Júlia Bacardit a l’est de Viena

Un bloc sobre Europa Central i de l’Est

Fotografia d’Oliver Marce.

Hem detectat un nou recurs per seguir la vida a la regió. L’escriptora Júlia Bacardit està publicant aquest bloc de títol prou descriptiu, a l’est de Viena, sobre la vida a Europa Central i de l’Est. A Praga no som a l’est de Viena, però bé. Hi ha articles sobre un tema, com l’últim que parla de La Pasqua romanesa, l’òpera dels 350 gitanos expulsats i la visita de Xi Jinping a la zona. Dona una visió global, de regió, molt àgil i molt ben escrita, des d’una posició molt local, està sobre el terreny.

Pellegrini, nou president d’Eslovàquia

Guanya Moscou, perd Brussel·les

Peter Pellegrini (wikipedia.org)

L’altre dia dèiem que la geopolítica a Europa Central (Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria) es pot entendre amb una plantilla simplificadora però molt útil: una mena de partida d’escacs en la qual a vegades guanyen els partidaris o seguidors locals de l’establishment occidental (Unió Europea, Otan), i a vegades altres xarxes locals, en un front heterogeni de descontents diversos, sempre acusats de ser manipulats per Putin, en el seu intent de desestabilitzar els primers.

Ara la presidència d’Eslovàquia ha caigut del bàndol dels segons. Peter Pellegrini és un home de 48 anys que des que va trepitjar la moqueta de la política, als 27, fent d’ajudant de diputat, no ha fet res fora del sistema. Ha estat president del Parlament i del Govern i ara arriba a la Presidència. Només ha estat polític professional. En aquest sentit ja és nova generació de la democràcia a la “nova” Europa postcomunista.

Un nou divorci txecoslovac?
Quan Petr Pavel va guanyar la presidència a Txèquia a Moscou ho van considerar una mala notícia. La presidenta eslovaca Čaputová va venir a felicitar-lo la mateixa nit. Ara s’ha girat la truita, i Eslovàquia està més a prop de ser un satèl·lit de Rússia, com Hongria.

Mentrestant els txecs van en la direcció exactament contrària. Remouen cel i terra per trobar municions per a l’exèrcit ucraïnès. Descobreixen una trama organitzada des de Praga de polítics que, a tot Europa, haurien cobrat de Putin per promoure narratives contràries al bel·licisme, i que entre molts altres inclou el violent ultradretà espanyol Herman Tertsch, de Vox.

La retòrica pacifista i què més
Pellegrini ja ha començat a parlar de pau. Curiosament la retòrica de la pau ja la feien servir els règims comunistes i ressonarà entre els més vells de cada lloc. També ha dit que cap soldat eslovac trepitjarà Ucraïna.

El previsible nou divorci txecoslovac no afectarà la vida diària de la majoria a cap dels dos països. La pau social és el bé que es vol preservar sempre, Eslovàquia ja té prou problemes de consum diari i és un país receptor net d’ajudes de la Unió Europea.

Caldrà veure què ofereixen a la població eslovaca un president i un govern sincronitzats, perquè amb retòrica pacifista no n’hi haurà prou.

Herman Tertsch, de Vox, ha cobrat de Putin, segons l’espionatge txec

La llista inclou Václav Klaus, antic president txec

Txèquia s’està revelant com un falcó en la lluita contra Putin. Pavel, el president de la República, un antic buròcrata militar de l’Otan, el primer ministre Fiala i l’alta governança de l’Estat remen en la mateixa direcció, a favor de l’Otan i de la Unió Europea, d’acord amb la divisió centreuropea en dos grans blocs de què vam parlar.

Txèquia és un dels països que més suport militar dona a Ucraïna d’acord amb el seu Pib i més refugiats acull en proporció poblacional. Ha remogut cel i terra i ha tirat d’antigues xarxes de la guerra freda per trobar municions per a l’exèrcit ucraïnès. Ara ha destapat aquesta xarxa de polítics europeus, organitzada des de Praga, que haurien rebut diners per promoure discursos i narratives contràries a l’Otan i favorables a Putin.

Continua llegint «Herman Tertsch, de Vox, ha cobrat de Putin, segons l’espionatge txec»

Manifestació de protesta contra el govern a Praga, eleccions presidencials a Eslovàquia.

Europa Central, entre la Unió Europea i l’atlantisme i els descontents.

Els “patriotes” porten banderes txeques i criden “Čechy Čechům” (“Txèquia pels txecs”), els “europeistes” porten banderes de la UE, dels Estats Units, de l’Otan, d’Ucraïna, i han vingut només per quedar-se aturats a un punt i onejar-les quan passi la manifestació dels altres.

