Sí, hi vam ser, vam patir i vam gaudir. Si ets a Praga i vols veure el Barça el Casal Catalanotxec té una secció dedicada (els altres equips, amb tot el respecte, no arriben a la televisió internacional). Per la ciutat hi ha un munt de llocs on veure partits, però cal que algú faci la feina de fer la reserva i convocar. Cal algú que ho animi o impulsi. Si ja ets soci del Casal, o si has arribat fa poc i encara no, doncs ja ho saps. El dia a dia de les reserves va per Whatsapp.
Categoria: vida
Petrof: una llegenda viva de la construcció de pianos
Una enorme cultura musical com la que hi ha Txèquia vol dir una penetració capilar de la música en la societat, a tots els nivells i fins a l’últim racó del país. L’educació musical dins de l’educació reglada permet descobrir i filtrar els talents, que després tindran una trajectòria determinada, o es dedicaran a altres coses però tocaran un instrument o cantaran a una coral, per plaer. Els instruments són àmpliament disponibles i de gran qualitat, i amb tradició més que centenària de fabricació pròpia.
L’anterior és per donar context a Petrof, una de les marques de pianos més reconegudes d’Europa, i un símbol del patrimoni musical a Txèquia. Fundada el 1864 per Antonín Petrof a Hradec Králové, la companyia ha evolucionat des d’un petit taller artesanal fins a convertir-se en el principal fabricant de pianos acústics d’Europa central i oriental, dirigit encara avui per descendents del fundador. Al cap i a la fi, encara avui els pianos es continuen fent en bona part a mà i un per un.
Antonín Petrof va aprendre l’ofici a Viena, va tornar a casa i va construir el primer piano de cua. L’enfocament meticulós i la passió pel so pur van establir les bases de l’empresa. Durant els segles XIX i XX, Petrof va guanyar prestigi internacional, va anar obtenint premis en exposicions universals i exportant pianos arreu del món. El catàleg va anar creixent per incloure una àmplia gamma d’instruments, apreciats per la qualitat artesanal, la calidesa del to i la resistència.
Continua llegint «Petrof: una llegenda viva de la construcció de pianos»Marques catalanes presents a Praga
Passejant per Praga criden l’atenció unes bosses de roba de colors ben estridents, encoixinades, i com ja no podria ser d’una altra manera veganes. Són les bosses de la marca Ölend.
Pel nom les podríem atribuir a un disseny escandinau, però en realitat s’han creat a Barcelona.
Els diferents models de bosses es diuen Ona, la més popular, Nil, Nina, noms ben catalans. Es troben en botigues de barri de la com Nila Store, Viva Butik o Creammy a Vinohrady, Holešovice o Karlín.
Són botigues multimarca que aposten pel producte local, sostenible i d’alta qualitat i estan al costat d’altres dissenyadors escandinaus com Marimekko.
Remenant entre els vestits d’aquestes botigues a una altra etiqueta diu “Fabricat a Espanya”. És Bobo Choses, també una marca catalana amb botiga única a Rambla Catalunya i la seu a una antiga fàbrica de joguines de Barcelona.
També molt popular entre els més petits txecs, tot i que també tenen col·leccions de dona.
Com a novetat Ölend ha presentat una col·lecció limitada amb col·laboració amb Bobo Choses.
Aquestes marques catalanes tambe les podem trobar en botigues més orientades a la venda en línia com Freshlabels o Wildmoon.
No ens podem oblidar d’altres marques clàssiques que porten anys per aquestes terres, com Camper o Beatriz Furest, com diuen ells “dissenyat a Barcelona”, o les joguines Londji, que dissenyen i manufacturen entre l’oficina de Barcelona i la fàbrica a Pla de l’Estany a Girona, i de les quals hem parlat.
Les marques catalanes són populars entre els txecs, o més ben dit entre les txeques.
(Col·laboració de la lectora E.M.)
Avui és la “cremada de les bruixes”
La revetlla de Santa Walpurgis, una tradició txeca per celebrar la primavera, compartida a Europa Central
El calendari txec: 30 de maig, la cremada de les bruixes
La Nit de Walpurgis, celebrada el 30 d’abril, és una festivitat arrelada en la tradició popular txeca molt compartida a Europa Central, sobretot Alemanya, Eslovàquia, Àustria i Suïssa.
La festa marca la transició entre l’hivern i la primavera, té les arrels en rituals pagans i llegendes medievals sobre bruixes i esperits. Santa Walpurgis va ser una abadessa del cristianisme primitiu de l’alta edat mitjana, nascuda al que avui és Anglaterra i activa al que avui és Alemanya.
