(actualitzat 19:30) Avui dissabte 23 és dia de dol a Txèquia pel tiroteig del 21 de desembre a la Universitat Carolina. Hi ha hagut un funeral a la catedral de Praga, Brno, Plzeň i moltes ciutats. S’ha cancel·lat la part d’actuacions musicals d’alguns mercats de Nadal, i més actes d’aquests dies. La televisió pública ho emet tot en directe, el canal de notícies de 24 hores en va ple.
Al rectorat de la Universitat Carolina i per tot el país han aparegut llocs de pietat, on la població deixa espelmes, flors i missatges. Per tot el país hi ha hagut minuts de silenci, banderes a mig pal, repic de campanes i actes de pietat.
La resposta pràctica s’ha organitzat ràpidament. S’han obert comptes bancaris per recaptar fons per a les famílies de les víctimes, en 48 hores la gent ha donat CZK 40 milions (uns EUR 1,6 milions). S’han organitzat línies de suport telefònic i s’han desplegat equips de psicòlegs. Ja des del dia dels fets, després de la reunió d’urgència del govern al vespre, el president Pavel va cridar a la contenció (zdrženlivost).
La tristesa i el dolor
Ha transcendit la identitat d’algunes víctimes. A la llista hi ha per exemple una professora, musicòloga, especialitzada en la música medieval. També han mort estudiants que a més d’estudiar estaven implicats en clubs esportius i organitzacions de la societat civil.
S’ha de tenir present que la Filozofická Fakulta és el centre de l’humanisme txec. De fet és una de les facultats fundacionals, ni més ni menys que des del segle XIV.
El drama és pràcticament del tot txec. Han mort 15 persones incloent-hi l’atacant, tots txecs. Entre els 24 ferits, s’ha fet públic que només eren estrangers dos estudiants, un dels Emirats Àrabs i un holandès.
Els límits de la investigació policial
La investigació policial confirma que l’autor dels fets era un noi sol, un estudiant aïllat, sense cap connexió terrorista de cap mena.
La policia ha admès no haver arribat a temps. El noi estava controlat com el sospitós d’un assassinat: en un bosc als afores de Praga, a prop de la vila on el noi vivia, s’havia trobat la setmana abans un home i la seva filla petita morts.
Està confirmat, per l’anàlisi balística, que els va matar l’assassí de la universitat, igual que el dia dels fets va matar el seu pare abans d’anar a la facultat.
La policia ha dit que li seguia la pista, i quan van trobar el pare mort el van anar a buscar a la universitat, però no a l’edifici on van passar els fets sinó a un altre. Va anar de poques hores, però no el van poder aturar.
Les xarxes, l’odi, la desinformació
L’assassí va actuar sol, però de seguida van córrer teories que ràpidament es van descartar, com ara que tenia una connexió amb Ucraïna (fals), o que havia expressat suport a Hamàs (irrellevant).
S’ha dit que el noi es va inspirar en un tiroteig semblant que hi va haver fa dos anys a Rússia, i al mateix temps s’ha produït un fet que podria estar inspirat per ell.
En concret, un dia després la policia carregava, en un nus cèntric del transport públic, a Praga, contra un home que al final va resultar que duia un explosiu, una granada, que era falsa, com de joguina.
Amb aquest clima es pot entrendre que es digui que vigilarà més el discurs d’odi i desinformació a les xarxes, una mica pel que s’ha descobert analitzant el rastre digital de rigor que ha deixat l’assassí, i una mica perquè és el que toca dir en un moment com aquest.
Cap a un control legal d’armes més estricte
S’ha parlat també de fins a quin punt és possible evitar coses així, i s’ha dit que només es pot reduir l’espai perquè torni a passar, però eliminar del tot el risc és impossible.
Dins del que es pot fer ja s’ha publicat que es farà més estricta la legislació relativa a la possessió d’armes, la policia podrà suspendre llicències en gent que tingui conductes de risc . Tot l’arsenal de guerra de l’assassí era perfectament legal.
En relació amb les armes, el noi n’havia introduït a l’edifici una gran quantitat, sense cap problema. Per tant no seria cap sorpresa que es posessin detectors de metalls com ja passa als tribunals, i que l’accés no fos tan fàcil.
O bé, per exemple, el setembre passat el noi va llicenciar set armes, alguna de cara i sofisticada, i a ningú no li va cridar l’atenció, no va saltar cap alarma automatitzada.
Clima emocional
La marea emocional de la població té tendència a pujar en moments assenyalats, de forma més o menys espontània, en forma d’onades d’expressió popular massiva de dol, que els mitjans recullen i per tant reforcen.
Ha passat amb catàstrofes naturals com desbordament de rius, o quan la mort de Havel. En aquest sentit el que passa ara és semblant, el que és nou és la causa, l’atemptat.
El tiroteig massiu és un aspecte de la modernitat cosmopolita al qual els txecs no estaven acostumats. Ara s’hi hauran d’acostumar, perquè s’ha demostrat dolorosament que poden passar coses que són inimaginables, fins que passen.
Mentrestant els mercats de Nadal i els restaurants estan plens, i probablement durant les festes hi haurà l’habitual èxode cap al camp i les muntanyes, menys nevades i menys fredes del que tocaria.
(Special thanks a la lectora M. S. Sort n’hi ha, de tu.)