Indicis d’estancament i plans del govern
Jules Eisenchteter a balkaninsight.com recull en aquest article la noció que el creixement econòmic a Txèquia es podia estar estancant, per l’anomenada “trampa dels ingressos mitjans”. Això vol dir, en essència, que el país es queda a mig camí entre els països de mà d’obra barata i els països d’ingressos més alts. El desitjat canvi de model econòmic és més difícil del que estava previst.
La trampa dels ingressos mitjans
Eisenchteter aprofundeix en la situació econòmica a què s’enfronta Txèquia, un país considerat històricament com un important centre de muntatge per als fabricants estrangers. Tot i que ha gaudit de la prosperitat, s’enfronta a l’espectre imminent de la “trampa dels ingressos mitjans”. Aquesta trampa implica el fracàs d’un país d’ingressos mitjans per avançar cap a una economia d’ingressos alts a causa de les despeses creixents i la disminució de la competitivitat.
Categoritzar Txèquia, amb un PIB per càpita del 87% de la mitjana de la UE, com un país de renda mitjana pot ser discutible. Ara bé, el concepte és pertinent per diagnosticar els mals prolongats de l’economia. Durant les últimes dècades, l’èxit econòmic s’ha basat en importants inversions estrangeres directes, l’establiment de capacitats orientades a l’exportació, especialment en la indústria manufacturera, i una mà d’obra propícia, juntament amb un posicionament geogràfic avantatjós, obertura comercial i estabilitat macroeconòmica general.
A més, l’adhesió del país a la UE el 2004 va suposar un finançament substancial i oportunitats lucratives d’exportació sense duanes, impulsant encara més el creixement econòmic però alhora fomentant la dependència de factors externs, en particular la indústria manufacturera d’Alemanya.
Els límits del creixement
Aquest model de creixement, però, ha assolit els seus límits amb el temps, i l’economia txeca s’enfronta ara al risc imminent de caure en el parany de la renda mitjana. S’ha recollit el fruit de l’avanç econòmic, fent que cada cop sigui més possible que Txèquia quedi atrapada en aquest llimb econòmic. Aquesta vulnerabilitat s’ha vist agreujada per les interrupcions de la cadena de subministrament global provocades per esdeveniments com la pandèmia de la COVID-19 i el conflicte a Ucraïna, que planteja greus desafiaments al sector de fabricació, que està impulsat per les exportacions, depèn d’Alemanya i té un consum intensiu d’energia.
L’article d’Eisenchteter destaca que el creixement econòmic no ha estat excepcional en comparació amb altres països d’Europa central i oriental. Durant l’última dècada, el creixement anual del PIB real va ser de mitjana del 2,2%, per darrere d’Eslovàquia, Polònia i Romania. A més, la dependència excessiva de Txèquia dels impulsors de creixement anteriors l’ha deixat especialment exposada a les recents crisis globals i a l’escassetat d’energia.
Els plans del govern Fiala
Malgrat els reptes, el govern txec ha reconegut la urgència de la transformació econòmica i ha presentat plans destinats a modernitzar l’economia durant la propera dècada, invertint en sectors innovadors de gran valor. Tanmateix, no hi ha una solució única per escapar de la trampa dels ingressos mitjans, i Txèquia ha d’elaborar la seva pròpia estratègia per impulsar el creixement a curt termini alhora que desbloqueja noves perspectives de futur. Les vies potencials inclouen l’automatització, la digitalització, la transició verda, les biotecnologies i la ciberseguretat, totes les quals requereixen inversions inicials substancials i una mà d’obra especialitzada.
En conclusió, Eisenchteter analitza els obstacles econòmics de Txèquia i subratlla la necessitat de passar a indústries de major valor per evitar l’estancament i la trampa dels ingressos mitjans. Subratlla el paper fonamental de la visió estratègica i la determinació política en la configuració de la trajectòria econòmica del país.