|REVISTA|KAMPA|EUROPA|CENTRAL|
Comunitats catalanes i residents de Txèquia, Àustria, Eslovàquia i Hongria
Karel Zeman (1910-1989) va ser director de cinema, un dels creadors de l’animació cinematogràfica txeca, un mestre de la stop motion admirat per Tim Burton i Terry Gilliam. Les seves pel·lícules de ciència ficció i fantasia, els efectes especials artesanals, de molt abans de la informàtica, els dinosaures, els submarins, els coets voladors, formen part de l’educació sentimental de diverses generacions de txecs (muzeumkarlazemana.cz).
La plaça de Jordi de Poděbrad (náměstí Jiřího z Poděbrady) a Praga, entre els barris de Vinohrady i Žižkov, està plena de cafès i restaurants, té un mercat d’aliments de proximitat i la bella església del Sagrat Cor de Jesús (Kostel Nejsvětějšího Srdce Páně), construïda el 1929-32 per Jože Plečník, un arquitecte eslovè avançat al seu temps.
més
Es diu «Krteček» [cr te txec], diminutiu de « krtek», talp. Els Harry Potter i les princeses cursis de Disney van i vénen, però ell regna en la imaginació dels nens txecs, els més petits de tots, els que encara no parlen, des del 1957, quan va guanyar el Lleó d’or a al festival de cinema de Venècia amb el primer curt.
Un industrial català va aterrar a Praga l’agost de 1968, dues hores abans que els exèrcits invasors de la Unió Soviètica i el Pacte de Varsòvia. Després va sortir de l’hotel amb la càmera de Super 8. El seu fill, el periodista Plàcid García-Planas, comenta les imatges a TV3.
La primera dona de Trump, Ivana, és filla de Zlín, una ciutat industrial de Moràvia, la segona regió històrica de Txèquia. Als vint-i-vuit anys, el 1977, es va casar amb Donald Trump. Van tenir tres fills, Donald (1977), que parla txec, Ivanka (1981), que en té nocions, i Eric (1984), que ja no el parla. El 1992 es van divorciar. A ella li va quedar l’ús del cognom, 20 milions de dòlars i 350 mil dòlars l’any. Des d’aleshores s’ha dedicat als negocis, i ha associat el seu nom a productes de consum (llenceria, joieria) que es venen per televisió als Estats Units. S’ha tornat a casar diverses vegades, sempre breument i amb homes més joves. Viu a Nova York i té la ciutadania estadounidenca.
més
Praga Magica és el llibre seminal de mitologia praguesa contemporània. Publicat el 1973 per l’eslavista italià Angelo Maria Ripellino, en ell es comença a parlar del Golem i el rabí Löw, Rodolf II, Švejk, Kafka i tota la colla. Està àmpliament traduït i disponible. Ofereix una barreja d’història de la cultura, ficció i ensonyació poètica. És un producte derivat del treball de l’eslavista, en el qual dona sortida al coneixement no filològic acumulat. Pertany a l’assaig, a la mateixa estanteria que un llibre posterior, Danubio, de Carlo Magris.
més
Miroslav Šašek (1916-1980) es va exiliar el 1948, quan els comunistes van guanyar les eleccions i van fer un cop d’estat, i ja no va tornar. Va estudiar arquitectura, i es pot dir que l’ull de l’arquitecte es nota en la precisió amb què dibuixava els edificis quan anava pel món fent els llibres de viatges que el van fer famós.
mésLa televisió pública txeca va emetre el 30 d’abril del 2019 un documental sobre la presència de brigadistes internacionals a la Guerra Civil, Infern sota el cel espanyol (Peklo pod španělský nebem), escrit, dirigit i presentat pel repòrter Stanislav Motl, de llarga trajectòria. Motl posa l’èmfasi en les històries personals de cada brigadista, sense entrar gaire en en el conflicte polític, que només hi està implícit. El documental està en txec a la web de la Ceská Televize.
Una associació d’antiquaris txeca (Asociace starožitníků) té l’efígie de Rodolf II al logo. L’emperador instal·lat a Praga, a cavall dels segles XVI i XVII, va acumular una enorme quantitat d’obres d’art i objectes preciosos, d’aquí que tingui sentit que els anticuaris txecs el vegin com una mena de patró laic.
més
La Primera República (1918-1938) representa per als txecs d’avui una memòria de la democràcia, el capitalisme, la prosperitat i la plena integració al món occidental. Bona part del millor concepte que tenen els txecs de si mateixos, com una nació cultural, ve d’aquells temps, en què una burgesia moderna, efectiva i il·lustrada jugava un paper clau, amb elements com el constructor František Müller, capaç d’encarregar el xalet a un tal Adolf Loos. O bé l’oncle de Václav Havel, un dels productors de cinema més importants.
més