Sant Jordi a Praga: explicar i reinventar la rondalla, fer manualitats i inaugurar la nova biblioteca

El Sant Jordi d’aquest any l’hem mogut al següent diumenge, el 28, a l’espai Letohradská 10. L’Andrés i l’Anna són part de l’ànima del lloc, i ens acullen amb afecte: és una antiga impremta reconvertida en espai polivalent per a la cultura i les arts. El Casal Catalanotxec hi col·labora, tindrem una secció de llibre català a la biblioteca.

Hem començat explicant la rondalla: la Xènia l’ha explicat i reinventat, l’ha desplegat cap a finals alternatius: què passaria si el drac i Sant Jordi es fessin amics? Si el drac fos vegetarià deixaria de menjar-se gent i faria servir el foc per fer pa, per exemple?

La Xènia en acció. A l’esquerra el Filip, escoltant atentament, a la falda del seu pare.

Ha vingut el Filip, un catalano-txecoslovac d’un any, amb un drac de peluix. Encara no parla, però ostres com s’hi fixa! Els altres nens i nenes han reaccionat amb graus diferents d’interès i distracció al relat de la Xènia. Explicada la rondalla, el grup ha passat a l’interior, on s’ha presentat l’espai de la biblioteca i s’han fet manualitats, recreant roses amb oueres, pintura témpera, etc.

Xató de primer, de segon verat i musclos en escabetx

Els dinars del club*samfaina (28)

Si ets català i vius a Praga o Txèquia i trobes a faltar menjar “normal” fes-te soci del Casal Catalanotxec i vine als dinars del club*samfaina.

Avui hem d’exaltar la figura del David Lédl: és el nostre peixater. És un xicot txec, jove i simpàtic, que ha decidit dedicar-se al peix. Aquí teniu la pissarra de la seva botiga: les tres columnes volen dir que compreu: 1) el peix sencer, sense els budells, o bé 2) filets nets, sense espines, o bé 3) marisc.

És al carrer Štefánikova, prop d’Anděl. Fa anys que hi és, i no té ni web, ni fa tractes amb repatidors. Si vols peix del David hi hauràs d’anar en persona i parlar-hi, no et podràs aprofitar d’esclaus explotats que t’ho porten a casa, per la teva comoditat.

Aquí una foto de seu taulell.

Nosaltres li hem comprat verat fresc i musclos. Les sardines, diu el David, són un problema: els croates, la mare que els va parir, se les queden i no les exporten, i els francesos envien morralla, de molt poca qualitat! Diu que no ho accepta, que els ho torna.

Avui a la samfaina d’abril hem començat amb un xató, que vol dir amanida i una salsa romesco de Budapest. Pebrot rostit, tonyina i anxoves, cogombrets, olives negres, i salsa romesco: avellanes i ametlles, all rostit, pimentó, etc. Tot a base d’ingredients que trobeu a la gran distribució alimentària txeca: Billa, Albert, Lidl, etc.

Això és la plàtera, però aquí teniu el plat, amb la salsa romesco.

Després hem fet soja-faves a la catalana. És un plat que consisteix en fer soja fresca i pèsols COM SI fossin faves tendres a la catalana. Parlant amb els botiguers, amb la gent que fa la feina de veritat (no amb els paràsits digitals) s’aprenen coses. El jelito, que és la botifarra negra txeca, resulta que és un producte fresc de la matança del porc, i a finals d’abril això queda lluny, perquè ja ve la calor. Per tant hem triat “tmavá tlačenka”, un embotit que és fosc perquè es fa amb sang, gelatina i trossos de carn. Ha quedat així:

Després ha arribat el principal: verat i musclos en escabetx, amb porro, pastanaga, soja, pèsols i patatones. Els musclos de l’escabetx s’han acabat desfent i perdent perquè són petits. Ho hem après de la gran Maria Nicolau. Ella sola està recuperant i renacionalitzant la cuina de les mares i les iaies, a través del seu llibre Cuina o barbàrie, que ens inspira i ens guia.

