El tió de Barcelona visita el cosí de Praga i es reparteixen la feina

El tió de Barcelona al pont Carles, amb el Castell al fons.

Hola! El meu cosí de Praga m’ha convidat a fer una visita i una sessió amb els nens i nenes de la comunitat catalana, i he dit per què no. M’ha agradat la ciutat, és molt bonica, molt caminable, sobretot quan tens un camàlic humà que et carrega, i amb un transport públic impecable. La gent pel carrer m’ha reconegut, tot i que algun ximple mal informat m’ha dit “cagatió”.

La mainada catalanotxeca de Praga ens ha bastonejat a mi i al cosí a base de bé, tot i que als ha costat entrar en calor a l’hora de cantar. Però al final entre el cosí i jo ens hem repartit quatre rondes. M’han dit que hi ha hagut unes quantes baixes per malaltia. N’hem tingut de molt petits, que aquest any han començat, i de més grandets, sobretot una noia, que ja ens començava a mirar amb més escepticisme, però que encara li encanta ser-hi quan es reparteixin regals i mandarines. Ens hem caigut en gràcia, perquè aquestes coses són mútues, i al final passaré les festes convidat a casa d’aquesta família mixta de Praga, i jo encantat.

Els transports públics de Praga són impecables. El tió ha pujat i baixat dos o tres cops les escales de l’estació de la Ciutat Vella.

Enviar i rebre paquets, un canvi benvingut en la vida de l’expatriat

És fàcil i relativament barat: un paquet de dos quilos amb torrons triga (a principis de desembre) tres dies en anar de Barcelona a Praga, per 30 euros. L’empresa és Nova Post, són ucraïnesos, funciona impecablement. Exploreu els preus i els serveis, tant a la web catalana com a la web txeca. Us ho podeu fer portar a casa o anar-ho a buscar, a Praga tenen una oficina prop de Florenc.

La normalització de la paqueteria és una bona notícia per exemple per als avis remots que vulguin fer arribar regals a nets, o per evitar-vos facturar maletes des de Catalunya. És més barat o comparable enviar segons quin paquet que facturar una maleta, això per no parlar de la comoditat de viatjar sense maletes. Es pot enviar quasi de tot, des de llibres fins a bacallà envasat al buit, per al menjar el límit són quantitats raonables, de consum personal. El límit és la vostra imaginació: us revisaran i pesaran la capsa abans de tancar-la i enviar-la.

A l’oficina de Florenc tot el personal és ucraïnès, i quan la visitem, també ho són quasi totes les persones de la clientela, que fan cua per recollir i enviar paquets, en silenci respectuós. Els empleats van uniformats amb la mateixa roba còmoda, l’oficina està perfectament dissenyada amb el vermell corporatiu. Gent d’aspecte modest envia a Ucraïna capses plenes de te i xocolata i petits regals guarnits de Nadal.

Escudella-ramen, el concepte

Els dinars del club*samfaina (34)

És novembre. Som a Europa Central. Fa fred. Volem un dinar amb substància proteínica: és el temps d’escudella-ramen. Això vol dir, d’entrada, trobar el bol perfecte: és l’OFTAST d’Ikea. El venen com un contenidor d’allò que ha de ser servit, però considereu-lo com un plat individual.

El bol OFTAST d’Ikea és imprescindible (ikea.com/es/ca)
Continua llegint «Escudella-ramen, el concepte»

Patinar sobre gel a la ciutat

(jsmenalede.cz)

Juntament amb els mercats de Nadal, un altre dels senyals de la temporada de Nadal són les pistes de gel a la ciutat. A Praga n’hi ha catorze, recollides aquí. En general es poden llogar patins i hi ha un petit bar. Els patinadors són nens, joves, famílies. Les pistes de gel de patinatge públic són d’un nivell exquisit de civilització: la música o no hi és o no molesta, i les pistes s’omplen però la gent patina en pau, per la joia del moviment, girant i girant en el mateix sentit. Fora del gel acostuma a haver-hi bancs, i la gent es porta el termo de casa o es compra la infusió calenta i la salsitxa al petit kiosc adjunt. Hi ha gent que patina amb una mena de taca-taca per no caure, semblant al que fan servir gent molt gran o malalts amb poca mobilitat als hospitals. Hi ha models de disseny simpàtic per a nens: el petit que no està gaire segur patina agafat a un suport en forma de pingüí.