A Europa Central, com a tota Europa, la qüestió era apropiar-se dels rituals pagans i “resignificar-los” a favor del cristianisme. Les fogueres del dia de la crema de bruixes us faran pensar, correctament, en la revetlla de Sant Joan als Països Catalans. Es creia que aquesta aquesta nit, les bruixes es reunien al cim de les muntanyes per celebrar rituals, encanteris, etcètera.
A Txèquia Pálnení čarodějnic (“la crema de les bruixes”) és una de les festivitats més populars i esperades de la primavera. La gent encén grans fogueres al capvespre, especialment en zones rurals i parcs públics, i sovint es crema una figura de palla que representa una bruixa.
Aquesta pràctica simbolitza l’expulsió de l’hivern i les forces fosques, donant la benvinguda a la llum i la fertilitat de la primavera.
Les activitats inclouen música, danses, disfresses de bruixes i jocs infantils. És una nit festiva i comunitària.
En moltes ciutats, com Praga, s’organitzen esdeveniments per a tota la família, combinant tradició, folklore i entreteniment modern.
Menú de primavera: bitcoin, xous de moda catòlica, liberalisme sexual i contes per a infants, que és Sant Jordi.
Els dinars del club*samfaina (38)
Ets a Praga i vols tastar un montadito de baguet torradeta, pebrot i albergínia escalivats, tonyina i anxova, i passar quatre o cinc hores parlant català, en un ambient amic? Fes-te del Casal Catalanotxec i segueix el club*samfaina, que és la seva secció gastroesnob. Les “pretaules” són estupendes, els dinars “nivell iaia”, i les sobretaules un viatge de converses fascinants, que van des del ritual catòlic quan es mor el Papa fins al liberalisme (en el sentit de llibertat de costums) sexual dels txecs. En el Casal Catalanotxec es troben catalans que ja eren a Praga un any en el qual altres catalans que venen al dinar no havien ni nascut. Precisament aquesta diversitat generacional i d’orígens és la gràcia de l’invent, avui hem estat gent de les quatre províncies del Principat, i hem tingut també gent nova, que ve per primera vegada.
Continua llegint «Menú de primavera: bitcoin, xous de moda catòlica, liberalisme sexual i contes per a infants, que és Sant Jordi.»DNI (potser) a l’ambaixada espanyola a Praga
(Potser) ja no haureu d’anar a l’Estat a fer-vos la fitxa policial
L’1 d’abril el govern espanyol ha emès el Decreto 255/2025 amb diverses qüestions sobre el DNI i una pot ser d’interès per a la comunitat expatriada.
D’acord amb el seu esperit totalitari, el DNI es manté com el que és, una fitxa de la policia. No solament es manté, sinó que es modernitza, es fan aplicacions i arriba als consolats de les ambaixades.
Que és una fitxa de la policia és un fet, si arriba a les ambaixades és per una col·laboració d’Exteriors i Interior.
“Esta medida moderniza la gestión de identidad y acerca la administración a la ciudadanía española en el exterior, cumpliendo con las nuevas exigencias tecnológicas y jurídicas europeas.”
Darrere la retòrica rimbombant sembre hi ha la lletra petita:
“La Dirección General de la Policía podrá emitir el DNI en aquellas representaciones diplomáticas y oficinas consulares que dispongan de los medios técnicos y humanos necesarios.”
Això què vol dir? Que s’anuncia el DNI a les ambaixades, que potser us evitareu les molestes gestions i els viatges expressament… o potser no, perquè en realitat potser arriba a tres o quatre països i no a Txèquia. Ja veurem.
(Font: kpmigraciones.es)
Mentre crema Roma ens fotrem un conill amb samfaina
Els dinars del club*samfaina
OFF-SAMFAINA AFTER CALÇOTADA (37)
“Mentre crema Roma ens fotrem un conill amb samfaina”: aquest és el mood. L’abús de l’ús irònic de l’anglès és un running joke. Diem off-samfaina perquè sortim de la regla de l’últim dissabte. L’últim diumenge hi va haver la calçotada del Casal i no volíem provocar “fatiga social” entre els membres del club*samfaina. Diem after calçotada perquè hem fet coses amb calçots després de la calçotada reglamentària.
Que la trumpada que han rebut les borses del món aquesta setmana havia d’interessar els comensals es podia esperar. Entre els nostres membres “invertits” predomina el perfil tranquil, de llarg termini, aliè als pànics momentanis. Hem constatat que el bitcoin ha quedat al marge de la massacre. S’havia dit que “correlaciona amb la borsa”. S’ha demostrat que no.
Avui, per cert ha vingut un samfaina nou. És un perfil tècnic (software). Viu en parella, mixta. És un cervell que es va fugar de Barcelona a Londres, la idea era “un parell d’anys a veure què tal”, però ai, va conèixer una txeca. De tot això fa quinze anys. El club*samfaina atreu gent interessant.
