El Ricard Tejada (Badalona, 1985) és músic, baixista, productor de música i vídeos. Ha estudiat música i belles arts. Va arribar a Praga amb Amparanoia, una cantant amb grup de quan la moda del so mestís, que va iniciar el Manu Chao. Van tocar al club Akropolis de Žižkov, va conèixer qui avui és la mare dels seus fills i es van establir a Praga, on ha obert el seu propi estudi de gravació a l’illa de Libeň.
Des de primers de 2018 a Rovník Records han gravat una cinquantena de cantants i grups, de son cubano, cúmbia, ska, reggae, rock, jazz, country, música gitana txeca i cantants més personals.
“Gig economy” ho van inventar alguns teòrics per definir l’economia de la màxima flexibilitat. “Gig” és en anglès “bolo”: és l’economia on només treballa qui és necessari mentre és necessari.
El nom servirà, o serveix, per ocultar situacions de frau i explotació en l’economia entesa en sentit ampli, però els músics estan més preparats que ningú per a viure així.
Un músic no acaba mai de fer-se
No per cap noció romàntica, perquè és una vida incerta, sinó perquè no han conegut una altra cosa, des de fa segles. Vivaldi i Mozart també van ser músics errants disposats a anar on fos per feina.
Un músic no acaba mai d’aprendre i està lligat als instruments. Contínuament està formant-se, reinventant-se i col·laborant amb gent. Per exemple, el Ricard recorda un cert trèmolo escènic quan, sent baixista de formació, va haver de recuperar el contrabaix, que és l’antecedent històric de la guitarra del baix, per tal de poder acompanyar un cantant francès de jazz al Reduta, un local històric de Praga.
Un productor musical no està menys lligat al seu equipament que el músic a l’instrument. A l’estudi de Rovník Records es van succeint encàrrecs comercials i encàrrecs per amor a l’art. Té capacitat d’assumir treballs d’imatge, so i veu fora de la música.
Paral·lelament van sortint bolos en restaurants i clubs. La caiguda del turisme ha reduït de forma dràstica la demanda de música en directe a llocs que freqüentaven els turistes. Els músics es repleguen i es renoven, van més a l’estudi, aprenen coses noves.
En poc més de dos anys Rovník Records s’ha convertit en una referència en l’escena musical praguesa, que des de la Revista Kampa seguirem amb atenció.
Els músic no s’imagina una altra vida que la llibertat, s’arrisca i surt a guanyar-se-la cada dia. És un dels camins més difícils.
És per tenir-ho present quan descarregueu música, aneu a un concert o sopeu en algun lloc amb grup de música en directe.