Tešín: dues ciutats en una

Un pont sobre el riu que travessa la ciutat i una frontera estatal (foto: Vítek Groesl)

Těsín és una ciutat a l’extrem est de Txèquia partida per un riu, l’Olše. Un costat és Txèquia (Český Těšín), l’altre és Polònia (Cieszyn). En aquest article us en donarem algunes claus històriques i actuals.

Quan es va acabar la Primera Guerra Mundial l’Imperi Austrohongarès va deixar d’existir i d’una de les parts es va constituir en Txecoslovàquia. La creació del nou Estat va portar la necessitat d’una definició clara de la frontera. Per la història sabem que a cada metre se li dona massa importància, ningú el vol deixar a algú altre.

Těšínsko és la regió al voltant de Těšín, que n’és la capital. El 1918 des de feia segles hi havia viscut població txeca, polonesa i també alemanya o jueva. Sempre s’hi han parlat, fins a avui, diversos idiomes, molta gent avui hi parla una llengua que, simplificant, és alguna cosa entre el txec i el polonès.

més

František Skála, il·lustrador

(ghmp.cz)

Aneu a veure l’exposició de František Skála si teniu canalla o us interessa la il·lustració que es fa a Txèquia. És a la galeria municipal de la Casa de la campana de pedra (Dům u kamenného zvonu) a la plaça de la Ciutat Vella, fins al 29 d’agost. Skála (1956) és un dels artistes txecs en actiu més interessants, amb un món i una poètica propis. Té allò que s’entén per èxit de crítica i públic. L’humor, la tendresa i una refrescant falta de pretensions permeen tota la seva obra. Cada cop que es fa una exposició el públic respon en massa. Aquesta que presentem es concentra en un aspecte menys conegut: la seva feina d’il·lustrador de llibres. Els prospectes que us donen a l’entrada amb tota la informació estan impresos per una cara i en l’altra són un pòster o imatges per pintar, de manera que si teniu canalla petita no els llençareu a la sortida.

Els estudiants de català posen llum en la foscor

Els estudiants de català de Brno practiquen l’idioma publicant a l’Instagram del grau episodis de true crime del centre d’Europa, seguint amb ironia la fórmula de Crims que tant d’èxit ha tingut a la radiotelevisió pública catalana. Són TRES episodis de cinc o sis minuts narrats per estudiants txecs i eslovacs de català, i algun n’hi ha de rus.

El primer episodi narra un crim a Eslovàquia.

més

CZemoji: qui perd els orígens perd identitat

La dissenyadora txeca Soňa Juríková ha fet (va fer, ja fa un parell d’anys) els emojis de la identitat txeca i els ofereix gratis a la seva web, on explica les possibilitats per a instal·lar-los i fer-los servir les diverses xarxes i sistemes. La identitat txeca en un tranvia, el cap de Havel, una gerra de mig litre de cervesa, un chlebíček i tantes altres coses. De definicions de nació n’hi ha diverses, més o menys solemnes, però això n’incorpora una altra: una nació és un grup humà que es reconeix en el mateix joc d’emojis. Relacionat amb això, recordeu els debats a Catalunya i Espanya sobre els emojis que falten al Whatsapp o aquí o allà: una bandera o altra, una paella, etc. Els txecs en canvi s’han fet els seus emojis. En episodis com aquest, de fer les coses tirant pel dret amb discreció, es pot dir que la txequitud brilla.

Pantumaka, kalsotada, orčata i trinčat: Hugo Hromas, el cuiner txec enamorat de la cuina catalana

El “trinčat” i la “kalsotada” explicats al públic txec.

Hugo Hromas (aquí el teniu) és cuiner des del 1999, té un currículum admirable, i avui va per lliure, treballa en celebracions privades i per tant no és a l’abast de qualsevol butxaca si el voleu tenir al vostre jardí. Tot i amb això fa llibres, aquest de la imatge és el tercer. Està centrat en el Mediterrani, però en les dues ribes, tant l’europea com l’africana. Conté molta lírica, ja se sap que els cuiners volen ser escriptors, gurús, artistes, etc., però bé, què seria de nosaltres sense la gent que creu apassionadament en allò que fa. Hromas es veu que està molt influït o impressionat per la cuina catalana, i si llegiu en txec i us fa gràcia llegir “kalsotada” no us perdeu aquest llibre. Té també “achoblanko” i “mocho pikon”, i Occitània, Itàlia i el Magreb i el Mediterrani Oriental.

“Josep”, a Anifilm

Anifilm és el festival de cinema d’animació per excel·lència a Txèquia, enguany del 22 al 27 de juny a Liberec, presencial i amb mesures de seguretat. Dins del programa hi ha Josep, la coproducció catalano-franco-belga sobre la vida de Josep Bartolí, un pintor i il·lustrador català que passa per la guerra civil espanyola i els camps de concentració de França. L’animació inusual del seus dibuixos i la qualitat emotiva de la història han causat sensació. El 2020 va guanyar el Premi europeu del cinema d’animació. A Liberec la fan el 23 i el 26 de juny.

S’ha mort Jan Schejbal

Jiří Pešek al seu blog es fa ressò en txec del traspàs de Jan Schejbal el proppassat 20 de juny. Aquí li vam fer una entrevista en profunditat sobre la seva vida i obra. El fet és que Schejbal va ser entre els anys seixanta i vuitant del segle passat l’únic traductor al txec de la literatura catalana. Pere Calders i Mercè Rodoreda, però també Quim Monzó i el Jaume Cabré relativament recent (Jo confesso, 2015) van sortir en txec gràcies al seu treball. Descansi en pau i que la terra li sigui lleu.

relacionat

Museu del cinema a Praga

(nafilm.org)

“Národní filmové muzeum” és una exposició permanent al centre de Praga dedicada a la història del cinema, molt interessant sobretot per a nens en edat escolar que parlin txec. Està ben explicada l’evolució de les joguines òptiques arcaiques fins al projector de cinema. Hi ha pel·lícules molt antigues que duren uns segons. S’hi aprèn que als principis del cinema hi havia un presentador que comentava les imatges i ajudava els espectadors a entendre la sintaxi fílmica que començava. Està tot molt plantejat de forma interactiva, els visitants poden fer efectes de so i sonoritzar unes imatges mudes, o poden fer una pel·lícula breu amb stop motion i rebre-la per correu electrònic. Hi ha una experiència de realitat virtual. En un moment donat s’estira una mica massa la noció de cinema i imaginació: es poden sentir amb auriculars tres poemes entre cortines i efectes de llum molt artesanals, com d’habitació d’adolescents, i es diu que la imaginació anava més enllà del que permetia la tècnica de l’època. A la planta de baix es parla d’animació. Hi ha vídeos sobre el treball als estudis de Disney, i un joc d’ombres enginyós amb un tren elèctric. Es veuen curts de l’animació txeca dels anys cinquanta i seixanta, que en el seu moment va rebre premis internacionals com una alternativa al món de Disney. L’exposició és modesta però està feta amb entusiasme i té elements interessants. És un lloc amb un esperit afí al del museu de Karel Zeman, del qual vam parlar.

relacionat