Anàlisi
Hongria vota aquest diumenge 12 d’abril a unes eleccions que molts observadors consideren entre les més rellevants d’Europa aquest any. No solament són importants per al futur immediat del país, sinó també perquè en poden marcar la continuïtat o una possible reorientació després de setze anys de govern de Viktor Orbán (Fidesz).
Durant aquests anys, Orbán i Fidesz han mantingut una relació sovint tensa amb la Unió Europea i amb Brussel·les. Els principals punts de fricció han girat al voltant de l’estat de dret, de la situació dels mitjans de comunicació i de la justícia, dels moviments migratoris, dels ajuts a Ucraïna i les sancions contra Rússia i també dels fons europeus congelats. Orbán ha intentat articular una “tercera via”: continuar dins de la UE per beneficiar-se del mercat i dels recursos europeus, i alhora mantenir una política sobiranista amb apertura cap a Rússia i la Xina, que s’ha vist reforçada per l’administració Trump als Estats Units.
El rival més fort en anys
El principal rival d’Orbán és Péter Magyar (Tisza), considerat per molts analistes el rival més fort que ha tingut en setze anys. El legitima i dona credibilitat el coneixement que té del sistema, a conseqüència dels anys que ell mateix ha format part del nucli dur de Fidesz, ben proper a Orbán. Magyar no es presenta com un progressista clàssic ni com un liberal d’esquerres, sinó més aviat com una figura nacional, reformista, centrada en la lluita contra la corrupció i en la reconstrucció institucional de l’Estat. Això li permet ser vist com una alternativa patriòtica orientada a regenerar el país i no com una figura disruptiva i desestabilitzadora.
Cal tenir en compte que Fidesz i Tisza comparteixen el nacionalisme i no pretenen ser projectes postnacionals o cosmopolites. La diferència és que Fidesz articula aquest nacionalisme en clau sobiranista, amb un discurs de defensa d’Hongria davant Brussel·les, la immigració i les pressions externes, mentre que Tisza utilitza un nacionalisme més reformista i patriòtic, centrat en la regeneració de l’estat.
Així, una de les principals línies divisòries és la continuïtat davant d’una proposta de canvi polític: Fidesz defensa el sistema construït per Orbán des del 2010, mentre que Tisza fa campanya sobre la necessitat de canvi polític, lluita contra la corrupció i reparació institucional.
La relació amb la Unió Europea i Rússia
En la relació amb la Unió Europea, la diferència és clara. Fidesz tracta Brussel·les com un centre de poder rival, utilitza la política del veto i converteix el conflicte amb la UE en part de la seva narrativa interna. Tisza, en canvi, hi vol una relació més constructiva amb l’objectiu de desbloquejar els fons europeus congelats i tornar Hongria a una posició més integrada dins del marc de la Unió.
Una altra divergència fonamental rau en la relació amb Rússia: Fidesz ha mantingut una proximitat política amb Moscou (que alguns titllen de traïció) i una forta dependència de l’energia russa, mentre que Tisza aposta per reduir aquesta dependència, però sense abandonar del tot un enfocament pragmàtic.
La concepció de l’estat
També hi ha un contrast important en la qüestió de l’estat de dret i del seu funcionament intern. Els seus crítics associen Fidesz a la concentració institucional de poder, al debilitament dels contrapoders i al control mediàtic, mentre que Tisza promet reforma judicial, més transparència en la contractació pública i institucions menys polititzades.
En els serveis públics, Fidesz insisteix en l’estabilitat i la seguretat, malgrat el malestar creixent amb la sanitat i l’economia, mentre que Tisza dona més pes a la sanitat, les infraestructures i l’eficàcia administrativa.
Tant Fidesz com Tisza coincideixen en una línia restrictiva sobre la immigració irregular, però amb una diferència de marc: Fidesz la presenta com un conflicte civilitzacional, mentre que Tisza s’acosta més a una restricció de caràcter tècnic, jurídic i menys ideologitzat.
En política exterior, tots dos afirmen defensar els interessos nacionals hongaresos, però mentre que Fidesz ho fa mitjançant la confrontació i l’equilibri entre Brussel·les, Moscou i altres actors, Tisza ho entén com un reposicionament cap a Occident dins de la UE i l’OTAN.
La fractura social: el vot urbà, rural i generacional
Pel que fa a la fractura social reflectida als sondejos, la divisió més clara és generacional: Tisza és molt més fort entre els votants joves i Fidesz manté una base molt més sòlida entre els votants d’edat avançada.
També hi ha una fractura territorial important entre la ciutat i el medi rural: Tisza rendeix millor a Budapest (cal no oblidar que el seu alcalde – Gergely Karácsony- és progressista i va ser el candidat opositor a Viktor Orbán a les darreres eleccions) i a les grans ciutats, mentre que Fidesz continua sent més fort en molts entorns rurals i entre una part rellevant de l’electorat jubilat, a més de molts hongaresos de segona o tercera generació de fora d’Hongria (Transsilvània per exemple) a qui Orbán ha facilitat la ciutadania hongaresa i, per tant, el passaport UE.
Aquests contrastos ajuden a entendre que l’elecció no és només una disputa entre partits, sinó també entre dues Hongries socials i generacionals molt diferenciades.
Tisza va per davant de Fidesz, però el resultat és incert
Els sondejos independents de les darreres setmanes han mostrat en general Tisza per davant de Fidesz. Ara bé, el sistema electoral incorpora elements que fan que Tisza necessiti probablement un marge nacional més ampli per convertir una victòria en vots en una majoria parlamentària efectiva.
Algunes anàlisis parlen d’una diferència mínima necessària d’uns sis punts. A més, el partit d’extrema dreta Mi Hazánk (Casa Nostra) podria superar el llindar del 5% i complicar encara més l’aritmètica parlamentària en cas d’un resultat fragmentat.
Tot plegat fa que el panorama post electoral pugui ser molt disputat. Encara hi ha un bloc ampli d’indecisos, cosa que manté la incertesa, i fins i tot una victòria de Tisza no garantiria automàticament una governabilitat plena. La qüestió no és només qui guanya, sinó també si el canvi al poder seria executable i estable de debò.
María Carmen Sánchez Agudo, Budapest.
_____
Relacionat: Hongria entre l’Oest i l’Est, una visió geopolítica, per Carles Brunat i Betrán.