Notes sobre la producció d’un concert de música clàssica
Èxit del concert a Olomouc d’homenatge al romanticisme txec, del qual vam parlar. Imagineu-vos cinquanta músics i noranta cantants, la majoria amb menys de 25 anys, en una catedral del segle XII a Europa Central, fent setanta minuts de música. Imagineu l’onada de so i l’emoció de l’instant que fuig.
Avui la majoria de la gent no és conscient d’estar vivint una experiència mediocre de la música. Sí, hi ha la tecnologia: podem sentir la peça mil vegades, podem dedicar temps i diners a refinar la pantalla, l’àudio. Ara bé, la tecnologia premium és cara, la majoria acaba fent compromisos i veient/sentint la música pel telèfon, per l’ordinador.
En canvi, tenir gent davant teu, fent música, t’obliga a pensar en els músics, en les persones que hi dediquen la vida. Dominar un instrument no ho pots simular parlant, i és irrellevant de qui siguis fill, perquè és meritocràcia pura i dura: construir un violí i extreure’n so emocionant avui és tan autèntic com al segle XVIII, i és impossible de simular amb xerrameca, paraules de moda, powerpoints i intel·ligència artificial.
El concert es fa gràcies a la iniciativa i l’empenta d’una família txeco-catalana, els Valls-Izard d’Olomouc, i la generositat dels comerciants locals, que ho patrocinen.