Hem acabat amb un toc de maduixa amb vinagre blanc i sucre, i un cafetó moka dels de tota la vida. El vi? Un blanc xilè del súper.

El nacionalisme (gastronòmic) no es cura viatjant. Es pot viure sense cuinar? Sí, però malament.

_____
Et pots afegir al club*samfaina a través del WhatsApp del Casal Catalanotxec. Són el seu braç gastroesnob. Es reuneixen en una casa particular, cuinen amb alguna pretensió de seriositat i es troben per dinar l’últim dissabte del mes. No s’hi porta res de menjar o beure, solament una contribució a les despeses. Això allibera els comensals d’aquella sensació tan de la respectabilitat petitburgesa d’haver de retornar res i dir “la pròxima a casa nostra”. També allibera de reciprocar qui no pot, perquè no té lloc ni plats, que al cap i a la fi a Praga tots som població d’al·luvió i molta gent hi està de pas. Podeu veure aquí de què va. La |REVISTA|KAMPA| és l’orgullós mediální partner de la idea. Publiquem íntegrament la nota de premsa que els samfaines ens envien després de cada dinar. Aquí el dinar d’abril.

Elogi del bistro vietnamita de guàrdia

Cafès i bistros originals de Praga (33)

Aquest està a la cantonada dels carrers Sázavská/Slezská de Vinohrady, però n’hi ha probablement milers per tot el país: és el bistro vietnamita de guàrdia. El que sempre hi és. Hem vist llocs asiàtics que proposen coses, com Field Rice o Teplá Kačka. Llocs on es va pel que són. En canvi el vietnamita de guàrdia és el que teniu més a prop de casa i s’hi va de tant en tant perquè sí, per variar, per l’avui no cuino. Amb la mestressa basada, simpàtica, efectiva, que et parla un txec simple, de poques frases, amb un accent característic, i et diu “pojďte dál!” (“passi!” ), “posaďte se!” (“segui!”), et porta el menú a l’insant, torna i et diu “máte vybrano?” (“ja ho té?”). Són més barats, estan plens de gent del país. Els decoren sempre amb el mateix estil, amb estàtues, plafons i decoració kitsch asiàtica de fàbrica, de colors vius i llampants. La carta és sempre la mateixa, la sopa, el “Pho”, de bou, porc o pollastre, i la variant amb tofu. Plats amb molt d’arròs i fideus, aromatitzats amb julivert, coriandre, gingebre. El servei és ràpid i amable, i va per feina. En resum, per si és de servei: 1) Busqueu un vietnamita sòlid a prop de casa, i 2) Adopteu-lo com el vostre bistro de guàrdia.

Rice Field, un restaurant vietnamita renovat

(ricefieldprague.cz)

Té sentit un altre restaurant vietnamita a Praga, quan n’hi un cada cent metres? La gent de Rice Field va pensar que sí, però renovant el concepte. No som al sòlid vietnamita de tota la vida, barat i segur, amb la pho-levka de bou o pollastre i coses en plats individuals.

No, aquí demaneu entre quatre bàsics, amb pollastre, bou, porc i tofu, més una sèrie de complements, i us ve tot servit en una sèrie de cassoletes, bols i plats de ceràmica molt cuquis, pensat per acabar amb tota noció d’entrant, primer i segon, i anar fent, que tothom ho tasti tot.

Hi ha per exemple unes plàteres en forma de 1/6 de circumferència, de manera que podeu acabar formant un cercle si sou més de dos. Serveixen arròs blanc bàsic, brou, carn de porc amb salsa de soja, pollastre amb llimona, rotllets de marisc (està molt trinxat, te l’has d’imaginar una mica) i tota la proposta vietnamita fresca i saborosa, amb coriandre, molt de coriandre.

L’estètica del lloc està dominada a l’entrada per un bonic mural que evoca els camps d’arròs, i més cap a l’interior és d’un minimalisme elegant que es vol apartar del kitsch asiàtic habitual, i que per la mateixa lògica a algú li podria recordar la fredor d’un garatge. En resum, aneu-hi en parella o en grup no gaire gran si us ve de gust el sabor vietnamita amb una proposta renovada.

