Llençar menjar és tabú, és culturalment repugnant per a qualsevol persona humana digna. Els establiments gastronòmics però s’hi veuen obligats: preparen menjar segons els seu know-how, intentant ajustar l’oferta a la demanda tant com pugui ser. Però fatalment, sovint els sobrarà alguna cosa, que no podran oferir demà, i que per tant hauran de llençar.
És inevitable? No. Hi ha aplicacions que s’ocupen d’això. Els establiments s’hi adhereixen, i ofereixen paquets a bons preus de menjar que d’altra banda s’hauria de llençar, i que l’usuari paga a través de l’apliació, que previsiblement en treu una comissió.
Per exemple, el Hilton de Námesti Republiky ven el que els sobra del brunch de cap de setmana. L’aplicació es diu “To good to go”. Està en més països i ciutats, però la de Txèquia està en txec.
Hi ha competència local, com per exemple l’aplicació txeca “Nesněženo”, que vol dir “no menjat”.
El curiós d’aquestes aplicacions és la confluència de diverses tendències. Interessaran tant la persona que necessita estalviar com la persona que tria estalviar, que tria un estil de vida frugal.
(Special thanks als lectors A.F., T.P. i M.S., perquè els lectors feu millor i feu rellevant la RK)