Intent de llista de festivals de cinema a Praga i a Txèquia al llarg de l’any

La vida cultural a Praga i a Txèquia és intensa. Per poc que us hi fixeu, els txecs tenen una tendència natural a agrupar tres o quatre pel·lícules, fer un cartell i dir-ne “festival”.

Hem trobat VINT-I-NOU festivals de cinema al llarg de l’any. Comencen a Praga, però també intenten ampliar-ho a les ciutats.

Hi ha un festival de cinema cada mes de l’any (!) però la majoria són a la tardor. A l’octubre que ja s’acaba hem trobat sis festivals (!!), però és que al novembre n’hi ha set (!!!).

Us oferim un primer intent de llista al llarg de l’any, tant de festivals de cinematografies nacionals com festivals temàtics. El guardarem un lloc permanent, d’accés fàcil.

Tingueu present que tot pot canviar, que molts festivals comencen un mes i acaben el següent, i si no sou a Praga reviseu la vostra ciutat. Els festivals també s’acaben, alguns links poden ser no actuals.

No cal dir que si hi trobeu errors i mancances estarem encantats de rebre les vostres aportacions.

GENER

Cinema dels països escandinaus: scandifest.cz

Cinema iranià: https://www.praguereporter.com/home/tag/iranci-film-festival/

FEBRER

Cinema japonès: eigasai.cz

MARÇ

Cinema de viatges: expedicnikamera.cz

Cinema de sèrie B, sang i fetge, exploitation, animalades diverses: otrlydivak.cz

ABRIL

Festival de cinema de Krnov: www.krrr.cz

MAIG

Cinema d’animació a Liberec: www.anifilm.cz

JUNY

Festival de cinema dolent, acompanyat de consum de rom: filmfestnaruby.cz

JULIOL

Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary: kviff.com/en. És el festival internacional de país, de categoria A, amb tradició. Costa arribar-hi i allotjar-se, és car i complicat, però és pot fer.

Festival de cinema d’estiu dels cineclubs txecs, a Uherské Hradiště: lfs.cz. És una qüestió d’amor al cinema.

Cinema i documentals entorn dels drets humans: jedensvet.cz

AGOST

Festival de cinema negre, fora de Praga: noirfilmfestival.cz

SETEMBRE

Cinema israelià: kolnoa.cz

Cinema i arquitectura: filmarchitektura.cz

Cinema de ciència ficció: futuregate.cz

OCTUBRE

Cinema infantil: maleoci.cz

Cinema d’esports de neu: snowfilmfest.cz

Cinema documental a Jihlava: www.ji-hlava.cz

Cinema brasiler: kinobrasil.cz

Cinema argentí: cineargentino.cz

Cinema alemany: dasfilmfest.cz

Cinema espanyol: lapelicula.cz

NOVEMBRE

Cinema de temàtica lgtbietc. mezipatra.cz/en

Cinema francès, la grandeur: festivalff.cz

Cinema indi, Bollywood: bollywood.cz

Cinema d’Austràlia i Nova Zelanda: aussiefilmfest.cz/

Cinema d’Europa Central (Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Hongria) 3kino.cz

DESEMBRE

Cinema italià: mittelcinemafest.cz/en

Cinema asiàtic: filmasia.cz/en

Els txecs i la cervesa, una actualització

La intensa relació entre els txecs i la cervesa va ser el tema d’un dels primers articles publicats. El posem al dia perquè hem trobat dades més fresques. Doncs bé, tot i els canvis de tendència (cervesa amb fruita, nealko, etc.), tot i la pandèmia i tot i la inflació, l’entusiasme dels txecs pel seu “pa líquid” està millor que mai. Per càpita, el consum de cervesa creix i guanya molta distància en relació amb els segons, que són els veïns de baix i els de dalt, Àustria i Polònia.

Per situar el consum txec de cervesa a escala mundial va bé aquest altre gràfic. Apareix entre els països més consumidors del món, amb un consum comparable a països molt més poblats, com Itàlia, França, el Regne Unit o Espanya.

(visualcapitalist.com)

“Mord”, o mengeu carn i sigueu raonablement feliços

Una nova pel·lícula txeca, a mig camí entre el documental i l’estudi psicològic

D’entrada és estupend dedicar un pel·lícula a la matança del porc, enmig de tant d’entusiasme vegano-vegetarià i tantes creences llunàtiques sobre l’alimentació, defensades amb el fervor convers de tant gent “laica”. El títol és d’un sarcasme pur, d’etiqueta negra, perquè “Mord” en txec vol dir assassinat. La pel·lícula està escrita i dirigida per Adam Martinec, que debuta i va fort.

