Els dinars del club*samfaina (3)
Els amics del club*samfaina ens fan arribar la següent “acta” del dinar d’octubre, que és una mica sui generis com a tal, però no deixa de ser un testimoni de l’activitat del grup, i la publiquem íntegra. La |RK| és mediální partner del club*samfaina, un grup de catalans a Txèquia que fa dinars de pis per crowdcooking.
Avui hem fet la tercera reunió del club*samfaina després de la paella inagural i el dinar patriòtic de l’11 de setembre. El menú ha estat de tardor.
Sopa de carbassa hokkaido d’origen txec, taronja, pipes de carbassa, gingebre, pela de taronja trinxada.
Escalivada entesa com una amanida, amb fulla i amaniment.
Gall d’indi a la catalana o “Catalan-style Turkey” segons Ferran Adrià, The Family Meal. London, Phaidon, 2011 (pàgs. 134-5). El gall d’indi és km 0. En comptes de vi ranci, que aquí no se’n troba, hem fet servir porto.
Peres txeques en almívar, sorbet de gerds Grom de l’Albert, galetes Sfogliatine Glassate del Lidl
pa: baguets perfectes, de Le Caveau
vins 2020 Riesling Reinhessen Lieblich, 2018 Ceo Mencía Bierzo, cafè Lavazza.
preu CZK 250 EUR 10
Avui l’epidèmia ens ha privat de l’assistència d’un membre molt fidel, que ens ha saludat per via telemàtica, i després li hem portat tot en tàpers.
Mai hem volgut ser molts, sabem que mai no serem molts perquè ens reunim en pisos, però les restriccions sanitàries ens han fet reduir l’aforament en les tres sessions que portem fins ara, i avui encara un dels nostres s’ha vist afectat pel puto virus! En fi. Sort que és un home com cal i està vacunat.
El crowdcooking permet a qui es pren seriosament la cuina pensar-ho TOT. Qui ve queda lliure de portar res i retornar res, gràcies al pagament d’una suma que cobreix el cost del cistell de la compra i prou, i que li ofereix més valor que el que trobaria al mercat.
Ara bé: més enllà de la freda comptabilitat, l’ingredient més valuós és intangible, és trobar-se i parlar català. El nacionalisme (gastronòmic) NO es cura viatjant.