El millor és fer-les. Trobar-se, conversar, estar en companyia, anar pastant, tallant, enfornant i espolsant el sucre molt, passant les tardes del dies d’advent. El problema és que després s’han de menjar, normalment n’hi ha massa, i quan són mediocres embafen i cansen, perquè tendeixen a ser farinoses. Pot donar peu a situacions socialment incòmodes. Són els cukroví de la sogra millor que els de la jove? Cal anar-los tastant tots.
N’hi ha desenes de tipus i estan oberts a la creativitat. Hi ha tipus més populars que altres, però no hi ha una llista definitiva i tancada. No és obligatòria la farina: n’hi ha que es fan amb pasta de fruit sec molt. El fruit sec més comú a Txèquia és la nou.
Tradicionalment les mares passaven el know-how a les filles. Avui és més probable que el passin les àvies a les netes. L’orgull de la dona de casa, fent el màxim de cukroví i repartint-los entre parents, avui és arcaic. És habitual comprar-los fets, o fer-los per decisió pròpia, per diversió, oberts a sensibilitats bio, eco, etc.