Ioga a Praga: breu introducció

captura de https://karina.yoga

La popularitat de les cultures asiàtiques s’estén al ioga, aquesta gimnàstica terapèutica, o teràpia gimnàstica, amb rerefons espiritual. Es diu “ioga” però és tot un món, aquí per exemple expliquen en anglès variacions, en què consisteixen i per tant per a qui són adequades.

Els beneficis del ioga són, segons la gent que el practica, l’augment de la flexibilitat de les articulacions i del cos, com una prevenció que eviti mals majors i haver de córrer al físio, i el fet que afavoreix la pau mental i ajuda a mitigar l’estrès, l’ansietat i patologies en aquesta línia que ens genera la civilització turbocapitalista.

A Praga ha anat creixent i consolidant-se tota una oferta difícil d’abraçar i entendre, amb totes les variants, horaris durant el dia després de la feina, estades de cap de setmana, etc. Si el txec us costa s’ha de dir que sembla que hi ha oferta en anglès.

Recollim una sèrie d’opcions a partir de l’experiència de la comunitat catalana, si en sabeu més i les voleu compartir envieu-les per aquí i anirem fent créixer la llista.

Karlín
Mood Yoga | Yoga Karlín

Holešovice
Mood Yoga

Vinohrady
Yoga RestYogALIVE

Žižkov
Yoga with Karina

Hem pintat la primavera

Avui amb els nens i les nenes del Casal hem pintat la primavera, ens hem ajudat de les mans per fer la forma dels arbres i afegir-hi unes branques ben llargues i carregades de flors. Ens hem inspirat en l’obra de Sonia Delaunay per fer les flors. Tècnica mixta: retoladors, tèmpera, aquarel·la.

_____
El Casal Catalnotxec dona suport a tallers d’art teràpia per a nens i nenes de la comunitat. Per saber més sobre art teràpia i l’enfoc d’aquestes sessions podeu llegir aquest article

Tanquem la temporada del calçot amb romesco de Budapest

Els dinars del club*samfaina – OFF Calçotada (27)

Els del club*samfaina, la secció gastroesnob del Casal Catalanotxec, hem fet la samfaina oficial de març l’últim DIUMENGE, no dissabte, perquè és Setmana Santa, hem estat pocs i ho hem acordat així. Però atenció: MAI MÉS canviarem la regla de l’últim dissabte.

Romesco de Budapest
Sí, el títol és un pescaclic. És romesco fet amb paprikrakém de botiga hongaresa, perquè els hongaresos són una nació obsessionada amb el pebrot i el pimentó i en tenen de totes les formes imaginables, per tant també en pasta. Si algú del subsistema tarragoní es mareja sabent que a Praga fem romesco de Budapest que segui, respiri fondo i es begui un gotet d’aigua.

1 / Xató amb romesco de Budapest i sardina bretona

A internet hi ha deu mil receptes de xató i moltes són bones i aprofitables (si llegiu “veritable” al títol, ni puto cas). La qüestió és barrejar la fulla i el xató de Budapest i fer una base. La fulla hauria de ser escarola. A Europa Central no en trobem, triem un mix de fulla d’amanida de supermercat. Per damunt, els contrastos: tires de pebrot rostit, olives negres turques, cogombrets txecs. Les sardines són bretones a l’huile d’olive extra vierge, d’una llauneta de botiga gourmet esnob, el Delmart. Però bé: podeu combinar segons el gust o el que hi hagi pel rebost conserves de peix i verdures confitades en sal i vinagre.

2/ Crema de calçots
El plat el teniu explicat en la sessió anterior, però és un brou de la part verda del calçot i julivert. Mentrestant es fregeixen els calçots fins que s’estoven, s’hi afegeix el brou, patata rostida i romesco, es trinxa tot. Els francesos ho colarien, però nosaltres tenim dret a trobar-ho un costum ridícul i ho podem ignorar tranquil·lament. Al plat s’hi afegeixen crostonets de pa fregit amb oli d’oliva condimentats amb vinagre blanc (de vi blanc, o de poma) i pimentó, juntament amb fulla de menta trinxada.