Dit això, la qualitat documental està en la forma de recollir com viu un grup humà, quatre generacions d’una família txeca, al nord de Moràvia, a Silèsia de fet, l’antiga regió històrica que ha quedat entre Txèquia i Polònia.

La fisiognomia dels actors, com van vestits, com parlen, l’escenari de la casa, la cuina i el pati, tot és molt real. La part dramàtica la posa, en aquest escenari, la psicopatologia de la família concreta. Hi ha uns avis que viuen fora de la ciutat, al camp, a la “casa pairal”, i crien el porc, però ja no el volen criar perquè són grans, és massa feina i la cort dels porcs cau a trossos.

Hi ha el gendre dels avis, un home de mitjana que s’enfada molt fàcilment perquè té els seus dimonis interns, però que gràcies al contrapunt dels amigots, que se’n foten del seu mal humor, va tirant. Hi ha la segona dona, i les dues filles, treballant a la cuina i criticant els homes: una filla està insatisfeta en el matrimoni, l’altra és més forta i ha “domesticat” el seu mascle. També es parla d’una mare morta: els fils argumentals estan explicats amb poca cosa. Finalment hi ha els nens, els més petit de tots, feliços, donant pomes al porc, que té nom, com si fos una mascota.

El moment clau és quan tota la família, les quatre generacions, estan al voltant de la taula, cantant, omplint el budell del porc, fent botifarres, menjant, i els homes sobretot, fotent-se un xopet darrere l’altre del que probablement és slivovice, l’aiguardent destil·lat de pruna. Per mantenir l’interès cap al final hi ha un moment te tensió dramàtica, però tot acaba bé, perquè el missatge de la pel·lícula podria ser això, acceptem-nos com som, siguem raonablement feliços i mengem carn.

S’obre una biblioteca catalana a Praga

El Casal Catalanotxec i el centre Letohradská 10 obren una biblioteca catalana a Praga amb servei de préstec.

En concret és una secció de la Biblioteca Popular Pablo de Rokha (un poeta xilè), que té llibres sobretot en espanyol. Letohradská 10 és un centre cultural i residència artística que pren el nom del carrer i el número on està situat, a Praga 7. Els promotors són Kolektyvole, un grup de persones d’Amèrica Llatina arrelades a Txèquia, i mantenen un ric programa de concerts i activitats.

Quins llibres hi ha ara?
El fons bibliogràfic té un 800 títols. Pel que fa a llibres en català, oferim una trentena llarga de títols, sobretot de narrativa i la literatura infantil. Aquí hi ha el catàleg complet. Esperem fer créixer els fons a base de donacions, cessions i adquisicions.

Com funciona?
La condició de soci del Casal implica, de manera automàtica, l’accés als serveis de préstec de la BPPR. Per formalitzar el primer préstec, els usuaris hauran d’identificar-se com a socis del Casal. Al final d’aquest text hi ha un reglament de préstec detallat.

Puc donar llibres?
Pots donar llibres i també els pots cedir, és a dir deixar-los a la biblioteca per un temps conservant-ne la propietat.

Hi ha més coses de llibres, a part del préstec de llibres?
El Casal Catalanotxec prepara activitats literatura i contes per a la canalla. Anirà sortint per les xarxes i els canals habituals.

Aquesta biblioteca és una iniciativa del Casal Catalanotxec dirigida a prestar servei la comunitat catalana i persones afins. És important dir que no és una mera prestatgeria amb llibres, sinó que s’integra en el teixit de les activitats d’un centre i d’una comunitat. La biblioteca és fruit de la valuosa col·laboració amb Letohradská 10. Creiem que, davant les dificultats del tercer sector, buscar la sinergia amb altres entitats obre una una via interessant de creixement i desenvolupament. Esperem que aquesta biblioteca catalana de Praga que comença us agradi i sobretot que us serveixi. Com sempre benvinguts siguin els vostres comentaris, observacions, crítica i feedback en general.


Annex: Reglament de préstec

  • Per a fer servir el servei de préstec cal estar registrat com a soci de la biblioteca.
  • Estan exclosos del préstec les obres de consulta, els materials d’ús intern i els periòdics.
Continua llegint «S’obre una biblioteca catalana a Praga»

Comença el festival Letní Letná

Guixot de 8 presenta jocs interactius en el programa d’acompanyament

La segona meitat d’agost a Praga, fins a l’1 de setembre, la cita cultural més destacada és el Letní Letná, el festival de circ contemporani i teatre.

