Gràcies a les pantalles de què parlàvem en l’article anterior molts dels nostres fills ja deuen saber que els nens no venen de París. Havent resolt la part calenta de l’assumpte, avui suggerim una sèrie de llibres divulgatius per respondre a la pregunta: “per que tinc els ulls blaus i ni el papa ni la mama tenen els ulls blaus?”
Abans de trucar a l’advocat podria ser útil mirar els sogres a la cara, i també els propis pares, no pas per fugir endavant, sinó perquè la resposta fàcil segurament la trobareu mirant enrere. De fet, la podríeu trobar plantant un pèsol a casa.
És una activitat adequada per a nens en temps de pandèmia i estimula discussions que tard o d’hora haurem de tenir amb els fills. Un pèsol es una aplicació, un codi, que s’executa quan fas doble-clic posant aigua i exposant-lo al sol. Queda instal·lat en aquest envàs i anirà creixent. En podrem fer còpies i les podrem compartir amb amics i que les pugin als seus envasos. Per als més hackers, els podrem combinar com fa més de 150 anys va passar a Brno.
A Praga l’univers, a Brno la vida
Mentre que Praga va jugar un paper clau en entendre el nostre lloc a l’univers [1], Brno va jugar un paper clau en desemmascarar els mecanismes de la vida. Remenant pèsols en un racó d’un jardinet [2], el monjo Gregor Mendel va esdevenir el pare de la genètica. Mendel no va conèixer en vida l’èxit de col·legues contemporanis com Charles Darwin. Va morir ignorat i, fins a cert punt, plagiat.
Tot aquest fil històric, entrelligat de manera brillant, es pot seguir en el darrer llibre de Siddhartha Mukherjee [3]. Tot i que l’autor és un investigador reconegut i actiu en el camp del càncer, el llibre descriu la història de la genètica des d’un punt de vista factual i periodístic, a través de recerca històrica i bibliogràfica pròpia i de nombroses entrevistes a personatges actuals i viatges, que es fusionen en la narrativa de manera transparent. El llibre, publicat el 2016, inclou els avenços més recents i es pot considerar actual en un camp, la genètica i el càncer, que avui dia van a velocitats astronòmiques.
La genètica, estat de la qüestió
Nessa Carey ofereix tres títols als lectors que s’atreveixin amb un llibre amb un lleuger grau de detall tècnic i més enfocat als últims avenços en genètica. Aquí avaluem el primer [4]. Ofereix una introducció històrica accelerada i alhora també va directe a les preguntes calentes de la recerca actual.
No pretenem simplificar massa ni el treball científic ni el llibre en particular, però una pregunta representativa de les que el llibre respon és: “si dos bessons idèntics tenen el mateix codi genètic, per què no són idèntics en tot?”
Per tant, podrien les diferències quantificables entre bessons idèntics determinar els pesos que es poden atorgar a la genètica clàssica i a la flamant epigenètica? Podrien també il·luminar quins factors afavoreixen l’aparició de càncer si un bessó el sofreix i l’altre no? És un llibre de lectura àgil i ràpida.
Per als lectors més avesats pot ser decebedor que el llibre sigui de 2012, però Nessa Carey ha publicat dos llibres més (2017, 2019), de caràcter incremental segons la crítica, que ens permetran estar al dia de les últimes gestes en el camp de la genètica.
Restem a l’espera de poder passejar fins a una llibreria a peu, amb calma i tranquil·litat, per comprar en persona els dos llibres més recents de Nessa Carey. Esperem que les llibreries puguin obrir, ni que sigui amb aforament limitat, per poder retrobar el plaer d’olorar llibres i buscar sense rumb entre les prestatgeries.
…i Schrödinger, inesperadament.
Acabem amb un llibre de valor històric extraordinari. Erwin Schrödinger, conegut per contribucions a la física teòrica a la primera meitat del segle XX, té una faceta interdisciplinar menys publicitada. En una compilació d’unes classes seves a Dublín mentre fugia dels nazis [5], Erwin s’interna un cop més en la rotonda que uneix la física, la filosofia, la biologia i la psicologia.
És un llibre curt però dens. Les pàgines es llegeixen en minuts però els pensaments reposen durant hores. Admetent que és un intrús en les altres disciplines, i després de llargs i formals paràgrafs de disculpa anticipada, Schrödinger llança prediccions de com ha de ser l’ADN gairebé deu anys abans que el 1953 fos descoberta la doble hèl·lix – i l’encerta bastant!
Schrödinger connecta amb l’agilitat del guix de la pissarra l’establishment filosòfic amb els reptes futurs de, per exemple, l’enginyeria genètica o el lliure albir. I tot amb les eines i coneixements de la primera meitat del segle XX: una reverència doncs per a un visionari que es va atrevir a trencar els murs de vidre del corporativisme acadèmic. La seva bibiografia “alternativa” es extensíssima i es presenta en format d’escrits breus.
Remenant per biblioteques de Brno es poden trobar títols que no trobareu ni a Amazon. Txèquia és terra de descobriments apassionants, tot i que el reconeixement a molts d’ells els ha arribat tard i malament.
En el proper article parlarem de Josef Prusa, llegenda vivent txeca que ha revolucionat la impressió 3D. En parlarem des d’una òptica educativa i explicarem com aquesta màquina pot ajudar en el combat familiar contra la pandèmia de consumisme passiu i digital.
Referències
[1] Us recomanem un passeig fins al carrer Nový Svět de Praga, casa número 1, per observar la placa commemorativa sobre Tycho Brahe. Una joia de la zona del Castell, amagada i poc transitada.
[2] Peregrinació obligada a Mendlovo náměstí, Brno. Un dels llocs de referència al món on religió i ciència es troben i defugen alhora.
[3] Mukherjee, Siddhartha. The Gene: An Intimate History (ISBN 978-1476733500)
[4] Carey, Nessa. The Epigenetics Revolution (ISBN 978-0231530712)
[5] Schrödinger, Erwin. What is life? (ISBN 978-1107604667)
Articles relacionats a la Revista Kampa
Carles Noguera, “Tycho Brahe i Praga”.
—“Johannes Kepler i Praga”.