Txèquia és el país de la UE amb menys pobresa i risc d’exclusió social

De tant en tant, de la pluja d’estadística diària que rebem, crida l’atenció alguna cosa. Segons aquest gràfic de l’Eurostat, Txèquia és el país de la Unió amb menys població en risc de pobresa i exclusió, un 12 per cent, seguit d’Eslovènia. A l’altre extrem del gràfic hi ha Romania, amb un 32 per cent, immediatament precedida de Bulgària.

Que els quatre països siguin ex bloc comunista crida l’atenció. Que a la part bona del gràfic hi hagi països d’influència històrica germànica, mentre que a la part dolenta la influència històrica és turca, també crida l’atenció.

Avui dia en la conversa pública hem de suportar tant estalinisme de saló com anticomunisme banal, és a dir una fixació en la ideologia. Però potser la història té més profunditat, tot ve sempre de més lluny i és més complex del que sembla.

La posició d’Espanya, el tercer Estat en la cua de la misèria, també crida l’atenció. Després de quaranta anys de rebre diner europeu i expoliar Catalunya, les Illes i el País Valencià, és a dir l’antiga corona d’Aragó, resulta que l’Estat en conjunt és el tercer en la cua de la misèria europea, i sempre un país oligàrquic, en fallida i fenomenalment corrupte.

Tornant a Txèquia, que és on viviu la majoria dels qui llegiu això, constatem que trenta anys després del canvi de règim el país ha elevat de forma rotunda el nivell i la qualitat de vida, mentre ha mantingut en mínims el que importa, que és la pobresa i l’exclusió social. És, sense cap mena de dubte, un èxit.