Truhlárna, a Františkanská Zahrada

Cafès i bistros originals de Praga (15)

cafetruhlarna.cz

El parc Františkanská Zahrada (Jardí dels franciscans) és un lloc de pas i descans a la part baixa de l’avinguda Venceslau, una illa de relativa tranquil·litat, perquè quan fa bon temps s’omple de gent que seu als bancs i als cafès de la zona. Hi ha un parc infantil i no hi falta el cafè de rigor, entre altres aquest Truhlárna, que té tota la panòplia de cafès de selecció, bona xocolata, destil·lats txecs, refrescos sense alcohol de combinacions de gustos sorprenents, molt hípsters, i pastisseria tradicional (la buchta!). L’interior és petit com un cop de puny, és un lloc d’aire lliure a l’estiu, o per emportar-se les coses durant l’estació freda.

Una cadena de fleques txeca en expansió.

vasepekarna.cz

Un interessant concepte de fleca txeca està progressant per Praga i per les regions del nord. Es diu Vaše Pekárna, i si viviu a la capital ja en deveu haver vist alguna, aquí tenen la llista de fleques. Són locals de diverses dimensions, però pensats i dirigits des d’un centre, per funcionar també com cafeteries i llocs acollidors. Són franquícies, en diverses formes. Aquí hi ha una llista de productes, hi ha diversos pans i pastisseria tradicional (koláč, etc.). És de destacar per exemple el pa de sègol, sense llavors ni coses, només la farina de sègol, més fosca, que pel que sembla és més sana que la farina refinada blanca de blat.

Alícia Cubells, Joan Fuster i l’espiritualitat i el benestar en valencià

L’Alícia Cubells ens recorda que Joan Fuster està més viu que mai.

L’Alícia Cubells és actriu i ballarina i ensenya dansa i veu al Conservatori Internacional de Praga (MKP). S’interessa des de fa temps per qüestions d’espiritualitat, meditació i benestar, i comença l’any Fuster connectant aquests interessos obrint un canal en valencià a You Tube i anant a buscar l’esperit, la saviesa i l’humor de Joan Fuster. Recorda l’impacte que li va fer d’adolescent, al seu barri de Benimaclet, a València, i en el primer vídeo llegeix un fragment del Diccionari per a ociosos. Tant si ets a Txèquia com a qualsevol lloc del món, la prova que Joan Fuster és més viu que mai, aquí, entre nosaltres, i escriu cada dia millor, la tenim en iniciatives com la de l’Alícia.

El Canal Super3 i les famílies de la Catalunya exterior

ccma.cat

Les famílies de l’exterior amb nens petits, mixtes o no, poden fer servir tota l’oferta de recursos d’oci i cultura que els arribi a les mans. En aquest sentit la renovació, el rellançament i el redisseny del Club Super3 és una notícia no menys esplèndida per llargament esperada. Hi ha moltes coses per a totes les edats, dels més petits fins a un programa d’introducció a la cuina , passant per una biblioteca rica i variada de contes i vídeos. Es poden fer el carnet, que tot i que serveix com un incentiu per a fer activitats a Catalunya, des de fora permet als súpers penjar dibuixos que poden fer amb l’aplicació i veure’ls durant dos dies, i al cap i a la fi també us pot servir quan hi aneu de visita.

newsletter BON ANY NOU

La |REVISTA|KAMPA| us desitja bon any nou i el newsletter ha tornat després de tres mesos. Si el voleu rebre abans al correu us hi podeu subscriure aquí.

El butlletí fa tres mesos que arriba, però hem continuat sortint. Repassem-ho.

CASALET
El Casalet, per als qui teniu criatures petites, és una realitat. La Joana Camps i l’Arnau Bosch fan una molt bona feina.  S’ha trobat un lloc òptim a Žižkov, una aula ben equipada. Aquí podeu seguir les sessions i les activitats, a càrrec de la Natàlia Soler.

CLUB SAMFAINA
La colla dels dinars de pis de cuina catalana (aquí expliquen de què van, i ho trobareu tot sota l’etiqueta «gastronomia») convoca el DISSABTE 22 DE GENER a dinar escudella… si Déu vol que el virus vulgui, esclar.
Si us interessa contesteu aquest correu. Les places són limitadíssimes.

A l’octubre encara es va dinar, però el novembre es va cancel·lar perquè l’epidèmia estava fora de control com s’explica aquí. Al desembre igual, però va sortir un text  sobre com fer escudella a Txèquia, amb els ingredients d’aquí (o de les botigues italianes d’aquí!).

més

De com vam deixar de ser turistes a Praga (o encara ho som?)

Vídeo familiar del 1994. Al pont Carles, a la banda de Malá Strana. L’entrada a l’illa de Kampa és allí mateix.

L’Antoni Molist, de Barcelona, es defineix com un «avi remot» de dues netes pragueses. El concepte és rellevant i útil per a la gent catalana a Txèquia: no sabíeu que el necessitàveu! Es refereix als avis (i a tota la parentela) que des de Catalunya manté llaços d’amor. Gent que mai s’hagués pogut imaginar que trobaria gendres, nores i consogres a l’exterior, ni que s’obriria a altres ciutats i cultures. L’Antoni és un dels lectors de la |REVISTA|KAMPA| a Catalunya. Ens alegra poder anunciar que és un nou col·laborador, perquè posa a la nostra disposició el seu fons fotogràfic sobre Praga.

A finals de 2014 intentava trobar les espines d’una carpa fregida i arrebossada acompanyada per amanida de patates, el plat típic de Nadal de la República Txeca, tan tradicional com la por d’acabar el sopar camí d’urgències amb una d’aquelles espines clavada a la gola. Cultiven aquestes criatures en estanys artificials, diuen que ja des del segle XII. De vegades, i per mantenir-los frescs, els deixen una última capbussada en la banyera familiar.

