Voluntariat per la llengua a / des de Txèquia

Com ajudar els estudiants txecs de català


El Consorci per la Normalització Lingüística busca voluntaris per formar parelles lingüístiques virtuals, i han contactat el Casal perquè us fem arribar la seva proposta.

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa de pràctica del català a través de la conversa. Es creen parelles lingüístiques: es posa en contacte una persona que parla català bé (“Voluntari”) amb un altra que l’estudia i vol adquirir fluïdesa (“Aprenent”).

El programa va néixer el 2003 i hi han passat més de 150 mil parelles. L’organitza la Generalitat a través de la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per la Normalització Lingüística.

Té el reconeixement de la Unió Europea i l’han adoptat a l’Aran, Perpinyà, Andorra, el País Valencià, les Illes Balears i, també, a Bolzano (Itàlia), Flandes (Bèlgica).

Era una activitat presencial. La modalitat virtual va arribar el 2017, a través de la videotrucada. La pandèmia ha afavorit aquesta opció, que ara està oberta a tots els expatriats catalans del món.

Ara es pot fer des de Txèquia. Els residents catalans podeu ajudar no solament estudiants txecs de català, sinó de tot el món.

Com participar a la modalitat virtual

Està a obert a qualsevol major d’edat amb coneixements bàsics d’Internet, que es comprometi una hora a la setmana, durant deu setmanes, a conversar en català de manera virtual.

Apuntar-s’hi és  fàcil. S’ha d’emplenar la fitxa d’inscripció i triar la modalitat virtual a https://www.vxl.cat/participa-hi.

més

Una nova joia funcionalista recuperada

(bubenska.cz)

Praga guanya una nova catedral del funcionalisme, precisament molt a prop del Veletržní Palác. És l’Edifici de les Empreses Elèctriques (Budova Elektrických podniků), construït entre 1927 i 1935. Una rehabilitació excel·lent dona més de 30 mil metres quadrats d’oficines i botigues, i terrasses amb vistes. És un moment icònic del procés de fer de Holešovice un nou Karlín, a partir de la sinergia de la inversió privada i la política pública, i amb l’apreciació conseqüent de la propietat immobiliària. És alhora una aposta per al món de després de la pandèmia: quan es diu que el teletreball ha vingut per a quedar-se es recupera un edifici espectacular que va en direcció contrària. És un testimoni d’una altra època, té una grandesa i una generositat amb l’espai i els materials, com no es tornaria a veure, i forma part d’un dels actius més importants de Txèquia com a país, que és intangible, i que és la nostàlgia de la Primera República.

relacionat

Per Sant Jordi, Maria Barbal

Dins dels actes de Sant Jordi les delegacions del Govern de Catalunya a l’exterior proposen una conversa entre l’escriptora Maria Barbal, guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2021, i els seus traductors a l’italià, l’eslovè, l’anglès, el serbi, l’hongarès, l’occità, el castellà, el portuguès i el neerlandès. Els conferenciants parlaran sobre el procés de traducció de les obres, així com la situació de la literatura i la cultura catalana als països en qüestió. Moderarà el debat: Izaskun Arretxe, Directora de l’Àrea de Literatura de l’Institut Ramon Llull.
Quan: dimarts 20 d’abril a les sis de la tarda
Què: conversa amb Maria Barbal

Kolya (1996)

Cinema txec després de 1989 (3)

Kolya no pot faltar en una revisió del cinema txec després de 1989 perquè va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera. Va ser una de les col·laboracions de Jan Svěrák i el seu pare Zdeněk, que va escriure el guió i va ser el protagonista. És un bon exemple de com un història ultralocal, que serà entesa d’una manera específica al lloc d’on surt, també pot connectar amb el públic universal, que es perdrà el rerefons però apreciarà l’autenticitat.

L’acció comença el 1988 poc abans del canvi de règim. Un músic, el violoncel·lista František Louka, viu apartat de la seva posició de virtuós a la filharmònica perquè el règim comunista el manté castigat. Es guanya la vida com pot tocant a funerals i es dedica a anar darrere les dones.

més

Duo Fuego: el documental

Teaser del capítol dedicat a “Duo Fuego” (Divoká Rumba) dins del documental de Cumbia Cooperativa (YouTube.com)

Es prepara una sèrie documental sobre Cumbia Cooperativa. El primer capítol va dedicat a Duo Fuego. El David Navarro i l’Albert Font són una parella artística sortida d’un temps i d’un ambient molt concret, de la comunitat expatriada internacional i del seu entorn txec, de locals d’oci de Praga. No us ho podeu perdre per conèixer una mica més la vida que portem aquí. També es prepara un Verkami per al tercer elapé de Cumbia Cooperativa, per si hi voleu participar.

