Assemblea del Casal Catalanotxec 2025: continuïtat, renovació i calçotada.
Està bé fer reunions a les les set amb sopar perquè la gent té gana i s’afanyen a fer els tràmits: repassar la memòria, constatar que hi ha (una mica més de) socis i renovar la junta, amb continuïtats i noves incorporacions de joventut brillant. Tot seguit es va parlar de la calçotada que ve.
En aquesta època de l’any a l’expat català li brillen els ulls i es posa líric somiant en els calçots i la salsa romesco. També els passa als catalans unionistes, que sovint viuen la identitat de forma més folklòrica i acomplexada. És igual: al Casal hi ha lloc per a tothom que vulgui ser-hi i aportar.
Hi haurà calçotada? El grup de whats ha començat a fer xup-xup. Confiem en el know-how col·lectiu i en l’experiència acumulada. Estàs per Praga i t’agradaria formar-ne part? Fes-te soci. És irrellevant que estiguis per Txèquia mesos o anys.
Si només t’interessa la gent de la teva generació, professió, orientació ideològico-gastronòmico-sexual, etc.; si no vols gastar ni cinc si no t’ho pots menjar o no et distreu; si no vols donar ni un minut del teu temps; llavors no et facis del Casal.
Vol dir això que “cada” persona catalana et resultarà rellevant automàticament? Esclar que no, i si aquí ho portem a l’altre extrem ridícul és perquè ja ens coneixem, oi? Ja coneixem el vici llatí de la desmesura dialèctica.
El que fa el Casal és crear l’espai perquè passin coses, i les coses passen a l’espai entremig, obert, on no tot és blanc o negre, allí on els italians parlen de la sfumatura.
No siguis gandul: prova a veure què passa explorant el potencial que dona la identitat compartida, el temps que la vida et porti per aquestes latituds.
