El pont icònic de Praga es diu «de Carles» des del segle XIX, com un homenatge del nacionalisme txec al rei del segle XIV que el va construir. Se’l considera un pare de la pàtria. A ell es deu la fundació de la Universitat Carolina. Com diu a totes les guies txeques va ser la primera a Europa Central. Com no diu a cap guia txeca, la número trenta-i-tants a Europa. Però sobretot Carles va ser el més gran promotor immobiliari de la història de Praga. Va fer una mena d’eixample gòtic de la ciutat a la riba dreta, tancat per noves muralles, que avui és el districte històric de Ciutat Nova (Nové Město).
L’aspecte del barri va anar quedant fixat en els cent anys anteriors a la segona guerra mundial. Però les vies principals i les esglésies són d’origen baixmedieval, igual que les places principals, que són els antics mercats. La més cèntrica, l’avinguda Venceslau, va ser el mercat de cavalls.
El caràcter visionari, l’ambició i l’empenta del rei Carles van ser extraordinaris. També va ampliar el Castell i va començar a construir la Catedral de Sant Vit, perquè va obtenir per a Praga l’estatus d’arquebisbat. Tot obeïa a la voluntat de fer-se proclamar emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i convertir Praga en la capital, cosa que va aconseguir el 1355.
Carles va fer de Praga el cap i casal d’un regne estable i pròsper i una gran metròpoli al centre d’Europa, plenament integrada en els circuits continentals del comerç i la circulació d’idees.
Poc després de la mort de Carles, el 1378, va arribar la pesta que ja havia arrasat Europa, i les coses van començar a anar malament. Per exemple la Catedral, començada amb tanta pompa, va estar inacabada fins al segle XX.
Avui el rei Carles té una estàtua a la placeta de la riba dreta, a l’entrada del pont que porta el seu nom. És un retrat idealitzat del rei savi i bo, tal com ha sortit en incomptables llibres i pel·lícules, no solament per a nens. En la imaginació popular és el rei alt, fort i virtuós dels contes de fades.