Cinema txec dels anys seixanta (i 10)
Aquest thriller polític de 1970 tanca la dècada de forma apropiada, perquè va sobre la repressió. La famosa invasió de 1968 va canviar les condicions de vida i treball en el país. El desplegament de la maquinària repressiva van anat tancant de forma gradual de les opcions.
La pel·lícula reflecteix molt bé la paranoia de l’època, fins al punt que va haver d’esperar l’estrena vint anys, després de la caiguda del règim comunista. Explica el funcionament de les purgues dins del propi Partit Comunista en el poder. El guionista va ser Jan Procházka, un comunista d’inclinació reformista purgat el mateix el 1968.
El protagonista de la pel·lícula sent en una festa que han detingut el seu superior, el ministe de l’Interior. A partir d’aquí comença un espiral de malson en els engranatges d’una burocràcia repressiva. És inevitable l’associació amb Kafka, que no per casualitat tenia un estatus semiclandestí.
El funcionari arriba a casa i comença a preparar-se perquè el vingui a buscar a casa i endur-se’l la policia secreta. Cal pensar que ll és un buròcrata d’Interior, per tant coneix molt bé els procediments.
“Ucho”, que en txec vol dir oïda, és un micròfon per escoltar converses en interiors. Anna, la dona de Ludvík, en descobreix uns quants al pis. La sensació d’amenaça del matrimoni que espera la repressió va fent créixer la tensió, en un magnífic i estètic blanc i negre. El dos actors, Radoslav Brzobohatý i Jiřina Bohdalová, van ser molt popular i van ser parella i matrimoni en la vida real quan es va rodar la pel·lícula.