És molt probable que hagueu vist la seva obra només anant pel carrer a Praga, sense saber de qui és. En la «iconosfera» txeca, el conjunt d’imatges de la cultura, les creacions de Josef Lada ocupen un lloc de primer ordre. Més d’una taverna està decorada amb motius de Lada, es venen contes infantils, rondalles i calendaris, hi ha jocs de taula i un sens fi de productes. Lada va il·lustrar una edició d’aquesta icona de la txequitud que és el soldat Švejk. El grafisme clar i alegre de Lada és reconegut de forma instantània per qualsevol persona txeca des de la més tendra edat.
L’obra de Lada és en essència una idealització d’un món rural, que en vida de l’artista (1887-1957) es transforma i desapareix, de forma violenta a partir del cop d’Estat comunista de 1948, amb confiscacions i col·lectivitzacions forçoses. El món rural, la vena pagesa i plebea, està molt present en la mentalitat txeca. Moltes persones s’han de remuntar només dues o tres generacions per trobar pagesos o avantpassats vinculats al camp, en poblacions petites, que emigrarien a Praga, Brno o les capitals regionals. Els fills i nets de pagesos anaven a la ciutat a estudiar i ja no tornaven. La chalupa, la chata o la segona residència al camp s’aniria convertint en un símbol d’estatus molt estès entre les classes mitjanes urbanes. El món visual de Josef Lada és una representació d’aquest ideal rural.