Babiš fora, l’esquerra fora, torna la nova vella política (i Zeman malalt)

Les eleccions legislatives txeques del 8 i 9 d’octubre sembla que obren un nou cicle a la política txeca. El primer ministre Babiš ha perdut per molt poc, és un empat tècnic amb el segon. El president Zeman li ha encarregat formar govern, però l’oposició suma 108 dels 200 diputats i ja han dit que volen governar. La malaltia del president Zeman, que és un home gran, amb molts anys a l’esquena de massa alcohol, tabac i proteïna animal, ha vingut de moment a complicar les coses, si més no protocolàriament.

Torna la nova vella política
Spolu, els més votats de l’oposició, són una coalició d’interessos sense més programa que governar (“Spolu” vol dir junts en txec). Ods és el vell partit liberal conservador dels anys noranta, Top és el mateix, però ve d’una escissió històrica dels primers, i Kdu-Čsl són els democristians, la xarxa política i clientelar que domina Moràvia del sud des de sempre. Tota la dreta, bàsicament, ha entès que s’havia d’unir, i els ha anat bé. Mentrestant ha pujat una nova generació de polítics, amb més presència de dones, i han venut canviar l’estat de coses actual, reivindicant el llegat positiu dels vells partits dels anys noranta. Es poden separar-se de la gran corrupció de l’època perquè són una altra generació.

L’esquerra, fora
El cinc per cent de tall ha deixat fora del parlament socialdemòcrates (Čssd) i comunistes (Ksčm). Els comunistes són un aplec indescriptible que es proclama hereu del règim d’abans de 1989, un partit residual, envellit, sense gent de qualitat. Però els socialistes són de la Internacional Socialista, són l’homòleg del Psoe a Txèquia. El fracàs de l’esquerra és cruel, la manca de discurs i gent sembla terminal. Les causes ja s’analitzaran, però es pot apuntar que liberals, conservadors i democristians txecs són formes de dreta europea civilitzada, amb agenda social, i a més tothom és molt “liberal” en la vida privada, en una societat fonamenalment agnòstica. A Praga, i de fet a bona part de Txèquia, hi ha quasi plena ocupació, no sembla que hi ha prou demanda de narratives de lluita i emancipació. També poden tenir alguna cosa a veure aspectes culturals, com ara que la llengua txeca té gènere neutre, de manera que no es pot fer passar per acció política una impostura intel·lectual com el llenguatge dit inclusiu. La temàtica ecologista tampoc arriba: tothom té agenda ecologista i el partit verd pròpiament no arriba ni a l’u per cent.

Els Alcaldes i els Pirates, pitjor de l’esperat
El moviment dels alcaldes i els independents locals (Stan) ve de la crisi de la vella política. “Stan” són sigles de “alcaldes i independents” en txec però també vol dir “tendal” o “carpa” o “parada”, vol ser un símbol inclusiu. Davant la corrupció de “els de dalt” o “els de Praga”, per les ciutats va proliferar “gent d’aquí” disposada a agafar les rendes i a vendre pragmatisme i bona gestió. Els ha anat prou bé, però no prou per influir més a Praga. La coalició amb els Pirates els havia de donar el vot jove, i en algun moment semblava que havien de guanyar, però el vot als Pirates s’ha col·lapsat. Ara Stan i els Pirates només es poden entendre amb els de “Spolu”.

Populisme persistent
Okamura és un polític txec, de nom japonès, amb cara de japonès (fill de japonès), que fa carrera política sobre la base del racisme, l’odi i l’analfabetisme funcional. Ara concentra el vot útil llunàtic. Ha mantingut la posició al parlament, petita però no negligible.

Pot existir políticament Babiš fora del poder?
El moviment del primer ministre derrotat, Ano, és una agrupació al voltant d’un sol home ric, sense més programa que dominar els ressorts del poder i capturar rendes. Ara ara caldrà veure què s’inventen per a fer oposició. Babiš va arribar al poder perquè la incultura política txeca va portar la societat a sortir del foc de la corrupció a les brases del populisme, a través d’una reacció antipolítica. Babiš venia la imatge de l’empresari d’èxit amb camisa blanca disposat a “anar per feina”, a diferència de “els polítics”. A base de comprar diaris i muntar una maquinària de comunicació política s’ho va creure prou gent. Va ser com posar la guineu a vigilar les gallines: quan pots escriure la gaseta oficial de l’Estat no cal ser corrupte. La desviació de fons europeus per a usos privats i la seva aparició als “Papers de Panamà” és possible que també hagin acabat passant-li factura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.