Els impostos són una de les grans qüestions que ocupen la primera part de l’any tant a Catalunya com a Txèquia i de fet a bona part del món. Si ens centrem en el nostre país d’origen i el país que ens acull i fem una mínima comparació veurem dues realitats europees ben diferents. Ens ajudarà a entendre amb força precisió d’on venim, com estem i cap on anem amb gran probabilitat.
Trobeu les diferències
Per començar vegem l’IRPF i els tipus marginals màxims que mesuren la pressió fiscal als individus amb més rendes de treball i capital. A Catalunya és del 50% i a Txèquia del 23%.
A l’IVA no tenim grans diferències, estant el general al 21% amb petites excepcions en segments alimentari i cultural que baixen al 15% i el 10%.
En l’impost de societats hi ha diferències i no són petites. Amb el temps suposen que les empreses es vegin més incentivades a establir-se a Txèquia. Així, a Catalunya està al 25%. Per a empreses establertes a Catalunya, que a més tinguin, beneficis de capital fora el 19% fins a 6.000 €, el 21% de 6.000 fins a 50.000 i 23% per a beneficis superiors a 50.000 €. En canvi a Txèquia societat és del 19% i per a empreses establertes al país amb beneficis de capital fora hi ha un tipus únic del 15% sense límits.
El sistema txec també és molt favorable als autònoms: Si factures menys d’uns 85.000 euros a l’any, et pots desgravar el 60% dels ingressos com a despeses, sense aportar justificants. Això redueix l’IRPF real per a la majoria dels autònoms al 6% dels ingressos que resulta d’aplicar el 15% al 40% restant dels ingressos.
Si inverteixes (en accions, bons, ETFs, etc.) i mantens les inversions un mínim de tres anys, a Txèquia ja no pagues IRPF sobre els guanys obtinguts en cas de vendre (a Catalunya el pagues sempre). Això també fomenta l’estalvi a llarg termini.
Finalment, a Txèquia no hi ha impost de successions
El quadre que il·lustra aquesta nota resum algunes d’aquestes magnituds i inclou a tall d’anècdota les d’Andorra, per poder comparar, tenint en ment els youtubers.
Un sistema impositiu favorable a l’estalvi i la inversió
Mentrestant, l’any 2020 la República Txeca va superar en renda per càpita a Espanya quan el 1995 era un 22% inferior. Actualment la renda per càpita a Txèquia és de 38.200€ per 36.000€ d’Espanya.
La renda per càpita depèn bàsicament de dues coses, la productivitat i l’ocupació. En tots dos Txèquia supera Espanya amb amplitud. Alhora hi ha tres factors que han facilitat això.
A) Una sortida relativament més «neta» del comunisme. Es van privatitzar les empreses estatals, es van repartir accions entre la població i es minimitzar dins del possible el risc que els oligarques del partit acaparessin tot el poder econòmic, com ha passat més en altres països del bloc.
B) Un sistema impositiu no hostil amb l’estalvi i la inversió i sobretot sostingut en el temps. El país ha mantingut un equilibri econòmic raonable dels comptes. El deute públic després de la covid no supera el 45% del PIB. Espanya en canvi té un deute públic del 120% del PIB i un dèficit estructural entre ingressos i despeses que s’equilibra amb més deute, cosa que indica que l’Estat no tindrà més remei que continuar pujant impostos, reduint l’atractiu per a les empreses, amb les conseqüències que es deriven per a l’ocupació.
C) La flexibilitat laboral a Txèquia és la vuitena dins dels països de l’OCDE (Espanya és la 25a). Permet que fins i tot després de la pandèmia el país tingui només un 3,5% d’atur.
Vista aquesta fotografia molt general dels impostos, ens adonem de fins a quin punt mantenir en el temps un sistema impositiu «no hostil» amb l’estalvi i la inversió és la clau per a créixer de forma sostinguda.
(Informació proporcionada pels lectors C.M. i A.W.)