Set notes sobre les eleccions regionals txeques

Els dies 2 i 3 hi ha hagut eleccions regionals a Txèquia i s’ha renovat part de Senat. Si no te n’has assabentat, o t’ha importat poc, no et preocupis: a més de la meitat dels txecs tampoc. La participació no arriba per poc a un 38%.

Una. Babiš guanya. A causa de l’abstenció massiva, amb només 604.000 vots (un 21,8%) en un país de més de 10 milions d’habitants podria controlar tots els governs regionals i els corresponents pressupostos. La seva imatge, falsa, d’empresari d’èxit, la compra de mitjans i una densa xarxa clientelar el posicionen bé per guanyar les pròximes eleccions generals. L’enorme visibilitat de l’oposició a Babiš a Praga no es veu a les urnes fora de Praga. Amb tot, hi ha qui diu que Babiš haurà de treure majories absolutes, perquè els seus aliats socialdemòcrates i comunistes estan baixant. Pot acabar sent el més votat, però alhora pot unir tota l’oposició contra ell.

més

Intimní osvětlení (1965)

Cinema txec dels anys seixanta (8)

Intimní Osvětlení (Il·luminació íntima) va ser el debut del director Ivan Passer, l’antic auxiliar de direcció de l’etapa inicial o txeca de Miloš Forman. Està considerada com una de les millors pel·lícules del cinema txec i no solament de la nova anada dels anys seixanta. Dos amics, Petr i Karel, dos músics, amics de la infantesa, fills del mateix poblet. El primer, un violoncel·lista, ha triomfat a Praga (la ciutat, el gran món) i torna al poble a visitar el segon. El Karel i el sogre han fet la carrera musical que es pot fer a un poble: assagen a l’escola, toquen als funerals; el sogre està orgullós de fer plorar la gent als funerals. La xicota de Petr la va fer l’artista i actriu Věra Křesadlová, exdona de Miloš Forman.

Tràiler d’Intimní osvětlení (YouTube.com)

La pel·lícula és una comèdia agredolça. No té un argument fort, sinó que funciona a partir de la melangia de confrontar els dos amics i els seus destins i de mostrar la vida quotidiana al poble, en ple socialisme. Algú ha dit que és realisme socialista sense socialisme, i ja és això: aquesta forma d’ignorar del tot l’aspecte polític era en si mateixa una actitud política subversiva en el context d’un règim totalitari. Aquest enfoc, que caracteritza tot el cinema de la nova onada txecoslovaca, és perfectament evident a Il·luminació íntima.


Contes accessibles en línia per a nens expatriats

S’està preparant el retorn a l’activitat del Casalet, amb monitors i activitats programades, més les necessàries mesures de seguretat que l’època demana. Us n’anirem informant puntualment. Mentrestant ens ha semblat oportú cridar l’atenció sobre el material accessible que hi ha ara mateix a Internet i us pot ser d’utilitat. Comencem amb el “Dibuixacontes” de BTV, la televisió de Barcelona. Hi ha subtítols en espanyol i més idiomes a la configuració del vídeo.

La caputxeta vermella al “Dibuixacontes” de BTV (YouTube.com)

newsletter 20/10

Ja ha sortit la newsletter d’octubre, si la vols rebre al correu t’hi has de subscriure.

|REVISTA|KAMPA| OCTUBRE

Hola com va?

Continues rebent això perquè et vas subscriure al newsletter de la Revista Kampa.

A continuació tens una recapitulació del que ha sortit el setembre.

Recorda que ens pots donar suport amb visites i comentaris, compartint contingut a les teves xarxes o fent-te del Casal Catalanotxec.

Et pots posar en contacte si tens idees o propostes sobre contingut que t’agradaria veure.

més

Paisatge a l’ombra, o la memòria i la dignitat de la gent

Krajina ve stínu (moviezone.cz)

A Krajina ve stínu (Paisatge a l’ombra) en un moment donat un personatge, un pagès, en un llogarret pobre de la frontera entre Txèquia i Àustria, li diu a la dona “portem tres Estats i sempre estem en la misèria”. Està parlant de l’Imperi d’Àustria-Hongria, dissolt el 1918, per donar pas a la Txecoslovàquia independent, abolida pel nazis el 1938, en el moment de l’acció, quan la població del llogarret està dividida sobre si s’ha d’incorporar o no al Reich d’Àustria i Alemanya.