Akumulátor 1 (1994)

Cinema txec després de 1989 (2)

Tràiler de la versió remasteritzada d’Akumulátor 1 del 2018 (YouTube.com)

Després de 1989 l’Estat txecoslovac democràtic i capitalista va deixar de finançar el cinema. El sector va entrar en xoc. En una època convulsa, el cineasta Jan Svěrák va poder fer amb Akumulátor 1 la pel·lícula txeca més cara fins al moment, sobretot per una acumulació mai no vista de decorats i efectes.

El 2018 es va reeditar i es va tornar a presentar al festival de Karlovy Vary. La crítica va tornar a veure fins a quin punt la història s’avançava al seu temps, quan advertia de com els mons paral·lels imaginaris podien suplantar la realitat. Per l’any en què es va fer va sobrevalorar la televisió i subestimar Internet com la realitat paral·lela, però el diagnòstic ha demostrat ser correcte.

més

Jaroslav Hašek i “El bon soldat Švejk”

Els llibres i els autors del canon txec (2)

Švejk segons Josef Lada

És un altre dels llibres que constitueixen la identitat txeca. Està traduït al català per Monika Zgustová, i se n’han fet pel·lícules i teatre. Brecht va adaptar al teatre l’original, que passa durant la Primera Guerra Mundial, a la Segona, i va fer que Švejk conegués Hitler. Encara es representa, com ara en aquest muntatge relativament recent d’un grup amateur català disponible a YouTube.

Švejk viu. En una web que recull l’idioma txec estrictament contemporani hi ha el verb “švejkovat” o “fer l’Švejk”. Vol dir: “evitar responsabilitats desagradables tot fent broma i fent-se l’idiota”. També perdura fora de la literatura i la llengua: hi ha una franquícia de restaurants tradicionals txecs entorn de la seva imatge.

Qui és Švejk i per què és etern, cent anys després de ser publicat? És un marginal de la Praga de l’època que s’allista a l’exèrcit d’Àustria durant la Primera Guerra Mundial i sobreviu fent veure que compleix les ordres amb més entusiasme que ningú, però de fet anant la seva, evitant tot risc innecessari.

més

Publiquen en txec Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís

La novel·la Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís, s’ha publicat en txec, traduïda per Michal Brabec, un traductor jove i brillant que va col·laborar a la |REVISTA|KAMPA| amb aquest article de tema històric. Aquí teniu la ressenya en txec de Jo soc aquell… a la web del distribuïdor. És una novel·la d’història alternativa, amb un participació imaginària de Catalunya en la Segona Guerra Mundial. L’editorial txeca, Bourdon, s’ha destacat per publicar Patrick Hartl, un novel·lista txec contemporani i comercial, amb gran èxit de vendes.

___

Article relacionat. Col·laboració de Michal Brabec a la |REVISTA|KAMPA|

El robot i l’intel·lectual humanista

R.U.R. robot d’un muntatge anglès o americà de 1928 (tackyracoons.com)

Acaben de publicar en català l’obra teatral R.U.R. del txec Karel Čápek. No és cap gran obra en si mateixa, però és immortal per haver creat la paraula “robot”. Aquesta rel lèxica és viva en les llengües eslaves: en txec “jdu do roboty” vol dir col·loquialment “vaig a pencar”. En eslovac “robiť” és “fer”.

L’obra es publica en català als cent anys de l’estrena al Teatre Nacional de Praga, i que Čápek sigui un autor de domini públic, és a dir que no cal pagar drets, segur que ajuda. El fet és que només dos anys després de l’estrena a Praga ja s’estrenava en anglès i la paraula “robot” va passar a tots els idiomes.

Curiosament, l’obra va més de “replicants”, en el sentit de Blade Runner, que no pas de robots tal com els entenem avui: no són éssers mecànics amb cargols i femelles, sinó muntats a partir de components orgànics, i que cadascú s’ho imagini com pugui: l’obra està escrita trenta anys abans dels primers descobriments que portarien a la comprensió que avui tenim de la genètica.

R.U.R. és actual? En part sí, tenint en compte que parla d’un Gran Tema com és la Condició Humana i el Lliure Albir. Però tampoc es pot obviar el context de l’època, allò que hi és però no ha de ser mencionat. És l’emergència del que acabaria sent una entelèquia, però aleshores feia por: l’home nou que havia de crear la revolució triomfant (és 1921). La fabricació de robots com una refinada analogia de la creació de masses deshumanitzades de proletaris o, éssers fàcils de controlar, simplement garantint-los els aspectes materials de l’existència, com l’aliment, el refugi i tot això tan prosaic.

més