Manteta, torrades, pot de humus o paté, termo amb te, ampolla de vi: els praguesos són molt de fer pícnics i és un costum que fa de bon imitar, amb nens petits o sense. Ara en temps de virus potser creix el costum: el distanciament serà més fàcil de complir a l’aire lliure. Això i la sensació de llibertat. Hi ha molts parcs i molt grans, la perifèria de la ciutat és semirural, fins i tot dins del terme, que és molt gran, 500 quilòmetres quadrats (cinc vegades Barcelona). Hi ha un munt de llocs on es pot fer pícnic.
L’ajuntament convida a fer pícnic al parcs de l’Exposició, en llocs preparats i condicionats. És probablement l’últim lloc on té sentit anar a fer pícnic, és més probable que hi hagi acumulacions, i sí, està preparat per fer foc, però menjar-se les salsitxotes carcinogenes semicremades que endrapa la gent aquí té molt poc de sentit.
Prop del parc de l’Exposició hi ha el parc de la Stromovka, amb tot de restaurants però també racons de pícnic. N’hi ha més: els parcs de Letná, sobre tota la roca que fa girar el riu a l’est al centre de Praga, sobre la qual hi ha el Castell. El parc de Vyšehrad és una altra gran extensió molt adequada. El parc de Grebovka, entre Vinohrady i Vršovice, és una altra possibilitat. Els Riegrovy sady de Vinohrady en són una altra. Més enllà dels parcs hi ha Divoká Šárka (web en txec, Facebook), més de 200 hectàrees de bosc, tot un parc natural.