Continua llegint «Tanquem la temporada del calçot amb romesco de Budapest»

Més coses de calçots després de la calçotada i invents per donar la benvinguda a la primavera

Els dinars de l’OFF-samfaina OFF-calçotada (26)

Una setmana després de la calçotada clàssica, més participativa i comunitària que mai, el club*samfaina, el braç gastroesnob del Casal Catalanotxec, prova més coses de calçots fora del ritual de la calçotada a l’aire lliure, i fora de la regla de l’últim dissabte de mes.

Hem pensat SIS plats.

1 Crema de calçots/VEGÀ


Fem un brou amb la part verda del calçot i julivert. Mentrestant, fem romesco, seguint les instruccions de l’immens gurú sudista que és Miquel Bonet, ho explica aquí. Això vol dir que rostim all, tomàquet… i patates. Després, fregim la part blanca del calçot. Quan tot estigui tou, trinxem amb la batedora el calçot, el brou, la patata rostida i el romesco, que dona a la crema el bonic color ataronjat. Es podria colar i filtrar, però no ens cal. La crema l’animem amb crostons de pa fregit amb un toc de pimentó i vinagre suau (poma, vi blanc) i fulla de menta trinxada.

2 Amanida d’hivern/VEGÀ
L’amanida és fulla clara, d’enciam petit, i per contrastar tocs de julivert meu com t’has quedat, més trossos de tomàquet sec, càpera, olives verdes, rave tallat en làmines fines. L’oli que conserva el tomàquet sec ja condimenta l’amanida.

Continua llegint «Més coses de calçots després de la calçotada i invents per donar la benvinguda a la primavera»

Team Calçot: a Praga una de les calçotades més participatives que es recorden

Volem dir: que es recorden dins de la nostra experiència de Casal. Les feines s’han repartit: comandos especials han anat a comprar, han fet salsa, foc, neteja. Tot ha anat com una seda, també gràcies al nombre de participants reduït tancat i al know-how acumulat, diguem-ho tot. El lloc l’habitual, a Žižkov. El personal txec quan parlen entre ells es refereixen a nosaltres com els katalánci.

El producte, the real thing, de Valls.

Una calçotada és sempre el mateix, només faltaria. Pica-pica, calçots, salsa, carn a la brasa, allioli. Els alicients són, per exemple, els estrangers i l’estranyesa encuriosida que el ritual els provoca i els nens de les parelles mixtes, que es van creixent i progressen de forma adecuada en l’adoctrinament.

El foc. El Central Camp de Žižkov està ben equipat. El personal parla de nosaltres com els katalánci. En general són correctes i expeditius, però una dona que hi treballa és tan antipàtica que dona la volta al marcador i és divertit de veure i tot, per als amants de les emocions fortes.
L’adoctrinament dels fills de les parelles mixtes ha de començar de ben petitons.
Com podeu veure progressa adequadament: observeu aquest entusiasme.

Per circumstàncies diverses s’hi han afegit gent de llocs com Estònia, Eslovàquia, els Estats Units, Alemanya, les Illes Canàries, el País Basc, Huelva, entre altres. Entre la gent que va i ve per Praga, que tots som estrangers i població d’al·luvió, sempre apareix algú d’altres cultures que passa per l’experiència amb curiositat i bona voluntat. Se l’inicia en el ritual i acaba, esperem, apreciant-ho.

En plena acció. Taules grans i plenes, desordre, mans brutes, etc.
Podria ser de Sabadell o Torredembarra, però és una ciutadana dels Estats Units.
Ha après el ritual bé (i ens ha ensenyat un hack per pelar alls amb més eficiència).

Deia el director de cine Bigas Luna que porrons i calçots tenien alguna cosa de ritual sagrat, pels peus plantats i terra i els ulls al cel. Ves a saber. El que sí és segur és que és el mínim comú denominador de la comunitat: semblava que el Casal estava mort però no, estava dormint! Tothom s’ha despertat i mobilitzat, i bé.