mmcité, mobiliari urbà

Empreses txeques interessants (1)

Els bancs Stack de mmcité (mmcite.com)

A Txèquia hi ha empreses de gran projecció i creiem que seria interessant seguir-les. Continuen amb una tradició més que centenària d’indústria lleugera, però estan perfectament orientades cap al futur i obertes al món. Una d’aquestes podria ser el fabricant de mobiliari urbà mmcité, a.s. Des d’un llogarret al sud de Moràvia, prop de Zlín, despleguen un catàleg molt ampli, amb intervencions a Itàlia, el Brasil i un munt de països. Molt recomanable també si us interessa aquesta part del disseny industrial.

Txèquia envia tancs a Ucraïna

Txèquia ha enviat tancs a la Ucraïna, d’acord amb l’Otan, la notícia diu que és una donació. És el primer Estat que envia aquest material pesant i respon a la crida del govern ucraïnès. El govern rus actual ja pot considerar Txèquia, dins de la seva lògica imperial, com un país bel·ligerant. Ja hem vist aquí (ho podeu recuperar sota l’etiqueta d’actualitat) com es viu la guerra a Txèquia. El consens és molt ampli, la classe política i l’electorat van en sintonia. L’animadversió al rus és molt forta, la memòria del militarisme soviètic és molt recent. De fet, els russos van entrar a Ucraïna a finals de febrer amb exactament el mateix pla que l’Urss i els aliats van entrar a Txecoslovàquia. Creuar la frontera per diversos punts, ocupar la capital i fer caure el govern va ser l’«Operació Danubi», el nom en codi de la invasió de 1968.

(Twitter del Canal 24h de la televisió pública txeca)

Taula rodona econòmico-empresarial sobre la situació a una Europa en guerra.

Carlos Brunat, un consultor català amb experiència en Europa Central i de l’Est, i col·laborador d’aquesta revista (primer, segon i tercer article), modera un debat o webinari per a la consultora Induing, sobre indústria i energia a Europa, a la llum dels fets actuals. Hi participen Christoph Wolfrum, de l’ambaixada d’Alemanya a Madrid, que dona la visió institucional i la veu d’Alemanya. Leo Gago, un expert en el mercat energètic, prou honest per reconèixer la pròpia perplexitat dels mateixos experts davant dels fets. José Manuel Pazos, de la consultora Omega IGF, és un consultor expert en risc que dona una la visió financera i empresarial, i sosté que estan passant coses que ningú viu no recorda. Posa l’exemple del London Metal Exchange, que regula els preus dels metalls al món i està tancat perquè no «troba» els preus, i assumeix que la situació es pot estendre a l’economia mundial. El vídeo dura més d’una hora i mitja però tot té nivell i claredat. El debat es fa en espanyol.

Els txecs es bolquen amb Ucraïna

Imatge

L’enquesta d’aquesta imatge és del 16-17 de març i té una base més aviat petita, de 801 persones, però dona un suport massiu a l’acollida dels refugiats ucraïnesos (97%) i al suport econòmic de l’Estat a aquests refugiats (73%). Acusar la població de fer diferències entre refugiats segons el color de la pell, etc. pot ser una observació factualment correcta, però del tot irrellevant quant a les conseqüències polítiques.

Txèquia podria enviar soldats a Ucraïna

La publicació proucraïnesa The Starting Point defensa una proposta polonesa perquè polonesos, txecs, eslovens i bàltics enviïn a Ucraïna soldats en «missió de pau». L’Otan no s’hi posa malament. No desplegaran ni un soldat americà però donaran tot el suport, segons va dir ahir (20 de març) Linda Thomas-Greenfield, l’ambaixador dels Estats Units a les Nacions Unides, a la Cnn. «Missió de pau» és un eufemisme, hi anirien soldats armats, capaços de contestar el foc rus.

Txèquia a les tres setmanes de guerra a Ucraïna

Tots els edificis monumentals de Praga, però també molts negocis humils, tenen banderes d’Ucraïna. Els tramvies també duen la bandera enganxada a la part de davant. Als peus del cavall de Sant Venceslau hi ha missatges, banderes, espelmes. La comunitat ucraïnesa a la ciutat té un lloc de vigília i protesta, cada vespre dues o tres persones sostenen pancartes en silenci. Totes les ONG txeques que treballen amb immigrants centralitzen una sola web les moltes iniciatives de suport que ara mateix té més de 28 mil ofertes.

A tot el país la gent s’ofereix voluntària i ofereix allotjament, diners, material humanitari, serveis i temps de treball per a preparar el material humanitari.

