Perd vapor l’economia txeca?

Indicis d’estancament i plans del govern

Jules Eisenchteter a balkaninsight.com recull en aquest article la noció que el creixement econòmic a Txèquia es podia estar estancant, per l’anomenada “trampa dels ingressos mitjans”. Això vol dir, en essència, que el país es queda a mig camí entre els països de mà d’obra barata i els països d’ingressos més alts. El desitjat canvi de model econòmic és més difícil del que estava previst.

La trampa dels ingressos mitjans
Eisenchteter aprofundeix en la situació econòmica a què s’enfronta Txèquia, un país considerat històricament com un important centre de muntatge per als fabricants estrangers. Tot i que ha gaudit de la prosperitat, s’enfronta a l’espectre imminent de la “trampa dels ingressos mitjans”. Aquesta trampa implica el fracàs d’un país d’ingressos mitjans per avançar cap a una economia d’ingressos alts a causa de les despeses creixents i la disminució de la competitivitat.

Categoritzar Txèquia, amb un PIB per càpita del 87% de la mitjana de la UE, com un país de renda mitjana pot ser discutible. Ara bé, el concepte és pertinent per diagnosticar els mals prolongats de l’economia. Durant les últimes dècades, l’èxit econòmic s’ha basat en importants inversions estrangeres directes, l’establiment de capacitats orientades a l’exportació, especialment en la indústria manufacturera, i una mà d’obra propícia, juntament amb un posicionament geogràfic avantatjós, obertura comercial i estabilitat macroeconòmica general.

A més, l’adhesió del país a la UE el 2004 va suposar un finançament substancial i oportunitats lucratives d’exportació sense duanes, impulsant encara més el creixement econòmic però alhora fomentant la dependència de factors externs, en particular la indústria manufacturera d’Alemanya.

Els límits del creixement
Aquest model de creixement, però, ha assolit els seus límits amb el temps, i l’economia txeca s’enfronta ara al risc imminent de caure en el parany de la renda mitjana. S’ha recollit el fruit de l’avanç econòmic, fent que cada cop sigui més possible que Txèquia quedi atrapada en aquest llimb econòmic. Aquesta vulnerabilitat s’ha vist agreujada per les interrupcions de la cadena de subministrament global provocades per esdeveniments com la pandèmia de la COVID-19 i el conflicte a Ucraïna, que planteja greus desafiaments al sector de fabricació, que està impulsat per les exportacions, depèn d’Alemanya i té un consum intensiu d’energia.

L’article d’Eisenchteter destaca que el creixement econòmic no ha estat excepcional en comparació amb altres països d’Europa central i oriental. Durant l’última dècada, el creixement anual del PIB real va ser de mitjana del 2,2%, per darrere d’Eslovàquia, Polònia i Romania. A més, la dependència excessiva de Txèquia dels impulsors de creixement anteriors l’ha deixat especialment exposada a les recents crisis globals i a l’escassetat d’energia.

Els plans del govern Fiala
Malgrat els reptes, el govern txec ha reconegut la urgència de la transformació econòmica i ha presentat plans destinats a modernitzar l’economia durant la propera dècada, invertint en sectors innovadors de gran valor. Tanmateix, no hi ha una solució única per escapar de la trampa dels ingressos mitjans, i Txèquia ha d’elaborar la seva pròpia estratègia per impulsar el creixement a curt termini alhora que desbloqueja noves perspectives de futur. Les vies potencials inclouen l’automatització, la digitalització, la transició verda, les biotecnologies i la ciberseguretat, totes les quals requereixen inversions inicials substancials i una mà d’obra especialitzada.

En conclusió, Eisenchteter analitza els obstacles econòmics de Txèquia i subratlla la necessitat de passar a indústries de major valor per evitar l’estancament i la trampa dels ingressos mitjans. Subratlla el paper fonamental de la visió estratègica i la determinació política en la configuració de la trajectòria econòmica del país.

El govern català defensa el català a Europa (també en txec)

vídeo de la campanya

El vídeo està en les vint-i-quatre llengües de la Unió Europea. El lema de la campanya és ‘Si tots els idiomes són excepcionals, que cap sigui una excepció a Europa’. La idea és fer valdre la riquesa lingüística del continent i fer un elogi de totes les llengües.

