Il Boemo, el compositor, la música, les dones.

(pilot-film.cz)

Des d’octubre es projecta als cinemes del país “Il Boemo”, una pel·lícula sobre la vida de Josef Mysliveček. Va ser un músic txec immediatament precedent a Mozart, que el va conèixer personalment i el va reconèixer com una influència. A la pel·lícula hi surt un Mozart nen i hi ha una escena deliciosa entre ells. La pel·lícula us farà pensar en Amadeus per raons òbvies, però no hi el conflicte dramàtic entre dos personatges: són moments de la vida del compositor narrats retrospectivament en el moment de la mort, en la misèria i la malaltia.

La pel·lícula recull de forma fidedigna la vida del músic de l’època: insegura, errant, sempre a la recerca de patrocinadors. (En vam parlar aquí explicant la vida de l’Eduardo Garcia Salas, el músic català que ha descobert dades de la vida de Vivaldi.) El pitjor de la pel·lícula: com sol passar en aquesta mena de produccions, tot l’aparat de vestits i decorats i tota l’ambició narrativa (voler narrar massa coses) pesa massa i per moments és com si la pel·lícula s’enfonsés sobre el seu pes.

Tot i això és una molt bona pel·lícula: la lluita del compositor amb els seus dimonis i la relació amb les dones està molt ben recollida. Hi ha tres papers femenins, molt ben pensats, escrits i interpretats: una cantant, una aristòcrata llibertina, una dona intel·lectual que té una relació platònica amb el compositor. Això i la recreació de l’època, i com hi surten el teatre, l’òpera i la música: els interiors il·luminats amb espelmes, les perruques, els vestits, els maquillatges, i no cal dir que la música.

La pel·lícula és una coproducció, a la part txeca es destaca el protagonista, Vojtěch Dyk, un home molt guapo que recorda el Harrison Ford jove, competent i creïble. Mysliveček era de Praga, fill d’un moliner. El molí era a Kampa, i la casa de naixement no gaire lluny de Můstek. La Praga de l’època surt un moment a l’època com un decorat digital. Mysliveček va renunciar a tots els seus bens en favor del seu germà. La cultura txeca se’l fa seu, però va acabar abduït per la vida de músic a Itàlia.