Lenka Dusilová a Kutná Hora en concert familiar d’estiu

Plou i fa sol…

El públic comença a arribar una hora abans. El lloc i l’hora, els jardins del GASK, un diumenge d’estiu a les cinc de la tarda, són propicis a l’entreteniment familiar. Des de pares joves amb nens en bolquers fins a gent d’edat mitjana i més grans. La Dusilová fa anys que actua i ja té públic de més d’una generació. Van ocupant la graderia en semicercle construïda sobre el pendent natural, que s’acabarà omplint fins a unes dues centes persones.

L’antic seminari, les vinyes, Santa Bàrbara.

L’escenari és una superfície rodona de fusta voltada d’aigua, decorat pel fons monumental de l’antic col·legi jesuïta i les punxes de Santa Bàrbara. Amenaça pluja d’estiu, d’aquella que va i ve no molesta gaire. El concert comença amb una puntualitat total, amb les proves de so ja fetes. La Lenka Dusilová saluda el públic després de la introducció amb un «dobře odpoledne» («bona tarda»). La complicitat és immediata, són seguidors ben predisposats. Es van posant i treient els impermeables i obrint i tancant els paraigües segons passa el núvol.

L’escenari és el jardí, el GASK, Santa Bàrbara.

Dusilová ha arribat a un estil molt depurat i personal, de llargs solos i exercicis vocals i efectes. El tècnic de so fa un treball fi, la cantant es fa el cor ella mateixa, canta acompanyada de la seva veu sonant per altres pistes. Una nena d’uns tres anys balla espontàniament. Les cançons, des del mateix títol de disc en preparació, «Řeka» («riu»), evoquen la mística femenina de l’aigua i de la natura. El concert flueix. El cafè, instal·lat en un contenidor de mercaderia, serveix l’excel·lent cervesa local i l’acompanyament poc vegetarià habitual. El públic va i ve del cafè durant el concert. Els nens corren, xipollegen a l’aigua. La cantant acaba saludant i fent els bisos pactats i el públic es retira amb el mateix ordre i parsimònia, sense deixar ni un sol paper a terra.