El 16 de març els txecs havien recollit 30 milions de dòlars per a l’exèrcit ucraïnès, si fa no fa el triple que l’última marató de TV3. Donacions de persones, empreses i organitzacions. Als cafès hi ha guardioles, però caldrà veure si es fan llistats de donants, esclar que una sola empresa pot donar més que milers de persones.

El govern ha donat visat a més de 170 mil ucraïnesos, com si a Catalunya s’acollís de cop 125 mil persones, més éssers humans que a Girona, la tres vegades immortal.

El primer ministre de Txèquia ha agafat el tren i se n’ha anat al Kíiv assetjat a fer-se la foto amb Zelenski, juntament amb els homòlegs de Polònia i Eslovènia. Són líders de la Unió Europea, però hi van pel seu compte, com si una vella Europa els digués que la cosa no va amb ells.

Pacifisme, pragmatisme i imbecil·litat moral
A Txèquia la sincronia del líders polítics i la població és completa: hi ha una reacció massiva i capil·lar a tota la societat d’empatia pel sofriment del poble ucraïnès.

La invasió russa toca la fibra sobretot als txecs de més de cinquanta anys, els que van passar la infantesa sota el comunisme. Recorden com en els mitjans oficials de l’època l’Otan era el mal i vivien amb la por que els tiressin una bomba atòmica.

La propaganda oficial del règim comunista parlava contínuament de “Pau”. Als txecs avui sentir parlar de pacifisme abstracte els sona a imbecil·litat moral, provoca un enorme rebuig, per associació amb el règim comunista.

A partir d’aquí troben un predicament molt escàs discursos contra el complex militar industrial, contra la cultura de la guerra i contra la teoria geopolítica d’una fragmentació i feblesa buscades d’Europa, entre els Estats Units, Rússia, Xina, etc.

Després de 1989 l’experiència personal del militarisme rus va fer córrer els txecs sota l’ala de l’Otan. En canvi avui hi ha una certa decepció: a hores d’ara Txèquia ha enviat més ajut militar a Ucraïna que Alemanya.

L’evolució de la guerra porta al pragmatisme. A les tres setmanes, Zelenski sembla que accepta un estatus neutral. Putin, a les portes de la fallida, també sembla que recull cable. Els polítics txecs, en sintonia amb l’electorat, no donen senyals d’afluixar, ni en la retòrica ni en l’ajuda real.

Ucraïna i Txèquia en el moment d’això que en diuen «retorn de la història»

A Txèquia els ucraïnesos són sobretot la subclasse immigrant que fa la feina dura i ingrata i viu als marges de la societat. La invasió remou les cartes sobre la taula i provoca d’entrada un tsunami emocional: omple el centre de Praga, fa recollir tones de material d’ajut humanitari. Vegem la relació entre els dos països en la circumstància actual de la guerra.

El centre de Praga el 27 de febrer va reunir 60 mil persones a favor d’Ucraïna (vídeo: J.C. Herrera)

Manifestacions de solidaritat al centre de Praga, recollides de material humanitari: la gent s’emociona i es bolca, i els governs segueixen, Txèquia és un dels vuit Estats que dona suport a l’accés d’Ucraïna a la Unió Europea. Els govern envia trens que van amb material militar i tornen amb refugiats (per dir-ho així). El municipi de Brno trenca l’acord de germanor amb Moscou. Anuncien mesures de suport als universitaris ucraïnesos a Txèquia.

Llàstima que l’entusiasme fa perdre els papers: en el moment d’escriure això el fiscal general a Txèquia proposa una “llei mordassa” que permeti tancar a la presó qui defensi la invasió russa. La mesura té un punt d’histèria fútil. El 95% dels txecs ja està en contra de la invasió.

A Praga, Bratislava, Budapest i Varsòvia el record de la bota del rus i la rodera del tanc és ben viu en la memòria de la gent de més de cinquanta anys. Tots els països de la zona s’han bolcat a ajudar Ucraïna de forma similar a com passa a Txèquia.

Mentrestant a Ucraïna l’agressió ja ha fet més per la cohesió social i nacional que tots els intents previs. En aquest sentit val la pena mirar on estava el país el dia abans de la primera bomba russa. Dir “Estat fallit” sona exagerat, i al cap i a la fi només és una etiqueta i provocaria discussions terminològiques. Potser n’hi ha prou fixant-se en la corrupció i la diàspora.

més

La crida a la segona transformació econòmica a Txèquia

druhaekonomickatransformace.cz

Txèquia va prosperar als anys noranta pels sous relativament baixos i pel mercat potencial que era la seva població formada, ansiosa de consumir. La nova autoritat democràtica va vendre de seguida el fabricant d’automòbils Škoda al Grup Volkswagen, i allò marcaria l’època. Els cotxes Škoda recollien una tradició centenària d’excel·lència industrial i fins avui és per si mateix, sent una sola empresa, una part notable del producte interior brut i l’exportació.

