Les presidencials s’embruten

Pavel és el favorit, segons les enquestes i les cases d’apostes

La segona volta de les eleccions és divendres i dissabte fins a les dues del migdia. Dues hores després ja hi haurà una idea clara de qui ha de ser el cap d’Estat el pròxim quinquenni.

El general Pavel té el suport de Nerudová i els candidats que no van passar la primera volta, i que sumen un milió més de vots. El problema, per a Pavel, és que no tots necessàriament han de tornar a votar.

La televisió pública txeca posa Pavel per davant, amb un 46 per cent de votants decidits a donar-li suport, per 29 per cent a Babiš. Les cases d’apostes donen molt més valor a la victòria de Babiš, la qual cosa vol dir que la consideren molt més improbable.

La guerra bruta per les xarxes ha arribat. Hi ha hagut missatges de text denunciant Pavel com un bel·licista capaç de dur a la guerra els txecs, capaç de mobilitzar. No cal dir que de seguida surten veus parlant de la llarga mà del Kremlin i de la voluntat de desestabilitzar Europa Central.

La polarització de la conversa pública a les xarxes és molt forta. Babiš és atacat durament a Twitter per la gent més educada i formada que és partidària de Pavel. Treuen el candidat eslovac en fotografies i talls de vídeo poc afavoridors, on el mostren en banys de masses populistes. Que la gent de més edat, més ignorant i més empobrida de les ciutats petites i els pobles connecti amb un oligarca corrupte és digne d’estudi per a politòlegs, però passa.

El general Pavel és el candidat de l’establishment europeista. Per exemple és partidari de l’Euro, per raons estrictament polítiques i simbòliques, d’enquadrar el país a Occident.

La |REVISTA|KAMPA| no toca assumptes de política de partits en general, i molta gent que la llegeix no és txeca i no votarà a les presidencials, però esperem que surti el general Pavel.

Ganivets, tisores i katanes: nože z vostra

Empreses txeques interessants (3)

(noze-zvostra.cz)

Fabriquen a la Xina ganivets de cuina. El disseny, la selecció dels materials i la maquinària són txecs, i el que fabriquen té preus molt competitius. Tenen tota mena de ganivets de mà, des d’armes mortíferes fins a ganivets per tallar un bolet o un pal al bosc. Alhora importen tota mena de ganivets japonesos de gran qualitat, de molts fabricants, a un preu més alt. Val a dir que tenen katanes i tot. Hi ha servei d’esmolat professional, pagat segons la llargària de la fulla de l’estri esmolat. Tenen botiga a la web i diverses botigues físiques a Praga.

El general Pavel és el favorit a la segona volta

Petr Pavel va guanyar Andrej Babiš per poc més de 20 mil vots, però Nerudová i els candidats que no van passar a la segona volta i donen suport a Pavel representen un milió de vots més, que sobre el paper fan que el general ho tingui tot de cara per esdevenir el quart president de la República Txeca contemporània.

Pavel és el favorit de Brussel·les, que s’estima més un buròcrata conegut que un altre líder autoritari a la polonesa o l’húngara. L’actual govern txec també dona suport a Pavel. El general ha guanyat a Praga per més del 50 per cent, al nord-est i a Brno i Moràvia del Sud.

Mentre que els resultats de Pavel i Babiš reprodueixen de forma bastant fidedigna la divisòria país urbà/rural, els resultats de Danuše Nerudová són més uniformes a tot el territori. La candidata es va felicitar per ser la dona que ha arribat més lluny i va córrer a donar suport a Pavel.

Les bufetades dialèctiques ja han començat. Babiš, que va treballar per a la policia política del règim comunista, ha acusat Pavel de connivència amb el règim comunista. Pavel sosté que Babiš posa en risc el «desenvolupament democràtic».

Pavel fa campanya cultivant la diferència amb l’oligarca tacat d’una sospita permanent de corrupció. No és solament el candidat de l’establishment, sinó que es vol presentar proper al ciutadà, i així exhibeix transparència recollint microdonacions en un compte. La gent li envia CZK 500-1000 (EUR 20-40) i li escriuen missatges de suport.

Eleccions presidencials: Nerudová, Babiš, Pavel

La República Txeca tria cap d’Estat amb tres candidats situats al capdavant: Danuše Nerudová, Petr Pavel i Andrej Babiš. Segons els sondejos cap no superarà el 50 per cent i hi haurà una segona volta, amb Babiš i algun dels altres dos.