U Kašpárka, un lloc encantador a la barriada

Cafès i bistros originals de Praga (34)

Strašnice va ser un dels antics llogarrets rural absorbits per Praga als anys vint. Venint del centre de Praga és el que hi ha després de Vršovice, Vinohrady, Žižkov. Avui hi ha un crematori i el cementiri on està enterrat Václav Havel. Hi ha haver una fàbrica de les llegendàries motos Jawa. Als anys noranta s’hi va fer una església catòlica d’arquitectura singular, dedicada a la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, que tenia darrere una història de lluita veïnal. Avui el barri és eminentment residencial, ple de paneláks de fins a catorze pisos enmig de parcs espaiosos i noves construccions.

Per arribar a “U Kašpárka” haureu d’agafar el tramvia o anar a passejar expressament per la zona, perquè està apartat dels camins fressats del centre. Es presenta com una “hospůdka”, que és el diminitiu de “hospoda”. El terme és bastant modest. La carta té una certa ambició, i el lloc és gran, però s’articula en diversos espais interiors, amb ambients acollidors. L’interior està molt decorat, molt pensat, però no sobrecarregat. La carta combina coses txeques essencials, com el řízek (carn rebossada, l’escalopa), la prdelačka, una sopa que ve de la matança del porc, o l’ànec amb col. Però després també fan un ànec amb un toc asiàtic, o la inevitable hamburguesa, consulteu el menú. El públic és familiar, molt tranquil. Taules amb fins a tres generacions: la iaia es fot una cervesa i un xopet de slivovice amb el seu řízek, la mare ànec en versió asiàtica, els nens dues hamburgueses d’aspecte intimidant, gruixudes, regalimant greix, amb moltes patates fregides, vinga patates fregides, com si n0 n’haguessin de menjar mai més.

Continua llegint «U Kašpárka, un lloc encantador a la barriada»

Un pa a Txèquia apte per al pa amb tomàquet

Una informació important per a tots els lectors que viviu a Txèquia i segurament sou uns panarres, que ja ens coneixem: hem trobat aquest pa, que és molt apte per al pa amb tomàquet. El teniu online a rohlik.cz, o el podeu comprar a Praga la fleca de la Pizzeria Nuova, al costat del Kotva, a Náměstí Republiky. És un pa que, ben llescat amb el ganivet del pa, és òptim per al pa amb tomàquet. Sobre la qüestió del tomàquet ja en parlarem, però de moment hem de dir que el canvi climàtic i l’escalfament del clima no ha de ser tot patiment, perquè per exemple els tomàquets txecs, igual que els vins blancs, han millorat molt.

Panellets o “boletes energètiques”?

Com passa amb les castanyes, no està clar per que mengem panellets per Tots Sants. Potser ve de la tradició de fer un àpat molt ritual després del traspàs d’un ésser estimat, o potser de les ofrenes que els fidels feien a l’església o a la tomba del difunt perquè no li manqués nodriment en el viatge al més enllà, cosa que encara fan els budistes, per cert. Lligaria amb el fet que el panellet és un dolç que es conserva molt, que no es fa malbé d’un dia per altre, i que amb un marketing intel·ligent podria ser no una “barreta” energètica sinó un “boleta” energètica, consumible tot l’any, en packaging individual, ben dissenyat. Però bé: ja s’ho farà la indústria pastissera. Avui interessa sobretot els petits: fer pastetes i boletes. Els adults ens hem afegit a un berenar de pa amb tomàquet i pa de fetge amb moniato i castanyes, portat d’estraperlo de la cansaladeria La Perla de La Garriga, i bull de fetge de la cansaladeria Can Oliveres, també del mateix indret.

