Aquest divendres passat era la revetlla de Sant Joan. El Casal va impulsar la celebració, i mitjançant un tempteig a la nostra comunitat del Whatsapp i es va decidir tirar endavant un cap de setmana en una casa rural.
Com l’any passat, per fer una festa més grossa, vam convidar amics externs al Casal. Podríem definir el perfil de la gent com a grups d’amics “joves expats a Praga”. Vam ser una trentena, entre altres cinc argentins, quatre bascos, quatre catalans, tres gallecs.
Hem triat una casa rural (una “chata” txeca) a Vrchlabí, a les muntanyes de Krkonoše. I és que tot i que la distància de Praga a la chata U Zmrzlýho va espantar alguns, tothom ha quedat encantat del lloc. Hem gaudit de totes les comoditats i bona predisposció dels propietaris per poder fer una festassa. El recomanem per passar uns dies a la natura. De fet, la meitat van anar-hi amb cotxe i l’altra meitat amb transport públic, hi ha autobusos freqüents des de Praga fins a no gaire lluny de la casa.
El divendres a la tarda va començar a arribar la gent a comptagotes. Va començar ennuvolat i amb plugim, però el foc de camp que vam encendre ens va escalfar de seguida les ganes de passar-ho bé i desconnectar de la vida quotidiana. Tot i ser la nit oficial de sant Joan, el cansament es va apoderar de la gent i cap a les tres de la matinada tothom estava recuperant forces pel dia gros.
Dissabte al matí els esportistes van sortir d’excursió mentres els salsetes anàvem al súper a fer la compra i els dormilegues continuaven recuperant-se. Durant el dia va anar arribant més gent que volia passar només una nit.
Els vam rebre amb música, cerveses fresques, barbacoa, amanida i paella per dinar, en un crescendo fins a l’apoteòsica festa nocturna, amb disfresses de bruixes i bruixots. Al voltant de la foguera, gràcies a la influència gallega vam recitar un conxuro preparant queimada. El diumenge la gent va anar marxant al seu ritme. Sense pressa, perquè la mestressa de la casa no ens havia posat hora límit.
Des del comitè organitzador hem quedat satisfets d’aquest cap de setmana, i la resta de gent ens ha fet saber que també. Com a punt feble puc destacar el poc interès que generen aquestes activitats entre la nostra comunitat casalera.
També la poca empatia d’alguns al no voler o no ser capaços de comprometres amb el temps necessari per a organitzar una activitat com aquesta. Així que somiant que arribin temps més idílics pero igualment gaudint de la realitat, continuem fent comunitat!
Dídac Jabaloy
Casal Catalanotxec