D’Anežka Kašpárkova a Maxim Velčovský: la porcellana blava txeca

Anežka Kašpárkova era una pagesa que va pintar la capella del seu poble fins als noranta anys, quan va traspassar, el 2018, i igual que ella va heretar el lloc una altra dona va continuar fent la feina. El poblet, de mil habitants, era i és Louka, a la comarca (okres) de Hodonin, al sud de Moràvia. Els motius de Kašpárkova, les flors i les plantes estilitzades en blau cobalt, venen directes de finals del segle XVII, i pel que sembla són una reinterpretació i adaptació popular d’estampats asiàtics portats pel comerç, per tant caríssims, inassolibles per a la immensa majoria.

La senyora Kašpárkova, treballant. Diuen que quan li deien que era una artista se’n reia.

Els motius blaus van passar a a la ceràmica i la porcellana. Al segle XVIII la producció s’industrialitza, i hi ha una empresa txeca de mitjans del segle XIX que fins avui està fent porcellana exactament igual, dita “cibulák”, és a dir “de la ceba”, a partir d’un error, quan l’exòtica i desconeguda magrana va ser confosa per una ceba. És un producte d’una qualitat eterna, es pot dir que en té com a mínim una peça tota família txeca, s’hereta de generació en generació, és la porcellana de l’àvia.

Maxim Velčovský (n. 1976) és un dels dissenyadors txecs més importants. Es va fer conegut jugant amb la porcellana blanca i els motius blaus. Amb molt bon criteri, va dir que els dissenyadors txecs de la nova etapa del capitalisme més que mirar gaire a l’estranger havien de fer el contrari, mirar la pròpia tradició. Va començar a fer variacions amb la porcellana blanca, a “provocar”, per exemple fent el got de plàstic de tota la vida però amb un material inesperat, la porcellana, que és el contrari que el plàstic, un dipòsit de valor, destinat a durar. A més d’això Velčovský també es va posar a aplicar lliurement els motius blaus.

El Lenin de l’estatuària del realisme socialista amb motius de porcellana blava, per Maxim Velčovský (designmag.cz)

És així com els motius blaus de la porcellana es poden seguir des del finals del segle XVIII, en les façanes de les capelles i les cases dels llogarrets de Moràvia, fins a avui mateix, en el treball i els invents dels dissenyadors més joves.

Agafar els motius de la ceràmica blava i reinterpretar-los és habitual en el disseny txec d’avui (czechdesign.cz)


Per Sant Martí vi novell, oca, matança del porc.


El calendari txec (11)

Per Sant Martí vi novell i oca, i ja està.

L’onze de novembre és Sant Martí. Al voltant d’aquesta data els txecs tasten el seu vi novell i oca rostida i als pobles encara es fa la matança del porc. A principis de l’etapa democràtica i capitalista actual els elaboradors txecs van fer un «Moravino noveau» per presentar el seu vi novell. Sí, fa vergonya aliena el provincianisme, però per sort algú amb bon criteri va començar a parlar de «Svatomartinské víno», i fins avui. És un vi novell, per tant és fresc i afruitat i pot tenir restes de gas carbònic.

Quant a l’oca(en txec «husa») és una tradició viva. Preparar l’animal amb ceba, amb grans de comí, demana temps, demana matinar, posar la bèstia al forn. Per aquest motiu n’ofereixen al menú quasi totes les tavernes («hospoda»). Mentrestant s’està fent la matança del porc. Als pobles i en medis rurals la fan sobretot artesans més o menys especialistes, en els ganivets, el múscul, el tendrum, la sang i tot el procediment. La relació dels txecs amb la carn és ancestral i desafia la sensibilitat ecovegetariana del segle XXI.

Quantics: la supremacia que atrau diners

Passegem fins a la llibreria Shakespeare and Sons, a Malá Strana, una llibreria icònica a Praga, entre el riu i el castell. Està molt ben dotada i els preus són moderadament superiors a Amazon, però permet una compra mil·lennial i tradicional alhora. Per un costat tenen un buscador online i pots saber si el llibre està en estoc «ara mateix», però per altra banda pots anar-hi caminant, tocar el llibre, olorar-lo, i pagar en efectiu.

Quantum Computing, how it works and why it could change the world, d’Amit Katwala, em va cridar l’atenció pel groc cridaner de la coberta, dins la secció de ciència, un cop ets dins, just passada la caixa, a l’esquerra.

