Geopolítica més enllà de les eleccions
Durant segles, Hongria ha estat descrita com situada entre l’Oest i l’Est. Això no és només una observació geogràfica, sinó una realitat estructural: Hongria se situa entre diferents sistemes de poder.
La geopolítica té dos components principals. El primer és estructural: la geografia. Canvia molt poc, encara que la tecnologia i les infraestructures poden modificar-ne els efectes. El segon és la dinàmica de poder—la interacció de forces internes i externes. Aquesta dimensió és flexible i evoluciona amb el temps.
Entre aquests dos elements es desenvolupa la història. Es pot entendre en tres capes: fets, és a dir, esdeveniments que es poden verificar; interpretació i narrativa, sovint modelades pels qui tenen poder; i memòria històrica, que influeix en la identitat, la percepció i el comportament polític.
Les eleccions formen part d’aquesta segona capa. Poden influir en la direcció de les polítiques, les prioritats i les aliances a curt termini. Tanmateix, operen dins de limitacions estructurals. En països com Hongria, on la geografia i la història condicionen fortament les relacions exteriors, els resultats electorals ajusten el rumb, però no redefineixen la posició de fons.
El territori: la conca dels Carpats i el Danubi
La geopolítica d’Hongria comença amb la geografia. Està situada a la conca dels Carpats, una zona plana i oberta que és fàcil de travessar. Aquesta conca connecta Europa Central amb els Balcans i més enllà cap a Àsia. El riu Danubi travessa el país i és el principal corredor nord-sud. Connecta Europa occidental amb el mar Negre i continua cap a Istanbul. El riu ha estat sempre una via clau per al comerç, els exèrcits i la comunicació.
Per això, Hongria ha estat més un espai de pas que no pas una destinació. Budapest es troba en un punt de pas principal del Danubi i ha estat durant molt de temps un punt estratègic on es poden controlar els fluxos. El país ha estat sovint un corredor, una zona tampó i un camp de batalla entre potències més grans.
Aquest paper ja existia en època romana. Els romans van establir la seva frontera al llarg del Danubi. La part occidental de l’actual Hongria formava part de Pannònia, connectada amb els sistemes militars i comercials romans. Aquincum es va convertir en un important centre de frontera. El Danubi marcava la línia entre el món romà i els territoris exteriors.
Aquest patró va continuar més tard. Europa occidental tenia dues rutes principals cap a Anatòlia: una ruta marítima vinculada a Venècia i una ruta terrestre a través d’Hongria i els Balcans al llarg del Danubi. L’eix Budapest–Belgrad–Istanbul es va convertir en una connexió terrestre clau entre sistemes occidentals i orientals.
La identitat hongaresa
La identitat hongaresa és distintiva dins d’Europa. No és ni eslava ni germànica. La llengua és finoúgrica i no indoeuropea, cosa que la diferencia dels països del voltant. Aquesta identitat es basa en alguns elements principals. Primer, els orígens: els magiars van arribar a la conca dels Carpats a finals del segle IX des de l’estepa eurasiàtica. Segon, l’assentament a llarg termini en aquesta conca, que ha estat el territori central durant més de mil anys. Tercer, la creació d’un estat cristià sota Esteve I d’Hongria cap a l’any 1000, que va vincular Hongria amb Europa occidental.
Aquests elements creen una identitat dual: orígens i llengua no europeus, però alineació política i religiosa europea. Aquesta dualitat continua present avui.
Entre imperis: Viena, Istanbul i Moscou
Històricament, la posició d’Hongria entre l’Est i l’Oest ha estat modelada durant molt de temps per tres centres de poder: Viena, Istanbul i, més tard, Moscou. El punt de ruptura clau va ser la batalla de Mohács, que va posar fi al Regne d’Hongria medieval com a potència independent. Entre aproximadament 1541 i 1699, el país es va dividir: el centre i el sud sota domini otomà, mentre que l’oest i el nord estaven controlats per la Monarquia dels Habsburg, amb Transsilvània entremig. Hongria es va convertir en una frontera entre dos sistemes, amb conflicte constant i control canviant.
Després del Tractat de Karlowitz el 1699, la major part d’Hongria va tornar sota domini dels Habsburg i es va reintegrar a Europa Central. Això va reforçar els vincles amb Viena, però la posició bàsica entre Est i Oest no va desaparèixer.
Al segle XX, el punt d’inflexió principal va ser el Tractat de Trianon. Hongria va perdre uns dos terços del territori i al voltant de tres milions d’hongaresos ètnics van quedar fora de les noves fronteres. Això continua sent una qüestió clau avui i condiciona les relacions amb els països veïns. També va crear una sensació duradora de pèrdua, inseguretat i desconfiança envers decisions externes. Avui, aproximadament 10 milions de persones viuen a Hongria i entre dos i dos milions i mig d’hongaresos ètnics viuen a l’estranger. Des del 2010, la doble ciutadania ha ampliat la nació més enllà de l’estat.
