Quantics: la supremacia que atrau diners

Passegem fins a la llibreria Shakespeare and Sons, a Malá Strana, una llibreria icònica a Praga, entre el riu i el castell. Està molt ben dotada i els preus són moderadament superiors a Amazon, però permet una compra mil·lennial i tradicional alhora. Per un costat tenen un buscador online i pots saber si el llibre està en estoc «ara mateix», però per altra banda pots anar-hi caminant, tocar el llibre, olorar-lo, i pagar en efectiu.

Quantum Computing, how it works and why it could change the world, d’Amit Katwala, em va cridar l’atenció pel groc cridaner de la coberta, dins la secció de ciència, un cop ets dins, just passada la caixa, a l’esquerra.

És un llibre d’aquest mateix any, de 150 pàgines, en format butxaca, i es llegeix amb facilitat. És de la sèrie Wired, que edita a Penguin, dedicada a temes emergents en ciència i tecnologia. No té ni una sola equació matemàtica, per a no espantar l’audiència no especialitzada. La narrativa és més periodística que tècnica, i posa molt èmfasi en la cronologia i qui ha fet què, més que en l’explicació tecnocientífica detallada.

Molt més ràpid…
Comentaré els aspectes del llibre que més m’han cridat l’atenció. Primerament, la computació quàntica és una nova eina de computació molt més ràpida que les actuals, i ja està disponible en diversos prototips. Ens en podem fer una idea: quan Google va anunciar fa dos anys que havia assolit la «supremacia quàntica», a la pràctica van fer en 200 segons un càlcul que un supercomputador mastodòntic faria en 10.000 anys, tot i que el competidor IBM va matisar que es podria fer, teòricament, el mateix càlcul en «només» dos dies (172.800 segons) si es connecta tota una central nuclear a ordinadors actuals no-quàntics.

…fent segons què.
Una limitació important, que s’escapa als titulars, és que els ordinadors quàntics són èpicament ràpids en només una petita llista de tasques «que els són favorables» (és com dir que algú és molt bo calculant arrels quadrades però no sap fer sumes i restes). Per tant, aquesta tecnologia quàntica es desplegarà de moment per a fer tasques auxiliars i concretes, al costat dels ordinadors que coneixem avui. Serà tot un art i un repte fer rendibles els progressos quàntics: caldrà revisar tots els processos actuals i identificar quins càlculs es podria enviar a l’ordinador quàntic i com s’harmonitzen els fluxos de resultats. Nous llocs de treball a la vista per a un jovent nascut en l’era digital.

Ordinadors quàntics, canvi climàtic i comunicació
Encara amb el ressò de la cimera climatica de Glasgow, la velocitat dels ordinadors quàntics té una doble contribució narrativa a la mitigació del canvi climàtic. La primera és que amb aquesta flamant capacitat de càlcul s’accelerarà la producció científica i resoldrem més ràpidament problemes tecnològics relacionats amb el canvi climàtic. La segona, més planera i més tangible, és que si els càlculs es fan en 200 segons enlloc de 10.000 anys el cost energètic serà menor simplement perquè la màquina estarà engegada menys temps. Davant d’aquesta aportació contradictòria, què fara la humanitat? Aprofitar l’estalvi o pitjar el pedal del gas?

Com passa amb els transistors de silici, la tecnologia quàntica és polivalent: es pot fer servir per a calcular, pero també per a comunicar informació sense fils i de forma privada. Quantum computing… explica que el 2017 científics austriacs i xinesos van fer una videotrucada fent servir un satèl·lit quàntic. En certa manera, doncs, la pugna per la supremacia en la computació s’escampa també al camp de la comunicacio i a internet.

Hi ha diners
Els mercats estan excitats amb una tecnologia que requereix tanta qualificació tècnica i de moment té dificultats per a captar talent, perqyuè hi ha escassíssimes universitats oferint llicenciatures específiques. Així, empreses petites aconsegueixen finançament públic i privat abundant per a fer programaris i interfícies destinats a tractar amb les tecnologies quàntiques futures, fins i tot abans que existeixin en maquinari tangible.

Per posar un sol exemple, triat a l’atzar, els tres fundadors de l’empresa israeliana Classiq Technologies van rebre 4 milions de dolars l’abril de 2020. En menys d’un any, van rebre 12 milions de dòlars addicionals. Segons Katwala, el 2018 el finançament privat de start-ups va tocar arribar als 173 millions de dòlars, abans de l’anunci de la «supremacia». Una cerca rutinària a internet («quantum computing market size») revela que s’espera un mercat de més de 5.000 milions de dòlars abans d’acabar la dècada. Com en les inversions en tecnologia de silici de la segona meitat del segle XX, a Silicon Valley, el bressol dels mercats privats de risc, el capital privat no es vol quedar enrera amb un element cridat a ser integral per a la vida digital que ve.

Xavier Martí és físic i enginyer.