Les eleccions les ha guanyat Babiš i Ano (34,51%). Els “patriotes” europeus (Abascal, de Vox, i companyia) s’han afanyat a felicitar-lo, i cert periodisme ja ha qualificat Babiš de “Trump txec”, amb la ganduleria de les etiquetes, que fan més mal que bé i promouen la ignorància.
No és exactament un canvi d’època: el bloc de Babiš i els dos partits que li poden donar el suport sumen el 49,96% del vot, mentre que el govern sortint i afins sumen el 43,56% del vot.
De fet, Babiš i Ano dependran de dos partits-protesta de dreta, l’Spd d’Okamura i els Motoristé. Més partits es podrien afegir, encara més petits i més llunàtics. A Txèquia hi ha fins i tot un partit llibertari (anarcocapitalista), els Svobodné.
En tot aquest poti-poti, Babiš hauria de ser el més moderat i responsable de qualsevol coalició. Deixaria als partits petits les guerres culturals internes i la lluita per l’atenció del públic als mitjans i les xarxes.
Quant a Rússia, Babiš no és pro-rus però tampoc és pro-Ucraïna. És, bàsicament, un oportunista amoral, que capta hàbilment el descontent de sectors de la població. La retòrica “contra Brussel·les” s’ha de contraposar, de nou, amb el fet que s’ha fet multimilionari amb l’agroindústria, que com se sap depèn dels subsidis europeus.
La forma com Txèquia s’ha bolcat amb Ucraïna, enviant diners i armes i acollint molts refugiats, que reben ajudes, ha despertat ressentiment entre la població autòctona més pobra i maltractada.
Ara bé, els refugiats ucraïnesos no delinqueixen i fan les feines més dures. No hi ha immigració descontrolada a Txèquia ni per tant els problemes associats, a diferència del que passa en altres latituds a Europa. Tampoc hi ha marge per al discurs “ens prenen les feines” perquè l’atur és al 3-4%.
La sortida del govern liberal-conservador farà que el president Pavel s’impliqui encara més en el que ja fa, que és la política exterior i orientació estratègia país (Ue, Otan, Ucraïna, despesa militar), segons Jakub Janda, del centre European Values.
El president Pavel és militar de professió i ha fet la major part de la carrera com un alt funcionari de l’Otan. De fet, les institucions de política internacional txeques tenen una forta inèrcia atlantista. Ja hi va haver un govern d’Ano (2017-21) i Txèquia no va sortir de l’ortodòxia.
La coalició de govern ha perdut la majoria, però els partits que la componen conserven poder regional i local. Stan, el partit dels alcaldes (11,23%), ja ha dit que no vol saber res de Babiš. Els Pirates (8,9%) han passat pel govern i van en coalició amb els verds. Són el partit d’un vot jove, urbà i educat.
Una altre aspecte de les eleccions és el nou fracàs del Partit Comunista, que anava dins d’una coalició de protesta. No han arribat al cinc per cent mínim per entrar al parlament. El partit socialdemòcrata, l’homòleg del Psoe, s’ha presentat dins de la mateixa coalició de protesta. El resultat de les eleccions els ha deixat en vies d’extinció.