El relaxament del confinament a Txèquia ha dut a un rebrot d’uns 300 casos, que està localitzat a la zona minera de Silèsia. Les autoritats asseguren que està localitzat i controlat. Els números del país continuen sent excel·lents, dels millors del món, però de tota manera el rebrot ha sorprès perquè quasi equival als morts registrats, que és de 345.
Autor: ed.
El 3 de juliol, dia de Kafka
El 3 de juliol Franz Kafka fa cent trenta-set anys. La societat Franz Kafka ha organitzat una passejada per Praga, pels llocs rellevants de la seva vida. És gratuït però s’ha de reservar (al FB de la Societat). Aquí hem parlat d’en Franz com la mascota turística més improbable del món.
Josef Lada i l’ideal rural txec
És molt probable que hagueu vist la seva obra només anant pel carrer a Praga, sense saber de qui és. En la «iconosfera» txeca, el conjunt d’imatges de la cultura, les creacions de Josef Lada ocupen un lloc de primer ordre. Més d’una taverna està decorada amb motius de Lada, es venen contes infantils, rondalles i calendaris, hi ha jocs de taula i un sens fi de productes. Lada va il·lustrar una edició d’aquesta icona de la txequitud que és el soldat Švejk. El grafisme clar i alegre de Lada és reconegut de forma instantània per qualsevol persona txeca des de la més tendra edat.
mésLimonádový Joe (1964)
Cinema txec dels anys seixanta (4)
Limonádový Joe aneb Koňská opera (Joe Llimonada o una Òpera de Cavalls, Joe Lemonade a IMDB, i a la base de dades de l’spaghetti western) és una altra joia del cinema txec dels anys seixanta que us proposem descobrir. És una paròdia deliciosa del western clàssic. El dolent és un borratxo violent, lleig, cruel i mig idiota, va brut i fa pudor. El bo és més alt i més guapo, no perd mai la calma, va de blanc i net com una patena i és abstemi. Només beu un refresc de cola que promociona (en txec «limonáda» és el substantiu genèric del refresc no alcohòlic).
Petr Robejšek veu racionalitat en el nacionalisme i cita el cas català, entre altres.
Escocesos, flamencs, catalans i molts altres europeus entenen la importància positiva de la cohesió dins de l’Estat i de les diferències entre els Estats. Envien a les alienades elits europees un missatge clar: els Estats sorgeixen i s’acaben per la voluntat de les nacions.
Ho deia Petr Robejšek. L’argument era la defensa d’una racionalitat en el nacionalisme, que és valenta perquè va en contra dels reflexos rutinaris de tants analistes contra la paraula. Robejšek citava de passada els catalans com una de les nacions sense estat.
Petr Robejšek (Praga, 1948) és un analista independent dels processos politicoeconòmics, assessor d’empreses i de governs. D’origen txec, treballa des d’Hamburg. S’especialitza en previsions a mig i llarg termini en l’esfera de la política i l’economia, amb un enfocament multidisciplinari (economia, politologia, sociologia, psicologia social), buscant procediments innovadors per reduir la complexitat i augmentar l’efectivitat de la presa de decisions (més a robejsek.com en txec, alemany).
L’article va sortir al diari E15 el set. de 2014.
mésJan Hus i els hussites
Al centre de la plaça de la Ciutat Vella hi ha un monument amb la figura d’un home que s’alça sobre una pila de cossos, el conjunt voltat per un parterre amb vegetació i bancs per al repòs dels turistes, que s’hi asseuen d’esquena. És Jan Hus. Se’l recorda sobretot perquè va traduir la Bíblia al txec. Va ser decisiu en la història de l’idioma i la primera articulació de la consciència nacional txeca.
El context és el de transició de la baixa edat mitjana a l’alta modernitat, en el tombant dels segles XIV i XV. Per tot Europa es va anar estenent una confluència de moltes crisis: la pesta va delmar la població i va deixar la noblesa terratinent sense braços al camp. Mentrestant a les ciutats, la burgesia comercial incipient defensava els seus interessos, contraris tant a la pressió fiscal dels reis com a l’asfíxia de les regulacions feudals.
mésSobre anar i venir entre Txèquia i Catalunya ara mateix
A l’atenció dels residents a Txèquia, s’ha publicat a YouTube el vídeo de la sessió promoguda el 15 de juny per la delegació de la Generalitat a Viena amb la situació de cara a l’estiu.
Apunts per a una visita a Kutná Hora
Podeu contractar tours a Kutná Hora Pragueando i a Prg Tours. Consulteu la disponibilitat de guies en català.
Treballar en una mina de plata a l’Edat Mitjana deu quedar alt en la llista de coses horribles que és possible imaginar. L’experiència es pot reviure a Kutná Hora, al museu de les mines de plata i a la reconstrucció d’un pou. Des de la tètrica profunditat es pot passar a les altures lluminoses del gòtic tardà de la catedral de Santa Bàrbara. El centre històric d’aquesta vila de vint mil habitants és a la llista de l’Unesco desde 1995. L’esforç oficial de promoció turística es basa en recrear el vell esplendor baixmedieval i contrastar-lo amb la modernitat d’un museu d’art contemporani en un edifici històric recuperat. Tot a mig camí de Brno des de Praga, a vuitanta quilòmetres en cotxe, una hora, també ben comunicada en tren, fàcil de visitar en un dia.
El 28 de juny concert de Lenka Dusilová als jardins del GASK
Excursió a Kutná Hora, a veure el GASK, el museu d’art contemporani a Kutná Hora que està funcionant com un model de promoció del turisme cultural i regional. Un antic col·legi jesuïta esplèndidament restaurat, col·leccions permanents, un extens programa d’activitats, molt orientat a nens i joves. Però també un entorn enjardinat restaurat de forma exquisida, un espai on el 28 de juny actua Lenka Dusilová, una de les cantants de més personalitat de l’escena txeca, reconeguda pel públic i la crítica amb sis premis Anděl.
La cultura davant el confinament
A Kutná Hora presentarà cançons del nou disc «Řeka» (Riu), el primer en solitari després de sis anys. L’epidèmia, el confinament i la cancel·lació de concerts han aturat la producció i l’han dut a obrir una línia de suport a la web de crowfunding txeca Donio.
Què: Concert de Lenka Dusilová. Quan: 28 de juny de 2020 17 h. On: Jardins del GASK. Quant: CZK 100. Les entrades només estaran disponibles al lloc abans del concert.
Lásky jedné plavovlásky (1965)
Cinema txec dels anys seixanta (3)
Lásky jedné plavovlásky (Els amors d’una rossa, Loves of a Blonde a IMDB) es la segona pel·lícula txeca de Miloš Forman. El 1967 va ser una de les pel·lícules de parla no anglesa nominades a l’Òscar. La teniu en línia al cinema Aero. La rossa és l’Andula. És obrera en una fàbrica de sabates. Apareix un noi al ball diferent al tipus d’home casat que abunda a la fàbrica. És prim i refinat, du americana, toca el piano.
més