17 de novembre

El 17 de novembre enguany a Txèquia arriba amb l’epidèmia fora de control i en ple canvi de govern. Des de fa uns anys la diada a Praga se celebra a Národní Třída, el lloc on van passar els fets de 1989. Aquest any no hi anirem perquè francament no cal. Si voleu llegir sobre el significat de la diada mireu l’article citat més avall.

1000 casos per milió a Txèquia

De 400 a 1000 en quinze dies, amb els països de la zona en la mateixa longitud d’onada, potser frenant a Eslovàquia i Hongria. A Àustria ja confinen no vaccinats, una mesura que es podria aplicar a Txèquia, on mentrestant es considera estimular les vacunes amb “finanční bonus” o dies de vacances. El govern txec entrant va dir que no tornaria a confinar i la vaccinació no passa del 60 per cent. La gent a Praga pel carrer bàsicament ignora la màscara, i pels llocs públics et demanen algun certificat digital, però a la majoria dels llocs se li pot ensenyar al cambrer de torn qualsevol cosa, perquè a molts pocs llocs comproven el que s’ensenya. O sigui que aneu amb compte.

La incidència de la Covid a Txèquia es dobla en dues setmanes

Segons l’aplicació que estem seguint, la dels casos per milió de persones. De 400 a 800. Com podeu veure, el veïnat centreuropeu va en la mateixa direcció. A Txèquia està vaccionat només el 58 per cent. Circula l’opinió que els vacunats són els culpables, perquè la vacuna els dona una falsa sensació de seguretat. El govern txec entrant va fer campanya prometent que no confinaria. Ara bé, si continua creixent a aquest ritme, es pot acabar anant a un confinament selectiu, que a la pràctica pertorbaria l’activitat igual. De moment s’incentiva la gent a vacunar-se fent pagar els tests als no vacunats, mentre que els vacunats tenen dos pcrs al mes cobertes per la seguretat social.

Octubre a Txèquia, Covid de 50 a 400

L’octubre ha vist disparar-se l’epidèmia a Txèquia de 50 a 400 casos per milió. Hem publicat més cops el gràfic aquest mes per il·lustrar el creixement, ja ens disculpareu la insistència. Segons informa la ràdio txeca el pitjor és a Olomouc i a Moràvia. Precisament a partir de demà s’anuncia que les PCR començaran a ser de pagament. Si us l’heu de fer informeu-vos de la vostra casuística concreta, perquè si per exemple demaneu la PCR per contacte susceptible de ser contagiós amb algun familiar directe podria ser encara gratuïta. Es posa preu, sobretot, per a desincentivar la gent que vol el test immediatament abans d’agafar algun avió. Aquest increment de la covid a Txèquia l’octubre s’ha d’atribuir a la força del front llunàtic contra les vacunes, que només han arribat al 57% de la població. Els nous ingressats són sobretot gent no vacunada. Com qualsevol passejada per Praga o qualsevol ciutat mitjana demostrarà fàcilment, la gent ha deixat de prendre tota precaució i es comporta com si res.

Covid a Txèquia a l’octubre: de 50 a 350

Ha començat una nova onada a Txèquia? El salt de l’octubre sembla preocupant, però és si fa no fa una quarta part del que era la tardor passada i sembla que afecta gent que no s’ha vacunat. L’únic que es manté és la màscara al transport públic, perquè als interiors de l’oci i la cultura la gent actua com si res.

A Txèquia puja la covid, a Espanya es manté.

Tornem a publicar dades de ourworldindata.com, teniu l’aplicació a la nostra pàgina de recursos sobre la covid. Ara al principi de la tardor s’observa que la situació és la mateixa que a principis de l’estiu, però invertida: si a Espanya començava a enfilar-se mentre a Txèquia i es mantenia per sota els 50, ara és a Espanya on es manté tan baixa, mentre que a Txèquia ja hi ha qui anticipa un nou confinament, tot i que de forma oficial encara no hem confirmat res.

Babiš fora, l’esquerra fora, torna la nova vella política (i Zeman malalt)

Les eleccions legislatives txeques del 8 i 9 d’octubre sembla que obren un nou cicle a la política txeca. El primer ministre Babiš ha perdut per molt poc, és un empat tècnic amb el segon. El president Zeman li ha encarregat formar govern, però l’oposició suma 108 dels 200 diputats i ja han dit que volen governar. La malaltia del president Zeman, que és un home gran, amb molts anys a l’esquena de massa alcohol, tabac i proteïna animal, ha vingut de moment a complicar les coses, si més no protocolàriament.

Torna la nova vella política
Spolu, els més votats de l’oposició, són una coalició d’interessos sense més programa que governar (“Spolu” vol dir junts en txec). Ods és el vell partit liberal conservador dels anys noranta, Top és el mateix, però ve d’una escissió històrica dels primers, i Kdu-Čsl són els democristians, la xarxa política i clientelar que domina Moràvia del sud des de sempre. Tota la dreta, bàsicament, ha entès que s’havia d’unir, i els ha anat bé. Mentrestant ha pujat una nova generació de polítics, amb més presència de dones, i han venut l’objectiu de canviar l’estat de coses actual, alhora reivindicant el llegat positiu dels vells partits dels anys noranta. És a dir, són la nova generació, es poden separar de la gran corrupció de l’època fundacional.

L’esquerra, fora
El cinc per cent de tall ha deixat fora del parlament socialdemòcrates (Čssd) i comunistes (Ksčm). Els comunistes són un aplec indescriptible que es proclama hereu del règim d’abans de 1989, un partit residual, envellit, sense gent de qualitat. Però els socialistes són de la Internacional Socialista, són l’homòleg del Psoe a Txèquia. El fracàs de l’esquerra és cruel, la manca de discurs i gent sembla terminal. Les causes ja s’analitzaran, però es pot apuntar que liberals, conservadors i democristians txecs són formes de dreta europea civilitzada, amb agenda social, i a més tothom és molt “liberal” en la vida privada, en una societat fonamenalment agnòstica. A Praga, i de fet a bona part de Txèquia, hi ha quasi plena ocupació, no sembla que hi ha prou demanda de narratives de lluita i emancipació. També poden tenir alguna cosa a veure aspectes culturals, com ara que la llengua txeca té gènere neutre, de manera que no es pot fer passar per acció política una impostura intel·lectual com el llenguatge dit inclusiu. La temàtica ecologista tampoc arriba: tothom té agenda ecologista i el partit verd pròpiament no arriba ni a l’u per cent.

més

La unió peatonal de Holešovice i Karlín, el 2022

El pont peatonal i ciclista entre Holešovice i Karlín, del qual vam parlar, ja té empresa constructora, pressupost (CZK 300M, EUR 12M) i estarà a punt a finals del 2022. Ho explica Daniel Kotula (en txec), un Api molt eixerit que promociona el seu negoci i fa vídeos amb molta informació regalada generosament, per exemple parla de com pisos per la zona poden costar entre CZK 10M i CZK 16M.

El pont HolKa farà exactament el mateix recorregut que ara fa la barqueta (prívoz) que uneix Karlín i Holešovice passant per l’illa de Štvanice. Tota la part del mercat de Holešovice que dona al riu es reformarà. Mentrestant, a l’altra riba, a tota l’illa de Rohan (Rohanský ostrov) en direcció al pont de Libeň es construeixen oficines i habitatges i està previst un parc dit Maniny, que serà tan gran com el de Vítkov o la Stromovka.

més