Txèquia va prosperar als anys noranta pels sous relativament baixos i pel mercat potencial que era la seva població formada, ansiosa de consumir. La nova autoritat democràtica va vendre de seguida el fabricant d’automòbils Škoda al Grup Volkswagen, i allò marcaria l’època. Els cotxes Škoda recollien una tradició centenària d’excel·lència industrial i fins avui és per si mateix, sent una sola empresa, una part notable del producte interior brut i l’exportació.
En txec d’això es diu ser una «montovna» d’Europa, és a dir un taller on es munten components que dissenyen i fabriquen altres. El país és en termes d’estructura econòmica un land alemany. La dependència del colós veí és gran (aquí, aquí i aquí en vam parlar, comparant les economies de Txèquia i Catalunya).
Ara es tracta de «canviar el model econòmic». Deixar de ser un lloc amb mà d’obra barata. A Catalunya la frase és un lloc comú amb el qual polítics i tertulians omplen minuts. A Txèquia sembla que hi ha una predisposició col·lectiva a passar de les paraules als fets. Hi ha fòrums oficials per a les empreses emergents (startups), buscant unir capital i innovació. Però sobretot hi ha iniciatives de més abast, com Druhá ekonomická transformace (DET). Es tracta d’una iniciativa que recull líders empresarials, polítics i acadèmics, concentrats en canviar de veritat el model econòmic, perfilant i proposant propostes concretes.
La gent d’aquesta DET parla de coses com fer participar ajuntaments i poders locals, enfortir la capitalització de les empreses, afavorir l’exportació, de reformes educatives, de captar i retenir talent, donant suport a la immigració qualificada, etc. El ventall de sotasignants és impressionant, hi ha la gran indústria, els bancs i les universitats tècniques. Crida l’atenció Zbyněk Frolík, de Linet, un fabricant de llits d’hospital i tecnologia mèdica de gran èxit, que va despegar després de 1989, o bé Zuzana Ceralová Petrofová, de la llegendària marca de pianos Petrof, amb un segle i mig d’història.
És revelador que la web està només en txec. Diu molt sense dir: és una iniciativa transversal de tota la societat txeca, té caràcter nacional.