Cinema txec dels anys seixanta (9)
La col·lectivització del camp després del cop d’Estat comunista de 1948 és un dels capítols més foscos de la història txeca. El robatori de la propietat dels txecs de nació alemanya, la seva expulsió el 1945, va preparar el terreny per a fer el mateix a tota la població rural només tres anys després. Va demostrar que el govern podria prendre el patrimoni als ciutadans, un per un.
La pel·lícula Všichni dobří rodáci (La bona gent del meu poble, Viquipèdia) és de 1968 i és el clàssic del cinema txec que tracta aquesta temàtica. Va estar nominada a Cannes el 1969 i li va portar al seu director, Vojtěch Jasný, el premi al millor director. Ara bé, a la Txecoslovàquia del seu temps va estar prohibida immediatament després, als anys setanta.
Als pagesos expropiats el 1948 els van oligar a anar a viure en altres llocs, sovint més petits, i se’ls va obligar a entrar en cooperatives, que estaven obligades a entregar a l’Estat la majoria de la collita.
A la pel·lícula Všichni dobří rodáci hi ha un grup d’amics. Uns entren el 1948 al Partit Comunista. De forma immediata comencen a rebre avantatges, com ara un habitatge. Solament el pagès František refusa els canvis. No vol entrar a la cooperativa, però el seu coratge l’acaba portant a la presó.
Va comptar amb grans actors de l’època, com Vlastimil Brodský, Věra Galatíkova, Radoslav Brzobohatý i Vladimír Menšík. També va tenir un paper Waldemar Matuška, un cantant de gran èxit de l’època.
El director Vojtěch Jasný va estar deu anys preparant el projecte. Va partir de fets reals, de records de la seva infantesa rural. Es basa en una poètica de la innocència perduda, de com el grup d’amics al poble es veu alterada per la guerra i les ideologies totalitàries. La pel·lícula recent, Paisatge a l’ombra, de la qual hem parlat, també tracta dela mateixa temàtica i època.