de cotó fluix anual – el pollancre de darrera de casa

Bonus track

Un cop esdevinguts aquests espectacles, només ens manca esperar que floreixin els aromes més esperats de l’any: la lavanda, que ens saluda perfumada al portal de casa nostra a Libeň. La freguem amb els dits i ensumant-la esclatem per dins.