Enviat per correu a la llista de subscripció.
Bon dia,
Reps això perquè vas fer els passos per a subscriure’t al butlletí de la |REVISTA|KAMPA|. No havíem escrit des d’any nou. No ens podreu dir que abusem de la paciència del públic!
Un bon mes de maig
Entrem en matèria. Aquest mes de maig ha anat molt bé, creix el Casal, creix la Revista, que amplia col·laboradors i temes.
Ara mateix el Casal té un grup de dinars mensuals de pis, un grup d’excursions a la muntanya i un Casalet per als petits. En conseqüència la Revista també creix en amplitud temàtica.
Proposem activitats familiars. L’Elisabet Molist ha celebrat la tornada dels mercats i les activitats familiars a l’aire lliure i, en tant que arquitecta, ens ha parlat del festival Open House de Praga.
També intentem anticipar-nos, fer una mica d’agenda, i vam anunciar el Korso Krymská, la festa major d’aquest carrer icònic de Vršovice.
Envieu-nos coses, aquí hi ha les dades de contacte, al peu. Tant pot ser coses vistes (crònica) com coses per veure que voleu recomanar (agenda). No cal que sigui res acabat. Fem la feina de l’edició: fem articles a partir de notes de text, links, veu, vídeos i fotos.
Trobades mensuals, calçotada, Sant Jordi
El Casal té grups d’interès que reflecteixen la natural diversitat de situacions i interessos de la gent: no viu igual qui té nens petits que qui no en té, qui matina dissabte per anar d’excursió o qui s’estima més anar al mercat, etc. Després hi ha les activitats col·lectives. Hi va haver calçotada, perquè ja sabem que l’interès per la teca és transversal. El Casalet es va fusionar amb el Sant Jordi i cada mes, l’últim divendres, a les 19 hores hi ha algú, un amfitrió o amfitriona, a Božská Lahvice, una llibreria, cafè i bistro amiga del Casal, on també tenen una caixa de llibres en català que podeu demanar.
Catalunya exterior: sobre dret a vot i assetjament fiscal de la hisenda espanyola
Els temes de la Catalunya exterior tenen una ressonància institucional que els fa feixucs i avorrits per a qui no s’hi dedica professionalment i cobra de l’administració. La cosa podria canviar si finalment el vot exterior es fa rellevant. La diàspora s’ha doblat en deus anys i podria ser de mig milió de persones, més gent que a Sabadell i Terrassa juntes. L’Estat espanyol impedeix de fet, des de fa anys, el dret de vot, per mitjà del sistema del “vot pregat”. Ara sembla que l’única “reforma” possible, suprimir-lo, arribarà si finalment es vota descarregant la documentació. La llei ha arribat al parlament espanyol, el procés legislatiu continua. En continuarem parlant.
També ens vam fer ressò d’un cas d’assetjament fiscal de la hisenda espanyola, reclamant amb impunitat i contra la llei diners a una resident a Praga. La informació del cas la va aportar una lectora, i curiosament en va sortir una altra, de manera que la pràctica podria estar estesa. No us deixeu intimidar, aguanteu les molèsties i les despeses, i si en sabeu més i ens les expliqueu les publicarem.
Ucraïna
Des de Txèquia ho hem de veure diferent, per força. Els txecs, en general, detesten els russos i això distorsiona les anàlisis i les converses. Penseu que Txèquia ha rebut 350 mil refugiats, proporcionalment més que Alemanya, i la gent ha donat desenes de milions per a comprar armament. Vam publicar aquest article els primers dies i aquest altre a les tres setmanes.
La memòria històrica
A principis de maig se celebra el final de la Segona Guerra Mundial. A Txèquia és memòria històrica antifeixista, el final de l’ocupació alemanya. La Natàlia Soler va anar a aquest acte per a grans i petits de record de l’execució d’un jerarca nazi. També hem volgut parlar d’Enric Moner, un home nascut a Figueres, que va acabar afusellat pels nazis no gaire lluny de Praga.
Cultura: literatura i tramvies
Ens hem fet ressò de dos articles (aquí i aquí) publicats per l’Elena Casas, la lectora de català de Brno, a la prestigiosa revista La Lectora. Són una primera presa de contacte amb la literatura txeca. El 21 de març, dia mundial de la poesia, l’Elena va fer dir versos de Ferrater als estudiants.
Que una publicació val tant com la gent que la llegeix no és cap frase feta. Estem publicant una sèrie sobre els tramvies de Praga elaborada per algú que es defineix com un “avi remot”, és a dir un català amb les netes a Praga que a base de venir a la ciutat ha conegut aquest aspecte en concret. El tema és molt específic, però la combinació de coneixements d’enginyeria de l’autor amb les notes personals de vida tenen el seu encant.
Els cafès i els bistros de Praga
Una de les sèries que fa més temps que va. N’hi ha molts obren i tanquen, però intentem seguir els més interessants per algun o altre motiu, que sigui acollidor, que estigui ben situat. N’hem afegit cinc en el que portem d’any, com ara aquest a la vora del riu o aquest altre mig amagat al carrer Nerudova.
Ho deixem aquí.
Com sempre, us desitgem una lectura inspiradora.
Gràcies i a disposar.
|REVISTA|KAMPA|.
PS.
ENS ANIRIA BÉ ajut i orientació en qüestions de marketing per internet (publicar anuncis de Google), per si algú en sap o coneix algú.
RECORDA que si et vols donar de baixa d’aquest butlletí que és com el tren d’Olot només has de tornar un missatge buit.