Els vídeos s’ofereixen a qualsevol persona o institució que el vulgui utilitzar per promoure i defensar la seva pròpia llengua. Es demana suport en la defensa del català com a pròxima llengua oficial a les institucions europees. Defensa el català i el fa intercanviable amb qualsevol dels altres 24 idiomes, per demananar ser el 25è.

La campanya inclou la publicació d’un anunci a la premsa europea i en espais publicitaris i marquesines de la via pública. Tant el vídeo com el cartell publicitari dirigeixen els espectadors al web europaencatala.eu, on el Govern exposa els principals motius a favor de l’oficialitat del català a la UE. 

Els impostos a Catalunya i a Txèquia: un esbós de comparació

Els impostos són una de les grans qüestions que ocupen la primera part de l’any tant a Catalunya com a Txèquia i de fet a bona part del món. Si ens centrem en el nostre país d’origen i el país que ens acull i fem una mínima comparació veurem dues realitats europees ben diferents. Ens ajudarà a entendre amb força precisió d’on venim, com estem i cap on anem amb gran probabilitat.

Trobeu les diferències
Per començar vegem l’IRPF i els tipus marginals màxims que mesuren la pressió fiscal als individus amb més rendes de treball i capital. A Catalunya és del 50% i a Txèquia del 23%.

A l’IVA no tenim grans diferències, estant el general al 21% amb petites excepcions en segments alimentari i cultural que baixen al 15% i el 10%.

Continua llegint «Els impostos a Catalunya i a Txèquia: un esbós de comparació»

Celebrada l’assemblea de 2023

El Casal va reunir-se el passat divendres 27 de Gener al Božská Lahvice, on se celebren les trobades mensuals.

Aviat es facilitarà als socis l’acta de l’assemblea i els informes anuals presentats, i es donarà més informació de les properes activitats entre les quals es destaca una sessió de curts catalans a la sala Prostor 39 de Žižkov, que es farà el dia 28 de febrer de 19 a 21h, i la propera calçotada el mes de març.

L’altra novetat és la creació de les comunitats al grup de Whatsapp, que asseguren més agilitat i flexibilitat pels membres a l’hora d’unir-se als grups d’interès. Si voleu convidar gent a entrar a la comunitat podeu fer servir un codi que hi ha al tauler d’anuncis del grup de WhatsApp.

Rotunda victòria de Pavel

Pavel obté el 58 per cent dels vots. | Les generacions de votants més joves, decisives. | Pavel treu el 76 per cent a Praga, el 68 per cent a Brno i el 63 per cent a Plzeň. | L’era de Babiš no s’acaba.

El president de la República Txeca serà el general retirat Petr Pavel. Ha guanyat per 16 punts, amb un 58 per cent dels vots, més encara a Praga i les ciutats grans, quasi 3,4 milions de vots, quasi un milió més que Babiš. La participació ha arribat al 70 per cent i es considera molt alta.

En la primera entrevista a la televisió pública Petr Pavel ha continuat construint un personatge tranquil, conciliador i positiu. Diu que vol visitar les regions sense cerimònia ni protocol, i que vol tenir bones relacions amb els països veïns. Diu que Txèquia sola no va enlloc. La presidenta eslovaca Suzana Čaputová ha passat per Praga la mateixa nit de les eleccions a donar suport a Pavel, en un gest bastant insòlit.

En els primers moments després de les eleccions hi ha reaccions positives dels Estats veïns i de la Unió Europea, però no del Kremlin. Els mitjans russos ho consideren una mala notícia.

Petr Pavel ha fet una entrevista dient que els txecs podrien estar tranquils i satisfets amb els seus país com les nacions escandinaves; que la situació no és tan greu com podria semblar pels mitjans i les xarxes socials; que té molt de respecte per la gent que no l’ha votat. Es presenta com un home de compromís, pràctic, tranquil, pragmàtic, acostumat a solucionar problemes i a parlar de «fets». Un funcionari militar, un buròcrata bona persona i tranquil.

