Anna Espona, Water visions. Exposició col·lectiva. Galerie Toolip, Viena. Fins al 27 de març de de 2026.
Són quatre obres, amb motius d’animals marítims, en una exposició col·lectiva, on els artistes han rebut l’encàrrec d’aportar obra relacionada amb l’aigua, el marc conceptual que unifica tota la varietat.
La galeria Toolip convoca regularment els artistes, sota un motiu general unificador. Històricament hi havia hagut l’acadèmia i el saló alternatiu, les avantguardes històriques. Contemporàniament el tall va desapareixent, tot és va fent més difús.
Iniciatives com la de la galeria Toolip porten un esperit democratitzador de l’art al màxim. Fer-ho a Viena, una ciutat amb una tradició i una institucionalitat tan forta en l’art, també demana una certa audàcia.
Dit això, que fa molts anys que en art “tot val” i “qualsevol pot ser artista”, són llocs comuns. La persona que fa art té a disposició una llibreria infinita de tècniques i recursos. Alhora és quasi sempre algú que fa una altra cosa, que té una altra vida.
Ara bé, que no hi hagi jerarquies en l’art, que viure’n sigui extremadament difícil, res de tot això no eximeix l’artista de dedicar-se al “joc” amb seriositat, per paradoxal que soni. De fet, la galeria selecciona els artistes, es mira les carpetes, per garantir uns mínims.
En temps de producció massiva d’art, i amb la intel·ligència artificial per acabar-ho d’arreglar, la sinceritat i l’autenticitat poden ser un camí a l’hora de diferenciar-se.
El treball d’Anna Espona sembla anar cap aquí, perquè transmet el plaer del joc amb la forma i el color. L’art ha estat figuratiu milers d’anys i ho serà sempre per alguna raó: reconèixer una balena o una estrella de mar només amb forma i color alegre, si ho voleu naïf, té alguna cosa de reconfortant per a les connexions neuronals, perquè és com som els humans. A més fer-ho en un quadre petit té un punt de valentia, perquè l’artista no es pot “amagar” acumulant truculències en llenços de molts més pams quadrats.