
El físic txec Jan Kulveit treballa al Future of Humanity Institute de la Universitat d’Oxford i està compartint a les xarxes una de les aportacions més lúcides sobre la situació de l’epidèmia a Txèquia. Sosté que amb el tancament d’avui 14 d’octubre es guanya temps i demana que es faci servir per a trobar una solució. (Si llegiu en txec el podeu seguir a Fb.)
Crisi epistèmica
Kulveit parla de com a partir de l’estiu s’ha desenvolupat a Txèquia una crisi “epistèmica”, o la pèrdua de la capacitat, per part d’una part important de la població, de tenir una noció compartida de la realitat. Diu que és una tendència detectable a tota la civilització occidental, però que l’epidèmia ho ha accelerat.
A la primera onada a Txèquia no hi va haver experiència directa i personal de la gent, de manera que ningú no ha tingut gent propera afectada. La gent tenia notícies dures de l’estranger i alhora una experiència innòcua a casa, només de confinament ràpid i dur que va anar bé.
Això ha creat una dualitat que per exemple no passa en el cas alemany. Kulveit sosté que allà l’opinió pública comparteix un model d’epidèmia basat en l’epidemiologia i la ciència. Cita el cas del viròleg Christian Drosten, que s’ha dedicat a fer podcasts.
En canvi Kulveit sosté que a Txèquia l’elit ha fallat. Començant pel govern, que es va adormir després de la bona gestió de la primera onada. Però també els propis metges no especialistes en la matèria han fallat. Hi ha un munt de metges de capçalera que estan menystenint el problema, dient que també mor molta gent de la grip, etc.
Tres mems “assassins” i què es pot fer
Davant d’aquesta situació els mitjans han adoptat la lògica de la confrontació, i així hi ha diverses opinions mèdiques i conspiracionistes, molt millor si se’ls pot fer discutir en directe. L’espectacle continua a les xarxes, amb la difusió d’informació falsa.
El resultat és una societat confusa. No hi ha una noció clara (un consens social ampli) no ja de què fer, sinó de què està passant. Kulveit parla de tres mems “assassins” i els desmunta.
Primer de tot considera un error la idea de trobar “l’equilibri” entre l’epidèmia i l’economia. Provoca que gent racional i raonable no s’adoni que no està entenent la llei del creixement exponencial.
El segon mem “assassí” és el dels “morts per Covid o una altra cosa”. A Txèquia s’està dient que els morts per Covid ja tenien altres patologies. Queda ocult que en països on hi ha hagut molts morts en realitat n’hi ha hagut molts més. És el cas d’Espanya, on la xifra oficial és 30 mil, però els experts atents a les estadístiques de mortalitat estimen que són més aviat 50 mil.
El tercer mem és la idea que no afecta els joves. No els afecta el virus, però sí que els afecta a través de l’efecte en l’economia. Kulveit defensa la col·laboració general com la solució no repressiva més eficient i barata.
Kulveit proposa establir prioritats clares cap al control de l’epidèmia. En segon lloc, explicar què es fa i què s’ha de fer: per exemple, que el virus s’escampa millor en espais tancats amb gent parlant sense màscara. Explicar-ho millor, amb insistència, per tants canals com calgui. En tercer lloc, i és el més difícil, demana oferir a la gent que s’ha equivocat una forma de “salvar la cara”.