Els subscriptors ja han rebut la newsletter de novembre, si la vols rebre al correu t’hi has de subscriure.
|REVISTA|KAMPA| NEWSLETTER NOVEMBRE
Hola a tothom!
L’octubre hem vist Txèquia passar de ser un dels millor països en la gestió de la pandèmia a un dels pitjors.
La Revista no podia no recollir-ho.
El Casal ha posat en marxa El Casalet per als més petits, no cal dir que en línia.
PANDÈMIA
Txèquia va superar bé la primera onada, però oh sorpresa, sembla que va ser per casualitat. Ha transcendit que Pavel ŘEHÁK, un economista txec del sector d’assegurances, al principi de tot va fer un model d’evolució de l’epidèmia al país amb un excel. Uns el van qualificar de catastrofista, però alhora va espantar prou altres parts del govern per fer tancar el país aviat i del tot.
Què ha anat malament? En part l’èxit de la primera onada explica que la població no prengués consciència. La incapacitat governamental és manifesta. Ho explica Jan KALVEIT, un físic txec del qual hem parlat.
També ens hem fet ressò de la crida de l’elit universitària del país defensant la combinació del tancament, distància i ús de màscara.
Hem provat d’oferir webs de vigilància de la situació, d’aquelles que s’actualitzen de forma regular.
El Departament d’Exteriors del govern català informa sobre la situació de mobilitat entre Txèquia i Catalunya, i la Unió Europea també té una pàgina sobre qüestions de mobilitat.
La Universitat de Washington té una web amb escenaris de futur de la pandèmia a cada Estat.
Podeu seguir tot el que va sortint a l’etiqueta «Covid-19».
ECONOMIA
Txèquia ja és un Estat més ric per càpita que Espanya i Itàlia, segon el Fons Monetari Internacional. La culpa també és del virus. En principi només és una sola dada estadística. Més endavant potser serà vist com un punt d’inflexió cap a un futur fosc per al sud de l’Europa de l’euro. O potser no: un economista podria objectar que sigui rellevant comparar Estats i economies tan diferents.
De moment inspira una sèrie de tres articles, en els quals es compara Txèquia i Catalunya, que són més comparables perquè són economies de volum similar.
El primer tracta de paral·lelismes i diferències en el passat, continuarà la situació actual i s’acabarà amb els reptes que venen. L’autor és Carles BRUNAT, un emprenedor i consultor d’empreses amb una llarga experiència a Europa Central.
CASALET
La conducta de la criatura de tres a set anys davant una pantalla amb més rostres semblants al seu pot anar des del qui es queda amb un pam de nas (de nasset), veient tantes cares semblants a la seva a la pantalla, fins a qui aprofita que té públic per posar-se a ballar.
Retenir l’atenció i l’interès de la canalla d’aquesta edat no és fàcil en persona. Quan són en línia poden desaparèixer en qualsevol moment de la pantalla, distrets pel vol d’una papallona.
A la Joana i la Clara se’ls gira feina: són dues científiques catalanes seleccionades pel Casal que, mentre completen la formació a Praga, s’ocuparan de pensar activitats.
Hem publicat cròniques breus de les dues sessions, i mirem de trobar recursos en línia que us puguin servir als qui teniu fills petits.
Podeu recuperar tot el que es publica sota l’etiqueta «Casalet».
APRENDRE TXEC
D’acord: la decisió d’aprendre txec no és fàcil. Però per qui estigui a punt de fer el pas comencem una sèrie d’articles d’introducció al txec, basats en la comparació dels dos idiomes a càrrec del professor Vicent BELTRAN CALVO, un filòleg de la Universitat d’Alacant.
La comparació la va presentar en una jornada de catalanística organitzada pel grau de català de la Universitat Masaryk de Brno. En ella, el nostre col·laborador Vít Groesl, estudiant del grau, va rebre l’admiració de la concurrència, presentant en català la seva experiència d’articulista, presentant aspectes de la cultura txeca en un idioma que només fa un any que estudia.
CULTURA
Vam començar el mes comentant una petita gran exposició de Rembrandt que es feia a Praga i s’havia de tancar del 12 al 25 d’octubre, però les restriccions han continuat.
Mirarem d’estar atents a la Galeria Nacional, que com altres institucions i empreses culturals, està fent un esforç per continuar servint el públic en línia.
Hem continuat amb la sèrie del cinema txec dels anys seixanta, dues pel·lícules més que trobareu a l’etiqueta de «Cinema». La dada d’interès cultural, que recordem en la sèrie del Calendari Txec, és el dia 28, quan es recorda la creació de la Txecoslovàquia moderna el 1918.
CUIDEU-VOS!
Acabem. Tal com ha notat l’enginy popular, i ha corregut pel whatsapp del Casal, el puto virus recorda un panellet de pinyons amb els pinyons eriçats.
Ara cuideu-vos aquests dies de castanyada i més enllà, i si ens acaben tancant sempre podeu fer això, panellets, o explorar el cinema txec, o qualsevol altre barri de la cultura del país, o bé començar a estudiar l’idioma, entre tantes altres coses.
Moltes gràcies als lectors que envieu coses i feu comentaris, la Revista és millor gràcies a vosaltres.
Si voleu participar i no us acabeu de decidir penseu que podeu enviar no solament articles acabats: poden servir enllaços a webs interessants i frases soltes com les que escriviu contínuament en una o altra xarxa. Podem crear contingut junts, a poc a poc.
Com sempre, us desitgem una lectura inspiradora.
____
La Revista Kampa té el suport del Casal Catalanotxec
(Cancel·les la subscripció contestant a aquest missatge un correu buit).