Qualsevol observador del panorama centreuropeu (Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria) mínimament atent veu com la política de tots els països es pot explicar com una confrontació entre dos grans bàndols.

Uns són els partidaris de la confluència amb Brussel·les i l’Otan. Coincideixen demogràficament amb el que s’entén per les elits en un sentit ampli, i estan connectats globalment. En podríem dir «pro-EU». Els altres són més heterogenis, representen un conglomerat de descontaments molt diversos, i en podríem dir «anti-EU», per claredat i simplificació.

Uns i altres van perdent i guanyant eleccions, hi ha una mena d’equilibri i inestable i de moment sembla que l’edifici europeu aguanta a Europa Central. Ara bé, amb aquesta clau es pot anar entenent la política de la regió.

Per exemple el canvi de govern recent a Polònia, amb el retorn de Donald Tusk al poder, és un pas endavant del món polonès pro-EU. En canvi a Hongria Viktor Orban està fort. Consolida la seva xarxa clientelar i el control del país, qüestiona la narrativa bel·licista, l’acusen de ser un idiota útil de Putin i és molt contestat per l’oposició interna pro-EU, que va fent manifestacions.

Continua llegint «Manifestació de protesta contra el govern a Praga, eleccions presidencials a Eslovàquia.»

Cap al retorn de Babiš?

Els populistes sumen el 43%, quatre dels partits de govern el 36%,
el cinquè, Kdu-Čsl, no supera el 5% per entrar.

En política txeca, les primeres enquestes de l’any confirmen que es manté la fortalesa del moviment Ano de Babiš, amb més d’un 33% d’intenció de vot. Si les eleccions fossin ara guanyaria amb rotunditat. Ara bé, només es podria coaligar amb els altres populistes, els de Tomio Okamura i el 10% que els toca ara mateix. Cal dir el nom dels líders carismàtics perquè aquests partits són bàsicament això, organitzacions al voltant d’homes “forts”, i viuen del descontament de les classes populars, a les ciutats petites i els pobles.

Des d’ara fins a les eleccions ja es veurà com evoluciona aquest bloc. El creixement de Babiš podria estar passant en prejudici d’Okamura, perquè serveixen el mateix mercat electoral, de manera que la proporció de vot entre uns i altres podria canviar però el bloc continuaria bàsicament igual.

Mentrestant, la “coalició de coalicions” al govern suma el 36%. Quasi el 39% sumant-hi el cinquè partit, els democristians. Però no és del tot adequat sumar-los, perquè cauen al 2,7% molt lluny del 5% que cal per entrar al parlament.

Les tribulacions de la coalició de govern
La coalició de govern la lidera Ods, però pateix desgast i cacofonia de veus. Hi ha una persistent sensació de crisi al país, sobretot per la inflació i l’empobriment resultant, l’escassesa d’habitatge i la falta del que seria un sentit de direcció estratègica. Ja en vam parlar, hi ha qui considera que el país està atrapat en el que els economistes anomenen “trampa dels ingressos mitjans”.

Continua llegint «Cap al retorn de Babiš?»

Dia oficial de dol a Txèquia

(actualitzat 19:30) Avui dissabte 23 és dia de dol a Txèquia pel tiroteig del 21 de desembre a la Universitat Carolina. Hi ha hagut un funeral a la catedral de Praga, Brno, Plzeň i moltes ciutats. S’ha cancel·lat la part d’actuacions musicals d’alguns mercats de Nadal, i més actes d’aquests dies. La televisió pública ho emet tot en directe, el canal de notícies de 24 hores en va ple.

El rectorat de la Universitat Carolina s’ha convertit en el primer lloc de pietat del país.

Al rectorat de la Universitat Carolina i per tot el país han aparegut llocs de pietat, on la població deixa espelmes, flors i missatges. Per tot el país hi ha hagut minuts de silenci, banderes a mig pal, repic de campanes i actes de pietat.

La resposta pràctica s’ha organitzat ràpidament. S’han obert comptes bancaris per recaptar fons per a les famílies de les víctimes, en 48 hores la gent ha donat CZK 40 milions (uns EUR 1,6 milions). S’han organitzat línies de suport telefònic i s’han desplegat equips de psicòlegs. Ja des del dia dels fets, després de la reunió d’urgència del govern al vespre, el president Pavel va cridar a la contenció (zdrženlivost).

La tristesa i el dolor
Ha transcendit la identitat d’algunes víctimes. A la llista hi ha per exemple una professora, musicòloga, especialitzada en la música medieval. També han mort estudiants que a més d’estudiar estaven implicats en clubs esportius i organitzacions de la societat civil.

