Organitzacions de veïns, autènticament de base, treballant per la millora de la qualitat de vida de la gent i obtenint resultats, mantenint a ratlla el càncer sectari dels partits i l’asfíxia burocràtica. A Praga se’n van sortint prou bé. Us expliquem com ho fan. Un secret: la ciutadania ha entès que cap partit és “el nostre” i que la gent de partit i els buròcrates tenen interessos propis. Això no condemna a cap confrontació estèril, sinó que obliga a no perdre mai de vista la negociació i la defensa pragmàtica dels interessos veïnals.
Start Vršovice i Probuďme Nusle en són dos exemples. N’hi ha més, busqueu al vostre barri. No parlar txec us limitarà, però la web pot tenir versió en anglès, hi ha estrangers que parlen anglès, molts txecs educats també, i/o són tolerants amb els estrangers que lluiten i pateixen per parlar l’idioma. Després us poden interessar activitats que quasi no tenen barrera lingüística, com ara córrer sota el pont de Nusle.
Probablement Vršovice va marcar el camí. A partir del cafè Sladkovsky, obert fa més de deu anys, es va reanimar tot un carrer, Krymská, que va arribar a sortir a la premsa anglosaxona com una història d’èxit de renaixement urbà.
El perfil de la gent que impulsa aquestes organitzacions coincideix en determinats trets generacionals i professionals, són gent entre la trentena i la quarantena, amb fills petits, són traductors, arquitectes, publicitaris, metges i sanitaris, o algú com la mateixa propietària del cafè Sladkovsky, Kateřina McCreary, un dels caps visibles de l’organització veïnal de Vršovice.
Aquestes organitzacions acostumen a tenir una estructura de paraigua que acull activitats diverses, i la gent es troba segons les afinitats. Les quotes són modestíssimes, a Nusle es paguen CZK 365 anuals, uns 15 euros. Les subvencions i els patrocinis són per a qui se’ls treballa.
A Nusle hem visitat un dissabte al matí (12 juny) un mercat en un pati interior d’unes cases de veïns on l’associació de Nusle ja manté horts comunitaris. La gent es treu de sobre la roba que no vol o la dels nens que han crescut, les joguines i els llibres, i els plats i els gots que ja no vol, venent-los als veïns, la majoria entre 1 i 4 euros. Les veïnes remenen els penjarobes i conversen. Hi ha una parada que recull signatures perquè es construeixi una barrera contra el soroll a la via de tren. Un veí diu que visualment serà un nyap. Hi ha un tancat amb sorra i nens petits arrebossats en sorra, fent pastetes, vigilats pels seus adults.
No hi ha ni un polític ni funcionari a la vista, a cap partit li passaria pel cap posar una carpa prefabricada per captar simpaties. És fàcil menystenir el guirigall de les converses, objectes usats canviant de mans i nens descalços, bruts i feliços corrent per allí. Però també podria ser Power to the People o democràcia de base.