Andrej Babiš està en la posició de l’home a abatre. És un oligarca autoritari. Se’l considera proper a Viktor Orbán, l’home fort d’Hongria. En realitat no té més ideologia que conservar i augmentar el poder que l’ha fet milionari. Costa d’entendre una figura així fora de Txèquia. Comparat amb Espanya seria com l’amo del Mercadona, El País i el president del govern en una persona. Va ser president de govern fins a 2021, havent entrat en política per la crisi dels partits tradicionals, com un populista disposat a «pencar» i a «posar ordre». Té una potentíssima maquinària de marketing i comunicació, és a totes les xarxes. Ara vol ser cap d’estat. Que tants de txecs el votin i li facin cas és un fenomen de dissonància cognitiva fascinant per als estudiosos d’aquestes coses. La seva retòrica contra «els poderosos» i «Brussel·les» és fum: és un gran terratinent, l’agroindústria l’ha fet qui és, depèn de subsidis, subvencions i enginyeries fiscals a mesura. Ha trampejat fins ara totes les sospites de corrupció, i és que el lladre que surt impune exerceix una fascinació entre la gent petita i curta molt difícil de combatre, que les classes educades perceben poc, i menys encara admeten.

Per contra, tant Pavel i Nerudová són dos candidats de continuïtat democràtica, sortits de la meritocràcia. El general Petr Pavel es presenta amb l’aval de l’experiència d’alt funcionari militar. Ha ocupat els llocs més alts a l’exèrcit i a l’Otan i té experiència internacional. Té una imatge impecable de figureta d’acció, atlètic, amb cabellera i barba blanca perfectament retallats. Li han retret la pertinença al partit comunista, però s’ho ha espolsat sense problemes. Els txecs van ser massivament còmplices del partit comunista, el relat del patiment sota la dictadura és un mite, la dissidència organitzada va arribar en el millor moment a 1500 persones, la deumil·lèsima part de la població de Txecoslovàquia. La carrera de Pavel en democràcia sembla una preparació per arribar a la presidència de la república, perquè ha passa una part substancial de la carrera a l’Otan i una bona part del rol del cap d’Estat és la representació exterior. La idea força de la seva campanya és precisament això, «experiència».

La Danuše Nerudová és la primera dona que arriba al tram final amb possibilitats, és la més jove, amb poc més quaranta anys. És economista, té experiència en la gestió acadèmica, se sap manegar en el medi i té el favor dels més joves i educats, moltes dones i alguna revista femenina. Se l’ha comparat amb la presidenta eslovaca Čaputová, ha fet bandera de la seva feminitat i joventut, la qual cosa és rellevant si es considera el rol simbòlic que té la presidència de la República. El president, o la presidenta, marca el to de la conversa pública, ha d’inspirar, ha d’intervenir en assumptes a llarg termini. Tenir al Castell de Praga una dona que tenia nou anys quan Havel hi va seure per primer cop sí que marcaria clarament un canvi d’època, i en el seu cas la idea força és «esperança». Per desgràcia per a ella li retreuen precisament això, un cert oportunisme, i és que el feminisme institucional o d’establishment no sembla tenir recorregut a Txèquia, no ven prou.

Notícies de la Delegació del Govern

La participació catalana a l’ARS Electronica Festival, la cooperació econòmica amb Eslovàquia, la Diada a Viena, la visita del sommeliers de Viena a Catalunya, la visita de la delegada Krystina Schreiber al fòrum Alpbach i la presència d’artistes catalans al festival «Calle Libre» de Viena són a l’últim butlletí de la Delegació del Govern a Viena. Aquí us podeu subscriure al butlletí.

Eleccions municipals a Txèquia: avenç de Babiš i el populisme

La participació és del 46%

Les eleccions municipals a Txèquia d’aquest últim cap de setmana de setembre tenen en comú amb les legislatives italianes l’abstenció massiva i l’ascens de la dreta i el populisme.

A Txèquia els partits del govern de centredreta han patit l’abstenció dels seus votants. Mentrestant el partit populista ANO, liderat per l’antic primer ministre Andrej Babiš, ha quedat primer en vuit de les 13 capitals regionals, però ha fet curt a Praga, on ha quedat segon, i a Brno.

Babiš està considerat pròxim al primer ministre hongarès, Viktor Orbán. Va perdre per poc les eleccions legislatives el 2021. Els resultats d’aquestes municipals indiquen que recupera votants.

Sembla per tant que els escàndols de corrupció no afecten els votants de Babiš, que té un públic que admira les seves maneres de milionari fet a l’ombra de les xarxes clientelars i de l’Estat.

