A Praga i les ciutats hi ha de tant en tant manifestacions contra el primer ministre Babiš, i els mitjans li són en general hostils, però sembla que ni això ni els escàndols en què es veu implicat no l’afecten i arrasa a les enquestes: pel maig puja a quasi un 34 per cent del vot. Els segons són els Pirates, que baixen a quasi un 13 per cent. Cinc partits més es repartirien un 40 per cent del vot i entrarien al Parlament, el 13 per cent restant aniria a cinc partits que en quedarien fora (enquesta STEM de maig aktualne.cz). D’acord amb això no hi ha d’haver grans canvis immediats en la política txeca, Babiš governarà sol o triarà socis.
Andrej Babiš (n. 1954) és un oligarca sorgit dels tecnòcrates del règim comunista dedicats al comerç d’exterior amb el món capitalista. Es reservava a un pocs escollits, perquè aportava divises a l’Estat i era una activitat estratègica i molt lucrativa.
Tot aquell personal responsable del comerç exterior va arribar al 1989 coneixent el capitalisme i amb els mitjans i la voluntat d’aprofitar-ho. El 2019 la revista Forbes li calculava a Babiš una riquesa personal de 3,2 miliards de dòlars.
Tot i amb això Babiš és un oligarca d’un nivell inferior a les cinc famílies que controlen l’economia txeca. Ara bé, controla l’agroindústria fins al punt que a Txèquia és difícil comprar aliments sense que hi guanyi diners. També influeix a través dels mitjans comunicació que va comprar, com el diari Dnes.
Però sobretot hi ha la carrera política, des de 2011, amb el propi partit personal ANO (que vol dir «Sí» en txec). És una plataforma sense cap ideologia, només marketing, una maquinària per construir una reputació d’eficàcia i efectivitat, crear una xarxa clientelar i ocupar i conservar el poder.
L’ascens de «l’home fort» és una reacció a l’enorme corrupció dels anys noranta i zero i del cansament subseqüent de la política. La idea que un home d’èxit «posarà ordre» i com que és ric «no robarà» va convèncer prou votants.
Babiš va ser primer ministre de Finances, després Primer Ministre, fins avui. Si és cert que no roba és perquè pot escriure la legislació i controlar el «BOE» del país. No et cal robar si controles, per exemple, l’impost de la remolatxa conreada per al biocombustible i ets un gran terratinent i plantador.
Per acabar de completar el quadre, en la vida privada Babiš té tots els manerismes de la caricatura del nou ric vulgar.