L’altra cuina mediterrània: instruccions d’ús.

Yazan Manja (olakala.cz)

Yazan Manjah és un xef sirià a Praga. Promou la cuina àrab del carrer en demostracions com la que va fer el 23 de juliol al Kampus Hybernska. Si preferiu indoor food, fa classes a Ola Kala de cuina libanesa, entre altres. Si preferiu fer-ho a casa, hi ha unes quantes botigues al centre de Praga on comprar el tahini, el zatar, el xarop de magrana i tots els ingredients que us calen. Parlem de les altres cuines mediterrànies perquè el mare nostrum limita al sud amb Àfrica i a l’est amb Àsia. Les cuines del Magreb, Israel, Palestina, el Líban i Síria les coneixem poc, i és una llàstima perquè són tot un viatge.

més

club*samfaina, o introducció al “crowdcooking” per a expatriats.

Des de la |REVISTA|KAMPA| donem suport a la iniciativa club*samfaina (nom provisional) de crowdcooking per a expatriats catalans a Praga i ens convertim en seu mediální partner. El “crowdcooking”, com el nom potser indica, és cuinar a cases de gent i reunir-se a canvi d’una suma que cobreixi costos. Els comensals queden lliures de portar coses, sense el risc d’improvisar i la feina d’haver de coordinar-se, i tampoc cal que es comprometin a retornar res en dinars futuribles, etc. Avui explicarem de què va.

Foodstyling d’urgència, sense més pretensió que informar: amanida d’escalivada, raves amb taronja, musclos al vi, amanida de remolatxa, xirivia, nap i pastanaga amb julivert, paella, crema. El crowdcooking és una arma carregada de futur.
més

Bezobalu, entre el canvi
cultural i el negoci

Comprar aliments i drogueria d’origen conegut, sobretot local, a granel, sense envasos. Us podeu portar el pot, i si no ja us el donen. Peseu el pot, imprimiu una etiqueta amb el pes i l’enganxeu al pot; ompliu-lo de producte i us descomptaran el pes de l’etiqueta, perquè pagueu el pes net de l’arròs, la civada, els cigrons o el que sigui.

Bezobalu en principi és això (web, en txec). Darrere hi ha una iniciativa que existeix com un negoci. Han de ingressar més del que gasten, però alhora el model de negoci depèn d’un canvi cultural que s’esforcen en promoure. Diguem que l’eficiència econòmica que porta al benefici se sotmet al principi superior de contribuir a reduir els 500 quilos de brossa a l’any que li corresponen a cada persona a Txèquia. Idealista? Per descomptat.

Pesar el pot, comprar a granel.

Funcionen des de 2013, tenen tres botigues pròpies a Praga, vint més d’emprenedors formats per ells a la capital, i fins cent vint a tot el país. No són una franquícia. No hi ha vincles contractuals. La comunitat de col·laboradors, empleats i associats la mantenen a base de comunicació molt poc jeràrquica i les xarxes, i amb trobades periòdiques. Tot i amb això es reserven un cert control: donen formació a qui vulgui obrir una botiga, però si en voleu obrir una prop d’on ja n’hi ha una altra no us faran cas.

Gairebé deu anys és molt, més encara si rondes la trentena. Jiří Sedlak (1990) és el líder visible. Insisteix en una cultura de lliure associació entre gent que comparteix uns valors. S’inspira en el llibre Reinventing organizations. No hi ha, per exemple, una central de compres imposant un producte a una xarxa. No s’impedeix que, per dir alguna cosa, una botiga de qualsevol ciutat petita arribi a un acord amb una explotació agrícola familiar del poble del costat, perquè els subministrin pastanagues només a ells.

Connexió hispanoparlant
La Pavla Čevelová és de l’equip de Bezobalu a la botiga de Praga 6. S’ocupa de les compres i la relació amb els proveïdors. Si quedeu amb ella abans us pot atendre i us explicarà el projecte amb una gran generositat i en un espanyol fluid. Li encanta parlar de menjar i de fet li encanta parlar, de manera que és una guia òptima.

més

El temps de les cireres

Porteu els fills a collir cireres. Llogueu l’escala a CZK 50 (EUR 2) l’hora i comenceu a omplir el cistell. Al final del tramvia 11 (Spojovací) hi ha un turó plantat de cirerers. N’agafeu tantes com us vingui de gust o en sigueu capaços. En teoria s’hi pot estar més d’una hora, però després d’una hora si sou dos podeu tenir uns quatre o cinc quilos de cireres: són moltes cireres. A més, després d’una hora al sol la cervesa o la llimonada freda que us prendreu a la parada on lloguen l’escala us faran més feliços que mai. A Praga hi ha una cinquantena de llocs on collir fruita, sobretot cireres i pomes. Els terrenys com el del turó de Spojovací són municipals. La gestió la fa una organització.

