A l’abril risotto de primavera, vedella amb peres, maduixes

Els dinars del club*samfaina (16)

Està molt bé que ens arribi gent nova. Anem de camí d’haver de penjat el cartell de complet cada vegada. Sortiran més cases i més cuiners? Ja veurem.

risotto de remolatxa, espàrrecs i pèsols

Mentrestant, la samfaina d’abril ja és més primaveral, hem fet la clàssica escalivada amanida i el risotto de remolatxa amb pèsols i espàrrecs, un vell conegut. Surt millor amb arròs de varietats italianes, és qüestió de sofregir i ofegar la ceba en vi blanc, afegir l’arròs, afegir mitja remolatxa trinxada, daus de remolatxa amb un bull, talls d’espàrrec i pèsols. Què dir del risotto: és una manera tractar l’arròs i ho aguanta tot, o casi. Millor un formatge dur (parmesà, etc.) ratllat que mantega. Vi blanc austriac.

El principal aquesta vegada ha estat la vedella amb peres, la picada de fruits secs i un punt de xocolata negra (50 g). La picada com un dels altres pilars del subsistema català de la cuina mediterrània, els altres són què, el sofregit, el brou.

vedella amb peres

Trobar un magnífic tros de tapa de vedella, de quasi dos quilos, va ser un cop de sort, perquè la vedella no es pot donar per descomptada, arriba de forma irregular i només en algunes carnisseries. Llavors es lliga, per fer-lo cilíndric i compacte… i són tres hores de feina, la nit abans. Si voleu la recepta demaneu-la. Vins negres d’Itàlia.

De postres sorbet gelat de maduixes i maduixes, sorbet Grom maduixes del mercat, de Croàcia. N’hi havia també del sud d’Hongria, perquè la maduixa i la cirera txeca no arriba fins al juny.

Després la sobretaula el cafè i la conversa, tants temes: la intel·ligència artificial, els mercats, els preus i la idea del crowdcooking explicada als nous, amb la gestió de l’expectativa, la dosificació de la informació, la claredat del funcionament, i el plaer dels intangibles en la vida catalana a la diàspora. Potser sí que acabaran sortint més cuiners i més cases, després de tot.

___
Us podeu afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Són el seu braç gastroesnob. Es reuneixen en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i no s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. Aquí no cal. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí la d’abril.