Guanys dels contraris a les sancions a Rússia
El partit de dretes Llibertat i Democràcia Directa (SPD) liderat per Tomio Okamura, també ha tingut guanys substancials a les ciutats més grans. Ha ressonat entre els seus votants la postura agressiva contra les sancions russes, a les quals es culpa de l’augment del preu de l’energia. La manifestació de protesta contra les sancions a l’avinguda Venceslau, de la qual vam parlar, és part d’aquesta demografia.

El partit d’Okamura ha triplicat regidors, de 161 a 492, i ha aconseguit els primers a Praga. Les enquestes també situen l’SPD com el segon més popular a Txèquia ara mateix.

A les ciutats més grans ANO i SPD han guanyat. No obstant això, els partits més antics, com la Unió Cristiana i Democràtica-Partit Popular Txecoslovac (KDU-ČSL) i el Partit Cívic Democràtic (ODS) són els més arrelats a les ciutats més petites i les zones rurals, on tenen oficines de campanya i representants locals. que fa temps que han ocupat els seus càrrecs.

Aquest pot ser un dels motius pel qual, malgrat la pèrdua de moltes de les ciutats, KDU-ČSL encara guanya més regidors de qualsevol partit, igual que fa quatre anys, encara que amb una quota menor. El segon ha estat el Partit Cívic Democràtic (ODS), i el tercer els Alcaldes i Independents (STAN).

Baixen l’esquerra i els independents
En comparació amb els resultats del 2018, el Partit Socialdemòcrata Txec (ČSSD) ha perdut tres cinquenes parts dels regidors, el Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia (KSČM) el 70 per cent i els Alcaldes i Independents (STAN) 747 regidors. L’ODS en perd 306, els Pirates 84 i TOP 09 en per 56.

Tanmateix, com és habitual, els candidats independents en llistes locals ad hoc han guanyat en el global. Segons les dades han guanyat 3.367 regidors més que fa quatre anys.

Un terç dels escons del Senat txec també estaven en joc, però els resultats d’aquestes eleccions són menys clars. Dels 27 escons del Senat en joc, només tres s’han decidit a la primera volta. El proper cap de setmana es decidirà la resta.

Tanmateix, l’ANO de Babiš ha guanyat un escó extra i el partit es dirigeix ​​a la segona volta a 17 districtes. Atès que només un terç dels escons del senat estan disponibles, vol dir que l’actual coalició governant no està amenaçada.

Segons els resultats finals publicats pel web electoral diumenge, el 46,07% dels votants han participat a les eleccions municipals, un punt percentual menys que el 2018.

amplla, extintors revolucionaris

Empreses txeques interessants (2)

Veieu l’extintor? És el cercle vermell (amplla.com)

Una empresa de Hlinsko, prop de Pardubice, ha desenvolupat uns extintors revolucionaris. És un exemple perfecte de com la innovació crea valor: fa cent cinquanta anys que els extintors es pensen i es fabriquen com ampolles industrials, que es pengen i s’amaguen més o menys. Aquí van trencar el paradigma: han creat un cercle i dins té una capsa amb un joc d’equipació de salvament, amb diverses opcions de màscares, ulleres, un desfibrilador, etc. El disseny és ergonòmic i permet fer servir l’aparell amb un braç, com un escut, per mirar de protegir-se en un incendi. També han trencat amb el color vermell canònic a base d’altres acabats i recobriments, de manera que converteixen l’antic extintor convencional en un objecte central del disseny d’interiors. Podeu explorar la web aquí.

El món extraparlamentari omple l’avinguda Venceslau en protesta contra el govern

(EFE)

El 3 de setembre 70 mil persones van omplir l’avinguda Venceslau de Praga, segons la policia txeca per a protestar contra el govern, l’excés de suport a Ucraïna i la percebuda desatenció de les necessitats de la població, en el context d’inquietud econòmica.

L’avinguda Venceslau és el lloc de totes les revolucions, manifestacions i celebracions col·lectives a Praga des del segle XIX. És on s’ha d’anar si vols ser vist.

Dissabte al peu de l’estàtua del sant hi havia des dels comunistes, que avui són extraparlamentaris, fins a grups d’ultradreta. Protestaven contra les sancions de la Unió Europea a Rússia, demanaven acords amb Rússia.

Txèquia és un país de 10 milions de persones. Ha acollit uns 400 mil ucraïnesos, que és quasi tant com la població de la segona ciutat del país, Brno. Amb una economia comparable a la de Catalunya, és un dels països que en proporció ha enviat més armament a Ucraïna.

Mentrestant la inflació mossega, els salaris s’estanquen i de cara a la tardor i a l’hivern hi ha inquietud. El desbordament emocional dels txecs quan va començar la guerra, del qual vam parlar, deixa pas a un cert cansament. Els manifestants expressen un malestar, un greuge comparatiu: tant d’esforç amb Ucraïna i nosaltres què.