En txec d’això es diu ser una «montovna» d’Europa, és a dir un taller on es munten components que dissenyen i fabriquen altres. El país és en termes d’estructura econòmica un land alemany. La dependència del colós veí és gran (aquí, aquí i aquí en vam parlar, comparant les economies de Txèquia i Catalunya).

Continua llegint «La crida a la segona transformació econòmica a Txèquia»

La segona ciutat de Catalunya

La diàspora catalana podria arribar al mig milió i s’ha doblat en deu anys

elpuntavui.cat

El nombre de catalans a l’exterior és difícil de calcular. Segons les darreres estimacions, estaria en una forquilla entre 340 i 700 mil persones, que trobaria la mitjana en un hipotètic mig milió de persones. Una altra cosa que sembla clara és el creixement ràpid de la suma, que s’hauria doblat els últims deu anys, com un reflex de la crisi i la precarització creixents, el tancament de la societat catalana i la falta d’oportunitats fora de determinades xarxes, cosa que obligaria cada cop més gent a emigrar.

A Txèquia és poca gent, però la suma podria estar en els 400. A la veïna Àustria s’estima en 1200. Aquest article de elpuntavui desenvolupa el tema, i s’afegeix al fet que una editorial ha contactat la |REVISTA|KAMPA| mentre prepara una promoció destinada als residents a l’exterior. Ens començaran a fer cas, a les comunitats de l’exterior? Ves a saber, però previsiblement com més organitzades i visibles siguin les diverses comunitats millor per a les persones involucrades.

Es convoca l’Assemblea de socis 2022

L’Assemblea tindrà lloc el proper Divendres 28 de Gener a les 18:30 a la nova seu dels nostres benvolguts Božská Lahvice a Praha 1.

Aquest any plantegem la reunió com una jornada de retrobament fit a fit i sopar informal. Us posarem al dia de l’estat dels comptes, de les activitats (la majoria virtuals) que hem promogut aquest passat 2021 i dels plans de futur.

Com recordareu, les quotes de socis les renovem a principi d’any coincidint amb la celebració de l’Assemblea. Si us plau poseu-vos al dia de la quota 2022 per continuar donant-nos suport i tenir veu i vot durant l’Assemblea. 

Fins el dia de l’Assemblea podeu ingressar 300 kc o 500 kc (quota familiar) indicant “Quota 2022”:

Des d’un compte txec: 2800740559 / 2010
Des d’un compte estranger: IBAN: CZ4820100000002800740559
BIC kód/SWIFT: FIOBCZPPXXX

Més endavant us proporcionarem les memòries anuals per ser aprovades durant l’Assemblea, així com la candidatura de la Junta actual. 

D’entre les propostes de la Junta actual per aquest 2022 podem destacar:

  • Calçotada
  • Casalet presencial
  • Tallers oberts al públic (quaresma i carnestoltes, mona de pasqua, balls populars i tradicionals, capgròs del Casalet i altres)
  • Sant Jordi presencial i concurs de rodolins/rimes, concert
  • Revista en línia
  • Castanyada i paelles revisitades (s přitelem)
  • Lloguer kitPaella
  • Crowdcooking del Club Samfaina
  • Reforçar col·laboració amb lectorat de Brno i assegurar promoció entre els estudiants del lectorat de Praga
  • Biblioteca del Casal al Božská Lahvice.

Esperem que aquests temes us animin a renovar la quota i participar-hi! Us en donarem més detalls durant l’Assemblea. Si voleu materialitzar aquestes propostes i teniu més idees i moltes ganes de portar la iniciativa, necessitem gent activa i eixerida que vulguin formar part de la Junta! Si us cal més informació sobre les propostes abans de decidir-vos, contacteu-nos a junta@casalcz.cz o connecteu directament amb la presidenta, Natalia Soler (la.nataliii@gmail.com)

IMPORTANT! – SI US PLAU envieu un correu a junta@casalcz.cz amb el tema “VINDRÉ ASSEMBLEA” per confimar assistencia. Hem de saber quant quòrum tenim per reservar la taula.

Si encara no ets soci i vols participar, si us plau envia’ns el formulari d’inscripció.