Després de la Segona Guerra Mundial, Hongria va quedar sota control soviètic i es va convertir en part del bloc de l’Est liderat per la Unió Soviètica. La revolta de 1956 va mostrar resistència però va ser reprimida. El gir cap a Occident va començar el 1989, incloent esdeveniments com el Pícnic Paneuropeu prop de Sopron, amb el suport d’Otto von Habsburg, que va ajudar a obrir la frontera.
Hongria es va unir posteriorment a l’OTAN el 1999 i a la Unió Europea el 2004. Tot i això, el patró es manté: Hongria està influenciada per potències més grans. En el passat eren Viena, Istanbul i Moscou; avui Brussel·les i Washington.
Dependències actuals i vincles entre Oest i Est
Hongria està connectada al mateix temps amb Europa occidental, Europa central i l’Est. Econòmicament, està fortament vinculada a Europa occidental, especialment a través de la indústria alemanya. El sector de l’automòbil és clau. Les empreses alemanyes, la tecnologia i els mercats d’exportació són centrals per a l’economia hongaresa.
Al mateix temps, a nivell regional, treballa amb el Grup de Visegrad —Txèquia, Eslovàquia i Polònia— en qüestions pràctiques com la indústria, la migració i la coordinació dins de la UE. A un nivell més estratègic, la idea d’Intermarium se centra en un eix nord-sud (del Bàltic al mar Negre), amb èmfasi en la seguretat de defensa.
Dins de la Unió Europea, s’està desenvolupant un nou corredor d’Europa Central entre Gdańsk i Trieste. Això desplaça part del pes econòmic cap a un eix Bàltic–Adriàtic. La Xarxa Transeuropea de Transport (TEN-T), especialment els corredors Bàltic–Adriàtic i Rin–Danubi, dona suport a aquesta tendència. Hongria ocupa una posició central en aquest sistema.
Tanmateix, hi ha fortes limitacions. Hongria depèn molt de les importacions d’energia de Rússia. La seva posició sense sortida al mar dificulta la diversificació. La guerra a Ucraïna ha augmentat aquesta exposició i ha generat tensions polítiques dins de la UE, especialment pel que fa a les sancions, que Hongria considera costoses i no alineades amb els seus interessos nacionals.
Hongria també està desenvolupant vincles amb Àsia. El ferrocarril Belgrad-Budapest connecta Belgrad amb Budapest i es vincula amb el port del Pireu, desenvolupat amb inversió xinesa. Això crea una ruta d’entrada meridional cap a Europa. Hongria pretén convertir-se en una porta d’entrada per a productes asiàtics i està atraient inversions en bateries i vehicles elèctrics.
A nivell polític, les tensions amb la Unió Europea han continuat des que Viktor Orbán va tornar al poder el 2010. Les disputes van començar amb reformes constitucionals i van continuar amb polítiques que afectaven bancs estrangers, desacords amb el Fons Monetari Internacional i oposició a la política migratòria de la UE el 2015. Amb el temps, això ha portat a procediments sobre l’estat de dret i a la congelació parcial de fons europeus.
L’enfocament geopolític d’Hongria és equilibrar els seus vincles entre Oest i Est i maximitzar la seva posició interactuant amb múltiples centres de poder.
Posicionament global
El principal repte per a Hongria avui és equilibrar els seus interessos nacionals entre la Unió Europea, els Estats Units, Rússia i la Xina. Cadascun té un paper específic: la UE proporciona mercats i finançament, Rússia subministra energia, la Xina aporta infraestructures i inversió industrial, i els Estats Units ofereixen seguretat a través de l’OTAN. Els possibles canvis en la política dels EUA sota Donald Trump afegeixen incertesa. Hongria segueix una estratègia multivectorial per mantenir opcions obertes i evitar dependència d’un sol soci.
La posició d’Hongria entre sistemes no és només una limitació, sinó també una font de marge d’acció. Mantenint vincles amb múltiples centres de poder, pot diversificar riscos, negociar condicions i beneficiar-se dels interessos competitius. Això crea espai de maniobra, fins i tot dins de límits estructurals.
Hongria forma part d’Europa i ho continuarà sent. Tanmateix, la UE està passant per un període de tensió interna i incertesa estratègica. La posició d’Hongria dins d’Europa dependrà de com equilibri els seus interessos nacionals dins d’aquest sistema canviant.
Les eleccions poden influir en la direcció de la política a curt termini. Tanmateix, la geografia, la història i les estructures de poder extern continuaran definint les opcions d’Hongria a llarg termini.
Carles Brunat i Betrán, Viena.
______
Relacionat: Eleccions a Hongria 2026: un resultat incert, anàlisi de la dinàmica electoral, per María Carmen Sánchez Agudo.