Els dinars del club*samfaina (46)
El club*samfaina no és mort, estava dormint! Hem tornat al febrer, i més decidits que mai a recuperar i reivindicar la cuina catalana. Per començar hem fet coca de recapte, amb verdura escalivada, sardines i tonyina.
“Recapte” vol dir “arreplegar el que trobis”, de manera que hi pot haver quasi de tot. Nosaltres hem preferit rostir pebrots i albergínes i posar-hi sardines i tonyina, i un raig d’oli abans d’enfornar. La base és farina, llevat, oli, sal i sucre, es remena es deixa créixer durant la nit, s’aplana amb un rodet (o amb una ampolla), i es deixa uns 15 min al forn a 200. Com que hem escalivat pebrot i albergínia, hem fet una amanida. L’amanida d’escalivada és un clàssic dels nostres dinars.
El plat principal, fideus a la cassola. El problema és trobar els fideus adequats. Hem dubtat entre trencar espaguetis (Alessandro, perdona’ns!) o posar uns fideus curts amb forat francesos, que al final hem triat, i el resultat és subòptim (continuarem provant).
El plat comença fregint salsitxes. A Praga tenim les salsitxes de xai de les botigues halal o la salsiccia toscana. Les reserveu i fregiu la costella de porc. Després ve la ceba i l’all. Deixeu que es faci tot, que se sostovi. Després ve el tomàquet i el concentrat de tomàquet. Després el vi ranci. El porto sec amb un 10 per cent de vinagre de vi és un substitut del vi ranci. Es cobreix amb aigua, s’hi afegeix sal, llorer, i que es faci. Si la costella té os, treieu-lo quan estigui bullida. Al final s’han de fer els fideus en l’aigua. Se serveix amb julivert. Si ho voleu estupendament explicat podeu anar a l’original.
____
Si ets català i vius a Praga o Txèquia i trobes a faltar menjar “normal” fes-te soci del Casal Catalanotxec i vine als dinars del club*samfaina, que són el seu braç gastroesnob. T’hi pots afegir a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Es reuneixen en una casa particular l’últim dissabte del mes, o no, si així s’acorda. No s’hi porta res, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de dir “la pròxima a casa nostra”. També allibera de reciprocar qui no pot, perquè no té mitjans, que al cap i a la fi a Praga tots som població d’al·luvió i molta gent hi està de pas. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és mediální partner. Publiquem íntegrament cada nota de premsa que envien. Aquí, el dinar de febrer.