Atenció al Museu d’Arts Decoratives
Entre 1991 i 2017 Josef Koudelka va fotografiar sistemàticament uns dos-cents llocs amb ruïnes grecoromanes de la Mediterrània. El resultat és aquesta exposició i catàleg corresponent que després de Londres i París Koudelka porta “a casa”. Té molt bona relació amb el Museu d’Arts Decoratives (Uměleckoprůmyslové museum v Praze), els ha donat moltes fotografies.
La fascinació per les ruïnes és antiga i està molt documentada. Les fotografies de Koudelka, combinades amb citacions de tants escriptors viatgers que han parlat de les ruïnes, transmeten aquesta narrativa de l’exposició sobre l’abisme del temps i la grandesa dels antics, per l’harmonia i la delicadesa del que de fet són tones de pedra.
És molt interessant el mapa dels llocs arqueològics. És una experiència de mediterraneïtat curiosa si es pensa que és la visió d’un artista del centre d’Europa. Les ruïnes són a Itàlia i Grècia, però també a Tunis, Líbia, Israel, el Líban, Síria i Turquia.
“Les ruïnes no són el passat, són el futur. Un dia tot seran ruïnes”, diu una frase del mateix Koudelka, que decora les parets. En un món incert, amb una Europa que es percep en decadència, la coincidència d’una exposició com aquesta té una qualitat de comentari fatalista segurament aliè a la voluntat dels responsables, però no per això menys pertinent.
Un museu molt interessant i potser poc valorat
El Museu d’Arts Decoratives (Uměleckoprůmyslové museum v Praze) és dels més interessants i poc valorats de la ciutat. Té magnífiques col·leccions permanents que mostren el gran nivell de les arts aplicades des de sempre, i té exposicions temporals com aquesta de Koudelka o Paolo Venini, un artista del vidre venecià. Fan activitats concretes, per exemple el mateix Koudelka farà una visita guiada a l’exposició tres dies, no cal dir que en txec. També hi ha la millor biblioteca d’art i disseny, amb 195 mil títols.
Des de la reforma de 2107 s’hi entra pel jardí i el cafè restaurant, que és del tot prescindible: producte visiblement mediocre, personal escàs, que no dona a l’abast. És una trampa afarta-turistes, que hi troben refugi. El sobrevaloradíssim i delirantment car cementiri jueu és allí mateix. Al passadís de la planta baixa del museu hi ha, a més de la caixa i la consigna, la botiga i llibreria de rigor.