Hola! El meu cosí de Praga m’ha convidat a fer una visita i una sessió amb els nens i nenes de la comunitat catalana, i he dit per què no. M’ha agradat la ciutat, és molt bonica, molt caminable, sobretot quan tens un camàlic humà que et carrega, i amb un transport públic impecable. La gent pel carrer m’ha reconegut, tot i que algun ximple mal informat m’ha dit “cagatió”.
La mainada catalanotxeca de Praga ens ha bastonejat a mi i al cosí a base de bé, tot i que als ha costat entrar en calor a l’hora de cantar. Però al final entre el cosí i jo ens hem repartit quatre rondes. M’han dit que hi ha hagut unes quantes baixes per malaltia. N’hem tingut de molt petits, que aquest any han començat, i de més grandets, sobretot una noia, que ja ens començava a mirar amb més escepticisme, però que encara li encanta ser-hi quan es reparteixin regals i mandarines. Ens hem caigut en gràcia, perquè aquestes coses són mútues, i al final passaré les festes convidat a casa d’aquesta família mixta de Praga, i jo encantat.