Castanyada, ratafia, porrons, amics gallecs

Diuen que antigament, la nit de Tots Sants es tocaven les campanes per recordar als fidels la necessitat de pregar per les ànimes dels difunts. Els campaners, després de fer repicar les campanes una bona estona, reposaven i es menjaven un grapat de castanyes o qualsevol altra fruita del temps, que feien passar avall amb moscatell i ratafia. Com és fàcil de suposar, els campaners no devien estar sols en el ressopó, sinó amb família i amics, i així a finals del segle XVIII ja s’havia generalitzat això que avui en diem castanyada.

El 2 de novembre el Casal Catalanotxec, amb els amics gallecs, de Praga, ha fet la seva castanyada, a la zona de graellada pública del parc Parukářka. El Casal ha aportat les castanyes (dels supermercats d’aquí) i el beure (per internet), i aprofitant la brasa cadascú ha portat el que ha volgut. Hem gaudit per cert d’una estupenda opció de graellada vegetariana. Ha corregut el porró, ple de ratafia. Depèn del vostre background veure el porró com una essència ancestral o bé com un artefacte absurd, que serveix sobretot a la gent de comarques per enfotre-se’n dels urbanites.

Menú de tardor amb bolets, carbassa, castanyes, peres, ànec i altres sinergies.

Els dinars del club*samfaina (33)

Bolets recollits pel Grup Via han acabat al club*samfaina, o de com funcionen les sinergies entre els diferents nuclis del Casal Catalanotxec. Parlem d’una amanida de ceps (Boletus edulis) i mollerics (Suillus granulatus) saltats amb all, posats sobre rucola i canonges, grans de magrana (pel color), olives kalamata i un formatge de cabra neutral, amb vins blancs de Moràvia.

Després, una crema de carbassa amb curcuma, però pensada perquè tingui gust i gràcia. Es fregeixen uns talls petits de guanciale stagionato, es retiren, i sobre l’oli es fregeixen daus petits de poma àcida granny. Rostim carbassa i patata, fem brou de pollastre (pastiller), hi afegim la curcuma, tot per la batedora, els trossets de guanciale i poma per alegrar el plat. La recepta és de Marc Ribas.

Després, ànec rostit, amb pera i castanyes, que és una cosa molt francesa, però ens venia de gust. L’ànec és del mercat de Jiřího z Poděbrad i venia de Moràvia. El vam encarregar dimecres, a un senyor que té una espècie de caravana-botiga, perquè no es pot esperar que tinguin set trossos de cop. Bons trossos, pit, sense os, de 300-320 grams. Com tots els rostits, es comença fregint i segellant, es reserva. Sobre l’oli, una mica de mantega, base de ceba, vi blanc, farigola, peres tallades a quarts i castanyes rostides. S’hi retorna l’ànec, s’hi afegeix brou de pollastre, s’enforna. Estava fet ahir a la nit. Vi negre argentí. Aquí la gràcia sinèrgica és com la dolçor de la pera i la ceba combina amb la carn i el contrast de les castanyes rostides.

Continua llegint «Menú de tardor amb bolets, carbassa, castanyes, peres, ànec i altres sinergies.»

El Casal Catalanotxec organitza lectura de contes, xocolata i jocs per als més petits

El Casal Catalanotxec dona suport al Casalet Art, que són activitats infantils centrades en un taller d’art, de pagament. Ara amplia l’activitat a tallers gratuïts, sense ànim de lucre, de lectura de contes i berenar, amb beguda de xocolata, galetes i jocs. El lloc és el Mateřské Centrum, que és part del Komunitní Centrum de Kampa, una Ong amb el suport del municipi que manté espais per a les famílies al centre de la ciutat, contra la pressió depredadora i destructiva del turisme.