A PlantScraper Martí Torra, de Barcelona, desenvolupa i ven des de Praga, per a tota la Unió Europea, accessoris per al cultiu de plantes d’interior ornamentals, pensats per facilitar l’èxit de la planta i amb ell la millora de l’experiència de l’usuari.
El producte i la innovació
La planta d’origen tropical, grimpadora, de fulla vistosa, es ven en un nínxol molt concret i exigent. Alhora, els sistemes de PlantScraper ho posen a l’abast d’un públic més ampli, democratitzen l’experiència.
En horticultura, del pal que sosté la planta vertical se’n diu “tutor” (it. “tutore”, fr. “tuteur”, es. i po. “tutor”). La canya tradicional de la mongetera i la tomatera és un tutor. El tutor de PlantScraper no solament sosté la planta sinó que li permet arrelar i nodrir-se directament a l’estructura, que a més es pot anar estenent cap a dalt, a mesura que la planta creix.
El tutor consisteix en una barra, feta d’una placa flexible de plàstic, que es doblega fins a formar un cilindre, i es disposa verticalment. La placa va ser una idea pròpia, però descobrir-ne una que es pot importar de la Xina va simplificar el procés. Llavors PlantScraper desenvolupa suports i altres peces de plàstic rígid, produïdes amb cinquanta impressores 3D treballant dia i nit, més producció externalitzada a Txèquia mateix, de productes tallats amb làser. El resultat és un sistema propi d’accessoris optimitzats.
La barra s’omple d’una molsa que ve de Xile. En uns tallers de treball social a Olomouc la deixaten i l’envasen en paquets més petits. La molsa és òptima per retenir la humitat de l’aigua fertilitzada i facilita el creixement de les arrels. La planta prospera.
La base del tutor és un test millorat, amb orificis de ventilació, importat també de la Xina, i amb unes cobertes més estètiques que es fan a Praga amb les impressores 3D.
PlantScraper també reven un fertilitzant líquid holandès, i productes per a orquídies de laboratoris especialitzats d’Austràlia. Però sobretot ha desenvolupat substrats propis, segons el tipus de planta, amb una varietat de materials, entre altres minerals d’Alemanya, fibra de falguera que ve de Nova Zelanda, escorça de pi triturada de Portugal, i crosta de coco triturada de la Índia, que reté molt bé la humitat.
Un altre material és la perlita. El venen amb un packaging propi, dissenyat per Andrea Ribera, que va passar per Praga. És un vidre volcànic que, tractat amb calor i triturat a un determinat calibre, esdevé un granulat lleuger i porós que millora l’estructura del sòl, perquè potencia el drenatge, la ventilació i la retenció d’humitat sense alterar el pH del sòl. El proveïdor és a Polònia.
La casuística és més complexa. Hi ha més accessoris, productes i sistemes. Mireu la seva web.
L’emprenedor, l’equip i la venda
PlantScraper és una creació del barceloní Martí Torra i Llibre. Ell i l’equip, sis persones (n’hi ha quatre més, en remot), treballen en un suburbi residencial del sud de Praga, en unes instal·lacions d’uns tres-cents metres quadrats.
Aquest exalumne de l’Esci, l’escola de comerç internacional de la Universitat Pompeu Fabra, va arribar a Praga i va treballar per a un potent fabricant txec de sistemes de control d’accés, bàsicament porters automàtics avançadíssims. Empleat a Txèquia, va obrir els mercats espanyol i portuguès.
De seguida va notar que a l’empresa li donaven una autonomia i agència que no hauria trobat, per algú de la seva edat, en un context corporatiu català o espanyol.
Després va venir la pandèmia, el tancament. Tant de temps a casa fa veure les plantes, entre altres coses; fa recordar la passió per la jardineria d’una àvia, el treball de taller amb plàstics d’un avi; el Martí rebusca entre antecedents familiars escassos, parcials, intentant construir un relat, perquè el fet és que no prové d’una família emprenedora.
En els anys posteriors a la pandèmia combina el treball d’empleat i les primeres fases del negoci propi, que va creixent. Aviat necessita més lloc i més gent, fins a fer el salt per dedicar-se al negoci. Mentrestant neixen dos fills.
Durant un moment va dubtar de si tornar a Barcelona. La dona és eslovaca. Els eslovacs estan relativament còmodes a Praga, però ella tampoc tenia arrelament ni xarxa familiar, podia haver marxat.
Ara bé, a Catalunya el Martí va comprovar que l’entorn regulatori és hostil als emprenedors: burocràcia asfixiant, impostos alts.
L’entorn social també: no se senten valorats. L’entorn personal i social, en el cas del Martí, tampoc reconeixia ni encoratjava l’emprenedoria. “On és l’esperit emprenedor, les ganes de fer coses i marcar diferències dels catalans?” es pregunta el Martí. “On és aquell grup d’emprenedors disposats a tot? On encaixen a la societat catalana actual?”
Després d’analitzar els pros i contres per la feina i la conciliació familiar, va guanyar Praga. Al cap i al fi, la ciutat surt repetidament en els llocs més alts quan es busca ciutats ideals per formar una família i criar nens.
(Fotografies: plantscraper.com)