S’ha de tenir present que la Filozofická Fakulta és el centre de l’humanisme txec. De fet és una de les facultats fundacionals, ni més ni menys que des del segle XIV.

El drama és pràcticament del tot txec. Han mort 15 persones incloent-hi l’atacant, tots txecs. Entre els 24 ferits, s’ha fet públic que només eren estrangers dos estudiants, un dels Emirats Àrabs i un holandès.

Continua llegint «Dia oficial de dol a Txèquia»

Tiroteig a Praga

Estudiants amagats, aferrats a les cornises de la façana. Una noia ha caigut i s’ha matat (novinky.cz)

Avui dijous 21 de desembre cap a les 15:30 de la tarda David K., de 24 anys, ha matat 14 persones a trets i n’ha ferit 25, 10 de gravetat, a l’edifici d’humanitats de la Universitat Carolina de Praga.

Al vespre la delegació del govern català a Viena no tenia constància de cap estudiant o acadèmic català afectat.

Des del Casal Catalanotxec hem parlat amb TV3 i Catalunya Ràdio i la delegació del govern a Viena, que s’han interessat sobretot en la vivència personal del fet dels qui vivim aquí.

Mentrestant a Praga, en conferència de premsa a les 20:30, el cap de la policia i el ministre de l’Interior s’han felicitat de com la rapidesa de la intervenció policial ha evitat més morts. La policia ha dit que l’autor dels fets ha estat eliminat, però també s’ha publicat que s’ha suïcidat.

L’autor dels fets és txec, d’una ciutat de prop de Praga. Han trobat el seu pare mort i la policia sospita que l’ha matat. Li han trobat armes i municions, tot legal, i no tenia antecedents penals.

El llocs del fets, l’edifici de la facultat, és gran i noble, de gran vestíbul i escalinata, i molt cèntric, no gaire lluny de l’icònic pont de Carles. S’han publicat imatges dramàtiques d’estudiants agafats a les cornises de la façana amagant-se de l’assassí, i de turistes corrent per la zona quan s’han començat a sentir trets.

L’edifici té diverses plantes i molts despatxos i aules, la policia ha anat evacuant estudiants i professors i després els experts en explosius hi han buscat bombes, perquè la policia diu que també han trobat a casa de David K. material relacionable amb explosius.

Al carrer s’ha tancat una àrea molt ampla al voltant, amb cintes de la policia, cotxes i agents, i remor constant de sirenes. L’estació de metro s’ha tancat, els metros passaven de llarg.

La notícia ha saltat als mitjans internacionals i al Whatsapp del catalans de Praga. Hem començat a rebre missatges preguntant si estem bé. Estem bé. Els mitjans han estat emetent en directe hores de pas de vehicles amb sirena i el rosari de reaccions, del president de la República i del primer ministre cap avall.

Per a demà hi ha anunciada a les 11 del matí una nova roda de premsa de les instàncies oficials. Hi haurà temps per deixar que la polseguera s’assenti i comencin a arribar les anàlisis. D’entrada fa pensar que és el moment “atemptat de les Rambles” a Txèquia, una societat sense experiència de terrorisme ni en general de violència d’aquest tipus. Però de moment sembla que no és terrorisme, sembla que el noi que ho ha fet és un solitari inadaptat, un incel.

Antoni Ferrando
Revista Kampa
Casal Catalanotxec

Perd vapor l’economia txeca?

Indicis d’estancament i plans del govern

Jules Eisenchteter a balkaninsight.com recull en aquest article la noció que el creixement econòmic a Txèquia es podia estar estancant, per l’anomenada “trampa dels ingressos mitjans”. Això vol dir, en essència, que el país es queda a mig camí entre els països de mà d’obra barata i els països d’ingressos més alts. El desitjat canvi de model econòmic és més difícil del que estava previst.

La trampa dels ingressos mitjans
Eisenchteter aprofundeix en la situació econòmica a què s’enfronta Txèquia, un país considerat històricament com un important centre de muntatge per als fabricants estrangers. Tot i que ha gaudit de la prosperitat, s’enfronta a l’espectre imminent de la “trampa dels ingressos mitjans”. Aquesta trampa implica el fracàs d’un país d’ingressos mitjans per avançar cap a una economia d’ingressos alts a causa de les despeses creixents i la disminució de la competitivitat.