Andrej Babiš, molt lluny d’enfonsar-se, ha tret dos milions de vots. A diferència de Pavel és un home amb partit i estructura territorial. Podria treure bons resultats a les eleccions legislatives. El problema, per a ell, és que apel·la de forma oportunista a un descontentament desorganitzat i sense programa. Per a una part substancial de la població és un populista i oportunista que aprofita el descontentament per guanyar poder que l’ha fet milionari.

Les presidencials s’embruten

Pavel és el favorit, segons les enquestes i les cases d’apostes

La segona volta de les eleccions és divendres i dissabte fins a les dues del migdia. Dues hores després ja hi haurà una idea clara de qui ha de ser el cap d’Estat el pròxim quinquenni.

El general Pavel té el suport de Nerudová i els candidats que no van passar la primera volta, i que sumen un milió més de vots. El problema, per a Pavel, és que no tots necessàriament han de tornar a votar.

La televisió pública txeca posa Pavel per davant, amb un 46 per cent de votants decidits a donar-li suport, per 29 per cent a Babiš. Les cases d’apostes donen molt més valor a la victòria de Babiš, la qual cosa vol dir que la consideren molt més improbable.

La guerra bruta per les xarxes ha arribat. Hi ha hagut missatges de text denunciant Pavel com un bel·licista capaç de dur a la guerra els txecs, capaç de mobilitzar. No cal dir que de seguida surten veus parlant de la llarga mà del Kremlin i de la voluntat de desestabilitzar Europa Central.

La polarització de la conversa pública a les xarxes és molt forta. Babiš és atacat durament a Twitter per la gent més educada i formada que és partidària de Pavel. Treuen el candidat eslovac en fotografies i talls de vídeo poc afavoridors, on el mostren en banys de masses populistes. Que la gent de més edat, més ignorant i més empobrida de les ciutats petites i els pobles connecti amb un oligarca corrupte és digne d’estudi per a politòlegs, però passa.

El general Pavel és el candidat de l’establishment europeista. Per exemple és partidari de l’Euro, per raons estrictament polítiques i simbòliques, d’enquadrar el país a Occident.

La |REVISTA|KAMPA| no toca assumptes de política de partits en general, i molta gent que la llegeix no és txeca i no votarà a les presidencials, però esperem que surti el general Pavel.

Ganivets, tisores i katanes: nože z vostra

Empreses txeques interessants (3)

(noze-zvostra.cz)

Fabriquen a la Xina ganivets de cuina. El disseny, la selecció dels materials i la maquinària són txecs, i el que fabriquen té preus molt competitius. Tenen tota mena de ganivets de mà, des d’armes mortíferes fins a ganivets per tallar un bolet o un pal al bosc. Alhora importen tota mena de ganivets japonesos de gran qualitat, de molts fabricants, a un preu més alt. Val a dir que tenen katanes i tot. Hi ha servei d’esmolat professional, pagat segons la llargària de la fulla de l’estri esmolat. Tenen botiga a la web i diverses botigues físiques a Praga.

El general Pavel és el favorit a la segona volta

Petr Pavel va guanyar Andrej Babiš per poc més de 20 mil vots, però Nerudová i els candidats que no van passar a la segona volta i donen suport a Pavel representen un milió de vots més, que sobre el paper fan que el general ho tingui tot de cara per esdevenir el quart president de la República Txeca contemporània.

Pavel és el favorit de Brussel·les, que s’estima més un buròcrata conegut que un altre líder autoritari a la polonesa o l’húngara. L’actual govern txec també dona suport a Pavel. El general ha guanyat a Praga per més del 50 per cent, al nord-est i a Brno i Moràvia del Sud.

Mentre que els resultats de Pavel i Babiš reprodueixen de forma bastant fidedigna la divisòria país urbà/rural, els resultats de Danuše Nerudová són més uniformes a tot el territori. La candidata es va felicitar per ser la dona que ha arribat més lluny i va córrer a donar suport a Pavel.

Les bufetades dialèctiques ja han començat. Babiš, que va treballar per a la policia política del règim comunista, ha acusat Pavel de connivència amb el règim comunista. Pavel sosté que Babiš posa en risc el «desenvolupament democràtic».