relacionat

Acomiadem el Casalet en línia i acabem el curs cara a cara

El dia 31 de maig vam acomiadar les nostres benvolgudes Joana i Clara, amb una ultima sessió en línia, plena de sorpreses. L’Andrea va ensenyar-nos el collage que havia fet per les noies, on representa a cada un de nosaltres els dilluns a través de la seva pantalla.

L’obra de l’Andrea que resumeix aquests mesos de Casalet a través de la pantalla

Què fareu aquest estiu? S’està acabant el curs i cal posar-se al dia dels plans de cadascú! Després del conte dels elefants que abans volaven, la sorpresa ens la van donar la Joana i la Clara, que ens van preparar un Quiz de respostes múltiples al Kahhot per comprovar si haviem estat a l’aguait durant totes aquestes sessions junts. Què li agrada a l’Alesh: la verdura o els dinosaures? Quan torna a Catalunya, on va la Clara petita: a Girona o a Barcelona? Quants anys farà l’Estel? De què li agrada disfressar-se, al Daniel? L’Emma és més alta que l’Andrea? Quantes llengües parla la Cristina? La Miluska és trompetista o bibliotecària? 24 preguntes d’opció múltipe o veritat/fals que vam anar desgranant, comprovant que els infants havien estat molt atents i que ens coneixem els uns als altres més del que ens pensem!

Els nens van agraïr a les monitores aquestes sessions junts, i les mares de les criatures la feina feta, la paciència i les bones estones. No ha estat una tasca senzilla, i han aconseguit distreure els menuts durant les hores més crues de la pandèmia! Moltes gràcies! Com vam començar parlant de l’estiu, no ens podiem acomiadar d’altra manera que amb el “Viu l’estiu” del Pot Petit! Si us queden ganes de fer més kahoots, també en van preparar un d’animals.

més

Les organitzacions de veïns de Praga: Vršovice i Nusle

“Bleší Trh” és la traducció literal al txec de “Marché aux Puces”: aquí, un mercat al pati interior d’una illa de cases de Nusle.

Organitzacions de veïns, autènticament de base, treballant per la millora de la qualitat de vida de la gent i obtenint resultats, mantenint a ratlla el càncer sectari dels partits i l’asfíxia burocràtica. A Praga se’n van sortint prou bé. Us expliquem com ho fan. Un secret: la ciutadania ha entès que cap partit és “el nostre” i que la gent de partit i els buròcrates tenen interessos propis. Això no condemna a cap confrontació estèril, sinó que obliga a no perdre mai de vista la negociació i la defensa pragmàtica dels interessos veïnals.

més

newsletter 21/06

Hola a tothom!

Comencem a deixar enrere la pandèmia, en part perquè la vacunació progressa adequadament, en part perquè tothom n’està bàsicament fart i el temps d’aquests dies llargs de maig i juny acompanya. Les restriccions es van afluixant, com ja sabeu, i tothom esperem que arribi el moment de deixar de parlar-ne.

L’ingredient secret és l’amor (o la mantega)
Un signe clar de les ganes de deixar enrere el puto virus són les cues davant dels bars i els cafès i la presència de gent a les terrasses, i als interiors amb menys taules, que la distància obliga. Ens hem fet ressò d’un parell d’establiments de pastisseria tradicional txeca i de més enllà, al centre de Praga, a Vinohrady, que veuen cues de fans i pengen el cartell de tot venut.

L’habitatge social de Viena
El 4 de juny la delegació de Viena ha participat en un acte amb la Universitat de Girona i les Entitats Catalanes d’Acció Social sobre l’exemple de l’habitatge públic de Viena. L’agència immobiliària més gran d’Europa és l’Ajuntament de Viena: ningú gestiona més apartaments. Gràcies a això els preus del mercat no van més enllà d’un màxim. El dret a l’habitatge es fa efectiu. Que al darrere hi ha una història de decisió política no cal dir-ho. Que la decisió política a Catalunya i a Espanya és exactament la contrària, beneficiar el propietari i el rendista, tampoc no cal dir-ho.

més