Aquest interès per la dignitat i la humanitat de la gent petita i al marge, de la gent, parafrasejant cert poeta, que ve d’un silenci antic i molt llarg, des dels fons dels segles, pels pobles i les ciutats comarcals txeques, és recurrent en les pel·lícules de Bohdan Sláma (Opava, 1967), un dels millors i més importants cineastes txecs en actiu. El 2005 va guanyar la Concha de Oro a Sant Sebastià per Štěstí (Felicitat).

més

28 de setembre, dia de l’Estat txec

El calendari txec (9)

Sant Venceslau (martinosb.eu)
La mare de Venceslau, Ludmila, també una santa (santiebeati.it)

El 28 de setembre és la festivitat de Sant Venceslau, que és el sant patró de la nació txeca. El dia és un festiu oficial a Txèquia perquè se celebra el dia del fet estatal txec, del fet que la nació txeca està constituïda en Estat (státnosti), és a dir, com a subjecte polític indepent. La independència de 1918 és l’Estat txec modern, la consciència nacional moderna es va formant al segle XIX, dins de l’estructura confederal de l’Imperi Austríac. Venceslau va ser, segons les cròniques, un cabdill del segle X, del clan dels Premíslides, que van controlar el Castell de Praga i el poder, i van regnar a Bohèmia i Moràvia fins a principis del segle XIV. Venceslau té una molt bona reputació d’home sant: amb la mare, Ludmila, van ser instrumentals en la conversió al cristianisme de la tribu. A Venceslau el va matar el germà, per prendre-li el lloc. A la mare la va fer estrangular la jove, la dona de Venceslau, i també la van fer santa. El seu atribut és la bufanda amb què li van treure la vida. A ella està dedicada per exemple l’església neogòtica de Náměstí Míru, a Praga.

Tanec Praha i la rehabilitació d’un edifici històric a Žižkov

Els antics banys del carrer Husitská, un edifici de 1901.
Visualització del projecte.

El festival Tanec Praha és la referència europea i mundial en l’escena de la dansa contemporània a Praga. Ha presentat a l’ajuntament del districte de Praga 3 un projecte per rehabilitar un edifici històric al cor de Žižkov, al carrer Husitská, uns banys públics de 1901. D’una banda és un exemple de lideratge polític il·lustrat, però al mateix temps mostra com continua la gentrificació del barri. Els nous edificis residencials i administratius, entre la Facultat d’Econòmiques i l’Estació Central del tren, la mateixa connexió de l’estació amb el barri, són passos en la mateixa direcció. Žižkov és un dels barris amb més personalitat i història de Praga. Va ser un feu proletari i comunista, durant el comunisme es va degradar i hi va viure població marginal, amb una comunitat gitana important. Avui està entre la gentrificació creixent i l’ambient popular de les tavernes i de les residències d’estudiants.

La pandèmia empitjora a Txèquia i no és solament un virus

La pandèmia va començar bé a Txèquia a la primavera. Només hi ha va haver excés de mortalitat entre la gent més gran de 65 anys. L’autoritat va actuar de forma responsable, amb un confinament ràpid i efectiu.

A l’estiu en canvi sembla que s’ha perdut el control, com si la població s’hagués confiat massa. El ministre del ram ha plegat. No s’han preparat sistemes de proves i rastrejament. Entre la població predomina una certa inconsciència del perill.

Els números fan més mala cara sobretot a Praga i Bohèmia central.Entre el 30 d’agost i el 12 de setembre hi havia 27o casos per 100 mil habitants a Praga i 171 a Bohèmia central, mentre que a Catalunya eren 168 i a Madrid 700 (v. gràfic a Nació Digital)

més

Museu Nacional de la Tècnica (Národní Technické Muzeum)

El Museu Nacional de la Tècnica (foto: Antoni Molist)

Un museu ple de trens, avions, cotxes antics i molts altres artefactes d’impremta, fotografia, mines, etc. És en un edifici minimalista dels anys trenta, a dalt del parc de Letná. Per a la gent amb fills és una visita obligada, per allò d’estimular possibles vocacions en enginyeria. És un testimoni del nivell tecnològic del país txec, d’una tradició industrial més que centenària.