“Calçot de pis”, el concepte
El “calçot de pis” és el que et fas a casa al forn. Et perds el ritual i la graella, te’l menges amb forquilla i ganivet. No menges carbó, no t’embrutes els dits, no n’has de llençar la meitat. Però és un calçot. Abans has tastat la crema de calçot.
La crema de calçot se sosté en un brou que es fa amb la part verda del calçot i julivert. En aquest brou hi afegireu patata rostida, romesco i la part blanca del calçot, tallada en rodanxes i ofegada en oli. Tot això es trinxa amb la batedora, i després ho podeu colar o no (nosaltres no ho colem). Per donar-li una mica de rock and roll hi afegim crostonets de pa fregit amb pimentó fumat i vinagre i fulla de menta fresca.
Continua llegint «Mentre crema Roma ens fotrem un conill amb samfaina»Cafè amb vistes a l’Expo 58
Cafès i bistros originals de Praga (35)
Ve la primavera, comença la temporada, i a Praga es pot donar per descomptat que cada racó on sigui possible acabarà convertit en cafè, perquè tothom vol augmentar i diversificar els ingressos i alguna cosa s’ha de fer amb el patrimoni arquitectònic.
La competència pels diners dels clients serà ferotge, i en aquest sentit un lloc privilegiat és el cafè de l’edifici de l’Expo58, al final de Letná. L’edifici té una història singular: és el pavelló txecoslovac a l’exposició universal de Brussel·les de 1958, que va generar tot un estil d’arts aplicades. Enllaçava amb la tradició i s’avançava als colors vius i als materials del pop, els objectes de l’època van buscats en el món dels antiquaris i brocanters.
Es va considerar que el parc de Letná era un bon lloc per tornar a construir l’edifici a Praga. Ha passat per restauracions i hi ha hagut agències de publicitat i empreses d’aquestes que necessiten una seu vistosa. Avui sembla que s’hi fan subhastes d’art, dit així superficialment, de passada.
Avui el cafè (la beguda) és mediocre, l’oferta és d’encefalograma pla, quan hi passem ho serveix un noi avorrit de l’existència, amb més metall d’anells a les mans que una ferreteria però ah, les vistes.
Al migdia està buit, només hi ha jubilats i turistes d’una certa edat. És un lloc òptim per acabar les passejades per la zona i per llegir al sol o per quedar amb algú a qui veieu de tant en tant.
Txèquia i la innovació en armament, explosius i sistemes de radar
Vist el clima europeu i mundial, potser us interessarà saber que Txèquia, dins de la seva tradició industrial, té una llarga tradició d’excel·lència en armament.
Des d’armes de foc d’alta precisió fins a explosius potents i sistemes de radar d’avantguarda, alguns productes txecs de seguretat i la defensa han rebut un reconeixement mundial.
Pistoles de fama mundial
Les pistoles han estat una de les contribucions txeques més reconegudes a les armes de foc. La ČZ 75, creada Česká zbrojovka, és una pistola semiautomàtica que ha guanyat popularitat per la seva fiabilitat, precisió i disseny ergonòmic.
Aquesta pistola l’han adoptat moltes forces de seguretat i exèrcits del món i és considerada una de les millors de la seva classe. Altres models com la ČZ P-10 C han ampliat la gamma de pistoles tals com la ČZ 97B en calibres més grans.
Česká zbrojovka té 1800 empleats i exporta a més de 90 països. Té 85 anys d’història.
Škorpion vz 61: el subfusell icònic
Un altre dels productes més reconeguts és el Škorpion vz 61, un subfusell compacte i lleuger, dissenyat originalment per a unitats especials i forces de seguretat.
Desenvolupat a la dècada de 1960 per Česká zbrojovka Uherský Brod, es va fer famós per la mida reduïda, la cadència de foc elevada i el maneig fàcil.
Malgrat el petit calibre (.32 ACP / 7.65 mm Browning), la fiabilitat i versatilitat l’han convertit en una arma de referència en moltes forces policials i militars del món.
Continua llegint «Txèquia i la innovació en armament, explosius i sistemes de radar»Calçotada 2025 a Praga: la força d’una puta ceba
Passa cada any: arriba el febrer i donen senyals de vida. Demanen, amb emoció a penes continguda, si hi haurà calçotada. Es declaren disposats a ajudar en el que sigui, a pagar el que toca.
Se’ls explica que es dona prioritat als socis del Casal… i desapareixen com llàgrimes en la pluja. Són, ai, els individualistes.
El que passa és que la calçotada es fa perquè hi ha gent que regala temps i feina. Cal posar un cotxe per anar a comprar, anar a comprar, assegurar el lloc, fer la salsa, atendre les graelles, netejar.
