Diuen que antigament, la nit de Tots Sants es tocaven les campanes per recordar als fidels la necessitat de pregar per les ànimes dels difunts. Els campaners, després de fer repicar les campanes una bona estona, reposaven i es menjaven un grapat de castanyes o qualsevol altra fruita del temps, que feien passar avall amb moscatell i ratafia. Com és fàcil de suposar, els campaners no devien estar sols en el ressopó, sinó amb família i amics, i així a finals del segle XVIII ja s’havia generalitzat això que avui en diem castanyada.
El 2 de novembre el Casal Catalanotxec, amb els amics gallecs, de Praga, ha fet la seva castanyada, a la zona de graellada pública del parc Parukářka. El Casal ha aportat les castanyes (dels supermercats d’aquí) i el beure (per internet), i aprofitant la brasa cadascú ha portat el que ha volgut. Hem gaudit per cert d’una estupenda opció de graellada vegetariana. Ha corregut el porró, ple de ratafia. Depèn del vostre background veure el porró com una essència ancestral o bé com un artefacte absurd, que serveix sobretot a la gent de comarques per enfotre-se’n dels urbanites.