És un llibre d’aquest mateix any, de 150 pàgines, en format butxaca, i es llegeix amb facilitat. És de la sèrie Wired, que edita a Penguin, dedicada a temes emergents en ciència i tecnologia. No té ni una sola equació matemàtica, per a no espantar l’audiència no especialitzada. La narrativa és més periodística que tècnica, i posa molt èmfasi en la cronologia i qui ha fet què, més que en l’explicació tecnocientífica detallada.

més

cicle de cinema francès en interiors, que fa fred

En el continu de festivals de cinema de cara a la tardor i l’hivern vam arribar a temps de parlar-vos del de cinema lgtbi però ens va passar per alt el cinema alemany, que també té el seu festival. Tothom vol tornar a estar present, i és un no parar. Ara al novembre no falten els francesos, del 18 al 24 de novembre a Praga, amb programa també a Brno, České Budějovice, Hradec Králové i Ostrava. A Praga és al cinema de l’Institut Francès i al Lucerna, Světozor i Edison. És l’edició vint-i-quatre, per als francesos la cultura és una autèntica estructura d’Estat i ho demostren sempre.

Kahneman i Taleb: probabilitat o supervivència?

Les llibreries de Praga us permeten el plaer de llegir seguits dos autors aclamats, amb grans vendes, i que entre ells dos no s’avenen gaire. Pols oposats, tots dos amb un erudit múscul oratori i llargues carreres professionals. A cap se’l pot desacreditar amb arguments simplistes. Tots dos han creat escola econòmica, han fet grans passes endavant en la comprensió dels mercats i han abordat temes molt propers.

Tot i així, són acarnissadament oposats, tant en la tinta com en debats a YouTube, on mantenen la distància amb diplomàcia. Els dos han nascut a la mateixa olla geopolítica, l’un a Israel i l’altre al Líban. Els dos han tingut èxit als Estats Units. Avui us recomanarem llibres de Daniel Kahneman i Nassim Nicholas Taleb.

D’entre unes bibliografies extenses ens fixem en dos títols emblemàtics i relativament breus, útils per a introduir-se en l’univers particular de cadascun: Thinking, fast and slow, de Kahneman, i Skin in the game, de Taleb.

més

El 28 d’octubre, dia de la Independència (txeca)

El calendari txec (4): 28 d’octubre

Proclamació de la independència de Txecoeslovàquia el 1918 a l’Avinguda Venceslau, a Praga.

El 28 d’octubre de 1918 es va proclamar la independència de Txecoslovàquia. La derrota d’Àustria a la Primera Guerra Mundial va crear un buit de poder que els independentistes van saber aprofitar. El país va durar 74 anys, fins al 1992, i avui a Txèquia es continua celebrant com un festiu oficial.

més

Ponrepo, o la “filmoteca” a Praga

Tři oříšky pro popelku (1973), una versió de la Ventafocs, un clàssic del cinema txec contemporani, doblat al català.

Coneixeu el “Ponrepo”? És al carrer Bartolomějská 11, a la Ciutat Vella, i és la sala de projecció de l’Arxiu Nacional del Cinema (NFA). És l’equivalent txec a la Filmoteca. Es projecten pel·lícules (programa d’octubre), clàssics de tots el temps del cinema txec i internacional. L’NFA promou la publicació d’estudis, que es presenten adequadament, i la restauració de pel·lícules del cinema propi, més la subtitulació a l’anglès. Tot es ven a través de la botiga de rigor, més pel·lícules en suports físics i pòsters i productes per als més mitòmans o consumistes.

Torna el FebioFest

(febiofest.cz)

Aquest cap de setmana continua l’edició anual del FebioFest, que va començar divendres. El festival és un dels més consolidats del país i té l’ambició d’allargar-se per tot el territori txec, amb noves projeccions a les principals ciutats a partir de la setmana que ve. Enguany està organitzat per seccions, com ara pel·lícules de dones o una panoràmica de l’últim cinema de l’est, rus, romanès o serbocroata, entre altres.

Vzlet, un centre cultural a Vršovice

(operaplus.cz)

El renaixement cultural i artístic dels barris de Praga no s’atura. A Vršovice funciona Vzlet, que vol dir “vol”, d’un ocell o d’un biplà de fusta i tela o d’un zèpelin. En principi hi ha un edifici antic, d’abans de la guerra. Tres organitzacions tan diferents com una companyia teatral, un grup de música antiga i un cinema es posen d’acord per organitzar un crowdfunding i demanar subsidis i el vell edifici torna a aixecar el vol. Vosto5 és una de les companyies més interessants del teatre txec d’ara. Collegium 1704 és una orquestra i una coral dedicades a reivindicar la música barroca. El Kino Pilotů és un cinema històric rehabilitat per una productora àudiovisual.