Categoritzar Txèquia, amb un PIB per càpita del 87% de la mitjana de la UE, com un país de renda mitjana pot ser discutible. Ara bé, el concepte és pertinent per diagnosticar els mals prolongats de l’economia. Durant les últimes dècades, l’èxit econòmic s’ha basat en importants inversions estrangeres directes, l’establiment de capacitats orientades a l’exportació, especialment en la indústria manufacturera, i una mà d’obra propícia, juntament amb un posicionament geogràfic avantatjós, obertura comercial i estabilitat macroeconòmica general.

A més, l’adhesió del país a la UE el 2004 va suposar un finançament substancial i oportunitats lucratives d’exportació sense duanes, impulsant encara més el creixement econòmic però alhora fomentant la dependència de factors externs, en particular la indústria manufacturera d’Alemanya.

Els límits del creixement
Aquest model de creixement, però, ha assolit els seus límits amb el temps, i l’economia txeca s’enfronta ara al risc imminent de caure en el parany de la renda mitjana. S’ha recollit el fruit de l’avanç econòmic, fent que cada cop sigui més possible que Txèquia quedi atrapada en aquest llimb econòmic. Aquesta vulnerabilitat s’ha vist agreujada per les interrupcions de la cadena de subministrament global provocades per esdeveniments com la pandèmia de la COVID-19 i el conflicte a Ucraïna, que planteja greus desafiaments al sector de fabricació, que està impulsat per les exportacions, depèn d’Alemanya i té un consum intensiu d’energia.

L’article d’Eisenchteter destaca que el creixement econòmic no ha estat excepcional en comparació amb altres països d’Europa central i oriental. Durant l’última dècada, el creixement anual del PIB real va ser de mitjana del 2,2%, per darrere d’Eslovàquia, Polònia i Romania. A més, la dependència excessiva de Txèquia dels impulsors de creixement anteriors l’ha deixat especialment exposada a les recents crisis globals i a l’escassetat d’energia.

Els plans del govern Fiala
Malgrat els reptes, el govern txec ha reconegut la urgència de la transformació econòmica i ha presentat plans destinats a modernitzar l’economia durant la propera dècada, invertint en sectors innovadors de gran valor. Tanmateix, no hi ha una solució única per escapar de la trampa dels ingressos mitjans, i Txèquia ha d’elaborar la seva pròpia estratègia per impulsar el creixement a curt termini alhora que desbloqueja noves perspectives de futur. Les vies potencials inclouen l’automatització, la digitalització, la transició verda, les biotecnologies i la ciberseguretat, totes les quals requereixen inversions inicials substancials i una mà d’obra especialitzada.

En conclusió, Eisenchteter analitza els obstacles econòmics de Txèquia i subratlla la necessitat de passar a indústries de major valor per evitar l’estancament i la trampa dels ingressos mitjans. Subratlla el paper fonamental de la visió estratègica i la determinació política en la configuració de la trajectòria econòmica del país.

El govern català defensa el català a Europa (també en txec)

vídeo de la campanya

El vídeo està en les vint-i-quatre llengües de la Unió Europea. El lema de la campanya és ‘Si tots els idiomes són excepcionals, que cap sigui una excepció a Europa’. La idea és fer valdre la riquesa lingüística del continent i fer un elogi de totes les llengües.

Els vídeos s’ofereixen a qualsevol persona o institució que el vulgui utilitzar per promoure i defensar la seva pròpia llengua. Es demana suport en la defensa del català com a pròxima llengua oficial a les institucions europees. Defensa el català i el fa intercanviable amb qualsevol dels altres 24 idiomes, per demananar ser el 25è.

La campanya inclou la publicació d’un anunci a la premsa europea i en espais publicitaris i marquesines de la via pública. Tant el vídeo com el cartell publicitari dirigeixen els espectadors al web europaencatala.eu, on el Govern exposa els principals motius a favor de l’oficialitat del català a la UE. 

Els impostos a Catalunya i a Txèquia: un esbós de comparació

Els impostos són una de les grans qüestions que ocupen la primera part de l’any tant a Catalunya com a Txèquia i de fet a bona part del món. Si ens centrem en el nostre país d’origen i el país que ens acull i fem una mínima comparació veurem dues realitats europees ben diferents. Ens ajudarà a entendre amb força precisió d’on venim, com estem i cap on anem amb gran probabilitat.

Trobeu les diferències
Per començar vegem l’IRPF i els tipus marginals màxims que mesuren la pressió fiscal als individus amb més rendes de treball i capital. A Catalunya és del 50% i a Txèquia del 23%.

A l’IVA no tenim grans diferències, estant el general al 21% amb petites excepcions en segments alimentari i cultural que baixen al 15% i el 10%.

Continua llegint «Els impostos a Catalunya i a Txèquia: un esbós de comparació»