Vol dir això que es gira la truita, i que a la societat txeca torna a Rússia i a Putin? No. El politòleg Petr Drulák, que ha treballat al Ministeri d’Exteriors i ha estat ambaixador a França, ha parlat de les grans orientacions de la política exterior txeca: els atlantistes pro EUA, els continentals (Brussel·les, Berlín), els internacionalistes que miren tant a EUA com a Europa i l’«autonomismus», que són els comunistes, Tomio Okamura, Klaus, els que es volen un pacte estratègic amb Rússia, etc.

Petr Drulák també ha parlat de com els possibles problemes de subministrament energètic que puguin venir són resultats de la guerra econòmica declarada a Rússia, i de com Ucraïna ara mateix ni pot seure a negociar ni pot guanyar la guerra.

Mentrestant, l’aversió històrica a «el rus» existeix a Txèquia. També existeix un anticomunisme banal que forma part de la ideologia hegemònica, la dels liberals conservadors ara al govern. La manifestació del 3 de setembre seria una altra cosa, un símptoma de malestar extraparlamentari, als marges del sistema. Es diu que la llarga mà del Kremlin, sempre per sota de tota sospita, també podria ser part de l’equació.

La resistència a l’especulació urbanística a Žižkov

Nákladové nádraží Žižkov (cs.wikipedia.org)

Žižkov és un dels districtes cadastrals més coneguts de Praga, i sinònim de pubs, la torre de televisió i una certa brutícia. Ara bé, per molts praguesos, la meitat est és com si no en formés part: és més lluny del centre, més residencial i familiar, i allà Žižkov es dilueix i es transforma en petits barris com Vackov, Jarov, Balkán…

En aquesta meitat est de Praga 3 s’han construït prop de 2000 pisos nous en els últims 10 anys. Això ha donat un ús nou a solars, descampats i antigues fàbriques, però ha causat saturació en alguns serveis; a tall d’exemple, les escoles públiques de primària de la zona ja no poden absorbir tots els nens que hi viuen, i algunes famílies es veuen obligades a portar els fills a escoles que es troben a més de dos quilòmetres de distància.

Encara s’ha de construir més
El creixement de població causat per tota aquesta obra nova és una minúcia comparat amb el que es preveu en els propers deu anys a causa de la transformació de l’antiga estació de trens de càrrega, la famosa Nákladové nádraží Žižkov.

Inaugurada l’any 1936, va funcionar durant 66 anys abans de transformar-se en un lloc singular: una zona de 30 hectàrees en una localització privilegiada (pràcticament al centre geogràfic de la ciutat i a 12 minuts en tramvia del centre històric) que acull un grapat de petits negocis com ara botigues de mobles antics i pensions indignes d’un país desenvolupat.

Inevitablement, les grans constructores es van fixar en l’enorme potencial de la zona; després de molts anys de negociacions, compra-venda dels terrenys i incertesa, la seva transformació en un enorme barri nou de Žižkov ha començat.

Contra l’especulació
En tota l’àrea de Nákladové nádraží Žižkov, es preveu que es construeixin uns 7500 pisos nous on viuran unes 20000 persones, fet que suposarà un increment aproximat d’un 25 per cent sobre la població actual de Praga 3. Un 25 per cent!

Malgrat la promesa de les constructores involucrades d’introduir parcs i de revitalitzar l’antic edifici de l’estació i donar-hi finalitats no lucratives (galeries, centres culturals, oficines governamentals), la xifra inquieta els residents de la zona, que temen problemes associats com ara increments del trànsit o saturació dels serveis i de les zones verdes.

A dia d’avui, només estan aprovats els plànols de la cantonada nord-oest, així que veïns, partits polítics i organitzacions lluiten per aconseguir una distribució final que garanteixi un nou barri no massificat i amb serveis propis. Un nou centre popular de Praga 3 en comptes d’un barri-dormitori. En aquest enllaç es pot signar la petició de l’organització Arnika.

Maria Saumell (Praga)

Dos txecs al Barça de bàsquet

Una nou gir de les relacions bilaterals és el fitxatge del Barça de bàsquet de dos jugadors txecs. El primer és Jan Veselý (Ostrava, 1990), un pivot de 2,13 m i una carrera a la NBA i a Europa. El segon, per ordre d’arribada, és Tomáš Satoranský (Praga, 1991), un base de 2,01 m, amb que ja havia jugat al Barça i té més experiència europea. Hodně štěstí!