Molt més atractiva resultava l’excel·lent pastisseria casolana nadalenca i encara millor els nostres cordials amfitrions, que ens acollien a casa seva en una petita ciutat de Bohèmia aigües amunt del Vltava. Jan, la parella de la nostra filla, intentava traduir a quatre bandes, però la comunicació real es produïa amb les mirades i els somriures, teníem la voluntat d’agradar-nos i ho estàvem aconseguint. En aquell moment em vaig adonar que ja no érem turistes, ni viatgers, teníem l’estatus de familiars, un privilegi.

No estava previst aquell sopar quan visitàrem Praga com a autèntics turistes per la Puríssima del 1994, un temps curt, amb visites precipitades i baixes temperatures. Praga va deixar una cosa molt especial en nosaltres, ens va captivar. A l’any següent viatjàrem a Budapest i ja no va ser el mateix.

El destí ens va portar a Praga? No crec en la predestinació, vam decidir anar a Praga pel seu interès com a ciutat centreeuropea en temps de Nadal i per veure els canvis socials. Setze anys després l’Elisabet la va elegir com a lloc del seu Erasmus, potser un dels motius fora el bon record. Aleshores va ser quan l’encant de Praga es va materialitzar en una persona i el destí… no, no crec en el destí.

Els viatges es van succeir: l’Elisabet cap allà i el Jan cap aquí. Després nosaltres vam fer de Praga una residència, ja sumem més de 365 dies en 15 viatges. A Praga tenim ara dues precioses netes entre bohèmies i catalanes. Els viatges, malgrat les pandèmies, continuen.

Res va ser planificat, la vida ha fluït imparable i, en aquest cas, feliçment.

El meu afecte per aquestes terres queda palès en un àlbum de fotos que he penjat al meu lloc web. Les fotos apareixen passant el cursor pels botons. És una pàgina enorme, gens usual i no compatible amb mòbils, de les que no agraden a Google.

Antoni Molist (Barcelona)

Últim Casalet de l’any

Casalet (6)

El Casalet es fa a Ulita, un centre amb sales com aquesta, perfectament equipades per a les activitats.

L’última sessió del Casalet de l’any hem parlat de com va anar el Tió, de la cançó, del joc i dels regalets. Van venir tots els petitons, i van dibuixar flors i animals i en van fer de plastilina. També hi va haver lloc per a jugar a fet i amagar, per a córrer i per a escriure els noms de cadascú i dels membres de les seves famílies a la pissarra. Ens hem dit a reveure i fins a l’any que ve.

___

El Casalet són activitats setmanals per a nens i nenes petits organitzades pel Casal Catalanotxec. Una petita crònica de cada sessió es pot veure al menú de dalt sota “Casalet”. Les sessions ara són presencials a Žižkov, s’han fet en línia quan les restriccions sanitàries hi han obligat. Si tens criatures petites pensa en posar-te en contacte i donar suport!

Escudella de kilòmetre zero (a Txèquia)

L’escudella és un bàsic de la cuina catalana. Bullir carn i verdura a veure què. De moment, el club*samfaina es veu obligat a anunciar amb contrarietat que suspèn el dinar de desembre, per prudència sanitària. Dit això, ens envia un comunicat sui generis. La |REVISTA|KAMPA|, en tant que mediálni partner del c*s, el reprodueix íntegrament.

El jelito és el més a prop que podeu arribar de la botifarra negra (cs.wikipedia.org)

Benvolguts samfaines,

El club*samfaina anuncia que, igual que va fer el novembre, també suspèn el dinar de desembre per precaució pandèmica. Alhora, us anima a passar els dies curts de desembre fent escudella de quilòmetre zero, a la txeca, amb ingredients txecs. Per poc que hi penseu descobrireu que els dies més freds i curts de l’any passen millor amb una olla d’escudella per a un dia o dos. Animeu-vos. És bullir carn i verdura. No pot ser més fàcil.

més

Èxit de convocatòria del Tió (d’abans) de Nadal 2021

Dotze infants i els respectius pares omplen la sala. El Casalet ha fet cagar el Tió (com és costum un parell de setmanes abans de Nadal), i ho hem fet a la Sala Spirála del centre Ulita, on fem les sessions setmanals. La convocatòria, enguany oberta al públic a través del Facebook del Casal, ha reunit dotze infants i els seus progenitors. La situació pandèmica ha fet que finalment no s’hi apuntés cap participant extern.

Els infants han escalfat bastons a sobre un cofre màgic mentre els grans itentaven recordar alguna de les Nadales del cançoner que es va preparar fa un parell d’anys i que us deixem aquí per inspirar-vos.

més

Mikuláš al Casalet

Casalet (5)

(geovera.cz)

Aquest dilluns 6 des. al Casalet vam estar parlant molt d’en Mikuláš, del qual ja parlava aquesta revista. Cadascú va explicar als altres qui era i què havien fet a l’escola per celebrar-ho, perquè Mikuláš és la festa d’aquests dies. Després vam continuar dibuixant i jugant, a fer mímica i a imitar animals, i fent ombres xineses. Són activitats que fan dir als nens què passa, què veuen. També vam jugar al picaparet i vam berenar com sempre, que ja sabem que quasi sempre tenen gana, en aquestes edats, amb tanta energia i moviment.

___

El Casalet són activitats setmanals per a nens i nenes petits organitzades pel Casal Catalanotxec. Una petita crònica de cada sessió es pot veure al menú de dalt sota “Casalet”. Les sessions ara són presencials a Žižkov, s’han fet en línia quan les restriccions sanitàries hi han obligat. Si tens criatures petites pensa en posar-te en contacte i donar suport!