Els dies 3-4 d’octubre Txèquia ha celebrat eleccions legislatives. Comencen divendres a les dues de la tarda i acaben dissabte a les dues de la tarda, es fa el recompte i a les nou de la nit ja està tot clar i tothom se’n pot anar a dormir d’hora, és admirable.
Els resultats estaven previstos a les enquestes, el partit més votat és Ano (34,59%), seguit de la coalició de govern, Spolu (23,32%).
Els lectors de la RK sabeu que seguim la política local amb una plantilla: europeistes/atlantistes contra populistes/locals. Serveix per a tota Europa Central (Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria).
Això vol dir, simplificant, que quan guanyen els primers se n’alegren a Brussel·les, i quan guanyen els segons a Moscou.
Aquesta vegada dels resultats a Txèquia se n’alegrarà Moscou, igual que el que passa a Eslovàquia i Hongria.
El govern txec sortint és europeista/atlantista. Podria comptar amb Stan, un partit d’alcaldes i independents de comarques, que ha tret l’11,2%, i amb els Pirates, el partit dels joves de les ciutats, que ja tret el 8,92%.
Ara bé, aquest 43,44% de l’europeisme atlantista estaria en empat tècnic amb el del 42,38 que sumen Ano i el següent partit, l’Spd de Tomio Okamura. Com es desfà l’empat?
Els atlantistes no tenen ningú més, però en canvi els localistes encara tenen el següent partit, els “Motoristé”, que han tret el 6,78. Són un d’aquests partits amb un tema, la lluita a favor del motor d’explosió i el combustible fòssil.
Que el resultat de les eleccions a Praga és diferent de la resta del país fa anys que es repeteix.
La capital del país és bàsicament un paradís de gent amb sous alts, que distorsionen la mitjana del país, i de rendistes que exploten la propietat immobiliària.
El cap de l’Estat txec, el president Pavel, és europeista/atlantista, però de moment està obligat a donar pas al partit més votat.
Continuarem informant.