Pavel fa campanya cultivant la diferència amb l’oligarca tacat d’una sospita permanent de corrupció. No és solament el candidat de l’establishment, sinó que es vol presentar proper al ciutadà, i així exhibeix transparència recollint microdonacions en un compte. La gent li envia CZK 500-1000 (EUR 20-40) i li escriuen missatges de suport.

Eleccions presidencials: Nerudová, Babiš, Pavel

La República Txeca tria cap d’Estat amb tres candidats situats al capdavant: Danuše Nerudová, Petr Pavel i Andrej Babiš. Segons els sondejos cap no superarà el 50 per cent i hi haurà una segona volta, amb Babiš i algun dels altres dos.

Andrej Babiš està en la posició de l’home a abatre. És un oligarca autoritari. Se’l considera proper a Viktor Orbán, l’home fort d’Hongria. En realitat no té més ideologia que conservar i augmentar el poder que l’ha fet milionari. Costa d’entendre una figura així fora de Txèquia. Comparat amb Espanya seria com l’amo del Mercadona, El País i el president del govern en una persona. Va ser president de govern fins a 2021, havent entrat en política per la crisi dels partits tradicionals, com un populista disposat a «pencar» i a «posar ordre». Té una potentíssima maquinària de marketing i comunicació, és a totes les xarxes. Ara vol ser cap d’estat. Que tants de txecs el votin i li facin cas és un fenomen de dissonància cognitiva fascinant per als estudiosos d’aquestes coses. La seva retòrica contra «els poderosos» i «Brussel·les» és fum: és un gran terratinent, l’agroindústria l’ha fet qui és, depèn de subsidis, subvencions i enginyeries fiscals a mesura. Ha trampejat fins ara totes les sospites de corrupció, i és que el lladre que surt impune exerceix una fascinació entre la gent petita i curta molt difícil de combatre, que les classes educades perceben poc, i menys encara admeten.

Per contra, tant Pavel i Nerudová són dos candidats de continuïtat democràtica, sortits de la meritocràcia. El general Petr Pavel es presenta amb l’aval de l’experiència d’alt funcionari militar. Ha ocupat els llocs més alts a l’exèrcit i a l’Otan i té experiència internacional. Té una imatge impecable de figureta d’acció, atlètic, amb cabellera i barba blanca perfectament retallats. Li han retret la pertinença al partit comunista, però s’ho ha espolsat sense problemes. Els txecs van ser massivament còmplices del partit comunista, el relat del patiment sota la dictadura és un mite, la dissidència organitzada va arribar en el millor moment a 1500 persones, la deumil·lèsima part de la població de Txecoslovàquia. La carrera de Pavel en democràcia sembla una preparació per arribar a la presidència de la república, perquè ha passa una part substancial de la carrera a l’Otan i una bona part del rol del cap d’Estat és la representació exterior. La idea força de la seva campanya és precisament això, «experiència».

La Danuše Nerudová és la primera dona que arriba al tram final amb possibilitats, és la més jove, amb poc més quaranta anys. És economista, té experiència en la gestió acadèmica, se sap manegar en el medi i té el favor dels més joves i educats, moltes dones i alguna revista femenina. Se l’ha comparat amb la presidenta eslovaca Čaputová, ha fet bandera de la seva feminitat i joventut, la qual cosa és rellevant si es considera el rol simbòlic que té la presidència de la República. El president, o la presidenta, marca el to de la conversa pública, ha d’inspirar, ha d’intervenir en assumptes a llarg termini. Tenir al Castell de Praga una dona que tenia nou anys quan Havel hi va seure per primer cop sí que marcaria clarament un canvi d’època, i en el seu cas la idea força és «esperança». Per desgràcia per a ella li retreuen precisament això, un cert oportunisme, i és que el feminisme institucional o d’establishment no sembla tenir recorregut a Txèquia, no ven prou.

Notícies de la Delegació del Govern

La participació catalana a l’ARS Electronica Festival, la cooperació econòmica amb Eslovàquia, la Diada a Viena, la visita del sommeliers de Viena a Catalunya, la visita de la delegada Krystina Schreiber al fòrum Alpbach i la presència d’artistes catalans al festival «Calle Libre» de Viena són a l’últim butlletí de la Delegació del Govern a Viena. Aquí us podeu subscriure al butlletí.