Va començar fa anys, dins de l’escena de la cultura alternativa, però veient l’èxit que tenia l’oficialisme de les corporacions i les institucions van córrer a fer-se’l seu. Avui el programa és ric i extens, i el patrocini institucional i corporatiu important, i les entrades a alguns espectacles no són barates, però a alguns altres sí. Aquí podeu veure el programa i treure conclusions.

El concepte paraigua és “circ contemporani”, és a dir oposat al clàssic, sense animals (caríssims de mantenir, no ètic amb la sensibilitat d’avui), dins d’una poètica romàntica de l’artista marginal, etc. del tot falsa, perquè tot és molt professional i multinacional.

Totes les arts i tècniques escèniques poden servir, tot s’aprofita: moviment, dansa, música, malabars, acrobàcia, el que sigui. Els espectacles tendeixen a tenir una barrera lingüística baixa o inexistent, per a vendre’ls millor en el circuit de festivals del món.

Guixot de 8, jocs interactius en català
Si no us interessa cap espectacle igualment podeu passejar i veure l’ambient de tot el recinte, i si teniu nens que parlen txec els podeu buscar tallers i activitats paral·leles. També si voleu parlar català: per exemple hi ha els estupends jocs interactius de Guixot de 8, una companyia catalana que fa fa anys que es presenta al programa d’acompanyament del Letní Letná.

(Special thanks a la lectora E.M. per informació addicional.)

Pacifiction, d’Albert Serra, a Praga

El cinema a la fresca al Dox, entre molts altres

A l’estiu Praga s’omple de llocs de cinema a la fresca. Una de les pel·lícules programades és Pacifiction d’Albert Serra. La fan a la terrassa del Dox. Aquí teniu el programa, i més que n’aniran sortint. Si voleu que fem la llista podeu fer servir això per enviar referències, a més de les vies habituals.

Imatge de les sessions de cinema a la fresca del Dox, en una terrassa amb un pendent suau, d’herba artificial (dox.cz)

El juny és el mes de Tanec Praha, un gran festival de dansa

Durant tot el mes de juny se celebra Praga, Brno Plzeň i més ciutats del país el Tanec Praha, un gran festival de dansa de llarga trajectòria. Va començar al teatre Ponec de Žižkov, i ha crescut molt en amplitud i profunditat. Val la pena explorar el catàleg. Al voltant del festival s’ha creat un equip potent. Fa quatre anys vam publicar el projecte de rehabilitar un edifici pròxim a Žižkov, derivat de la mateixa gent de festival. De moment sembla que això no tira endavant, però el festival continua creixent.

svépomocí o “DIY”

“Svépomocí” de “své”, propi i “pomocí”, ajuda, vol dir amb els propis recursos, amb les pròpies forces. Es podria traduir com “autoajuda”, si no fos que la paraula ja està ocupada al voltant del negoci de la psicologia positiva, sobre la base del trauma i la superació del trauma.

A la fotografia veiem, en un carrer del centre de Praga, una furgoneta tunejada com una caravana, o una cabana construïda sobre una furgoneta. Una caravana DIY.

Durant el comunisme, els txecs es feien cases senceres amb les pròpies mans, segones residències, amb materials sovint arreplegats, robats o reaprofitats.

Des del segle XIX fins 1948 a Txèquia es desenvolupa una indústria lleugera d’entre les millors del món. El règim comunista acaba amb tot allò, però la inèrcia és poderosa i la capacitat de fer coses amb les mans perdura entre la població.

Precisament perquè no hi havia una indústria lleugera eficient, que produís bens de consum, ni tampoc serveis, la població va haver de recórrer a les pròpies forces. Cases i cabanes de segona residència, manteniment del jardí, mobles, reparacions de cotxes, roba, conserves d’aliments de cara a l’hivern.

Avui encara molta gent fa moltes coses amb les mans. Als afores de Praga i les ciutats hi ha moltes botigues de gran superfície amb eines i materials de construcció, per a tota mena de reparacions i reformes a casa i al jardí.

La gent continua igualment fent conserves, cuinant, es fa i es modifica roba. Les àvies han ensenyat a les netes a cosir i a cuinar. Els vells instints de la frugalitat pagesa han confluït amb els interessos de part de les noves generacions, que valoren això, la sostenibilitat.

_____
La txecopèdia de la |RK| la pots llegir aquí, és un curs urgent i accelerat de txequitud per a residents estrangers amb ganes de conèixer la cultura material i immaterial del país, des de l’àmbit de l’antropologia i la sociologia pop. Si creus que un concepte hi ha de ser tant sí com no ens ho pots enviar per aquí.

El documental “Fauna”, de Pau Faus, al festival “Jeden svět” a Txèquia

“Fauna”, de Pau Faus. Ramaderia i laboratoris a Catalunya, avui.

Arriba el festival Jeden Svět/One Word, dedicat als drets humans, que bàsicament vol dir una amplíssima selecció (aquí teniu el programa) de documentals i pel·lícules. Del 20 de març al 21 d’abril passa per Praga i 48 ciutats del país. Ho organitza Člověk v Tísni, una ONG que és molt poderosa en la comunitat política i acadèmica txeca de les relacions internacionals, i amb molts i importants contactes entre l’establishment polític i corporatiu. L’esforç de producció que és organitzar projeccions en tantes ciutats difícilment es pot finançar amb la venda entrades.

La programació conté documentals i pel·lícules que acostumen a tenir una qualitat documental en el tractament del contingut. “Fauna” de Faus, presentat aquí (en txec), netament en la categoria de documental, té una premissa simple, la confrontació de dos mons aparentment separats però que depenen l’un de l’altre, com són la ciència i el laboratori, d’una banda, i de l’altra la ramaderia urbana que proveeix animals als laboratoris. El primer és el futur potencial, el segon una activitat ancestral en extinció, però tot i així depenen l’un de l’altre. Es projecta a Praga el 22 i el 27 de març, en la primera està prevista la presència del director (detalls).
_____
Special thanks a la lectora M.S.

Presenten a Praga la traducció al txec de “Canto jo i la muntanya balla”, d’Irene Solà.

El 5 de març s’ha presentat a Praga la traducció al txec de la novel·la Canto jo i la muntanta balla, d’Irene Solà, un dels llibres de més èxit de la literatura catalana recent.

Un acte petit, quasi íntim, promogut per l’organització col·legial dels traductors literaris txecs, Obec Překladatelů.

Han parlat el traductor, Michal Brabec, i l’editor, Vítek Groesl, dos vells coneguts del Casal, van intervenir a l’acte del Casal Catalanotxec per Sant Jordi, i el Vítek ha publicat articles en aquesta revista. Brabec és probablement el traductor més important de la seva generació, deixeble de Jan Schlejbal, el pare de la katalanistika txeca contemporània, a qui vam entrevistar.

Brabec ha fet un breu context de la literatura catalana i de l’obra traduïda, dins de les possibilitats de l’acte. L’edició té un ajut a la traducció de l’Institut Ramon Llull i a la pròpia edició del Ministeri de Cultura Txec.

En la segona part Brabec ha explicat l’experiència de traduir la llengua poètica i riquíssima de Solà, com va haver de passar per fòrums i recursos de traductor, i com va tenir l’ajut de l’autora.

Groesl va presentar l’editorial, que es diu Euskaldun. És un projecte valent, al límit de la temeritat, orientat a portar al txec llengües poc traduïdes com el català, el basc i llengües balcàniques, entre altres. Tenen previst treure una antologia de cent anys de conte català.

L’ombra allargada del nacionalisme espanyol banal
En el torn de preguntes s’ha comprovat com el nacionalisme espanyol banal ho infecta tot: una traductora literària txeca, algú suposadament informat, encara dona crèdit a debats superats dels anys vuitanta i noranta, com les subdivisions terminològiques de la llengua catalana o l’intent de fer veure que els catalans que escriuen en espanyol fan literatura catalana.

L’acte l’ha amenitzat el músic català Albert Font, que corre per Praga, amb cançons de Sopa de Cabra, Sau, la Troba Kung-fu i una havanera clàssica (sí: El meu avi) amb un toc de rumba catalana.

El cafè Avoid és al riu, al moll de Rašín (« Rašínovo nábřeží»), un d’aquells petits locals amb grans finestrals circulars que va ser reconstruït fa relativament poc. La cervesa és cara i el que s’hi pot menjar és mediocre, però s’hi va sobretot quan fa bon temps, per estar fora, veient els cignes i els ànecs i els vaixells i els passavolants, a peu, en bicicleta i en patinet.