El centre de Praga amb els més petits

El Jakub Rubeš, l’Honest Guide, ha fet un dels seus vídeos revisitant el centre de Praga pensant els més petits. Us pot interessar si en teniu a casa, ja heu tornat i encara teniu alguns dies per “omplir” abans de tornar a l’escola. Parla (en anglès) de llocs dels quals hem parlat aquí, com el museu del cinema i l’Skautský Institut, entre molts altres.

Stania Kuspertova, una txeca cuidant espècies al Solsonès

La Stania Kuspertova a la feina (foto Jordi Borràs Abelló lamira.cat)

La revista La Mira és per a lectors que tenen ganes de veure Catalunya, el territori i la societat, amb una mirada nova, connectada a la realitat sense estar esclavitzada a l’actualitat. Completa el projecte un fotoperiodisme de molta qualitat. La Mira és una publicació més disponible per als qui vivim a l’estranger, i aquesta mirada diferent, renovada i total del país potser no és tan diferent a la que acabem tenint alguns expatriats. Ara La Mira ens ha sorprès amb aquest excel·lent perfil de la Stania Kuspertova, escrit per Noemi Vilaseca Casals. La Stania va néixer a Txèquia i ha anat a parar al Solsonès, on s’ocupa de protegir i curar espècies animals. Diu, entre moltes altres coses, que en un moment donat entenia millor els piulets dels pollets de falcó que els seus fills.

newsletter 21/07-8

El mes passat no hi va haver butlletí, aquest mes és doble. Si els vols rebre al correu una mica abans t’hi has de subscriure.

Hola a tothom! 

Voleu celebrar l’11 de setembre amb un dinar de pis a Praga? Amb receptes catalanes, perquè el nacionalisme (gastronòmic) NO es cura viatjant? Doncs confirmeu contestant aquest correu. Places limitadíssimes. Més avall s’explica el primer projecte de menú.

El juny i el juliol han tingut un marcat caràcter gastronòmic a la |RK|.
D’entrada aquests dinars, per trobar-nos, parlar i passar una bona estona. Per cert es fan per “crowdcooking”: el club*samfaina va començar així l’11 de juliol, amb la primera paella, on s’explica la idea. A la |RK| serem un orgullós mediální partner de la idea.

Encara dins de l’interès per la gastronomia i la nutrició, hem descobert un cuiner txec enamorat de la cuina catalana que escriu «kalsotada», «trinčat», «eskalivada» i tot així, i ha fet un bon llibre de cuina. Això SÍ que és eixamplar la base… També hem publicat un text sobre les cuines de l’altra cuina Mediterrània: un tast de cursos i botigues per a endinsar-se a Praga en la cuina del Magreb, Palestina, Israel, Líban i Síria. Finalment teniu aquest article sobre Bez obalu, unes botigues molt interessants a Praga d’aliments a granel i de proximitat i cosmètica natural, o aquesta opció de recollir cireres i fruita en fruiters plantats en terrenys municipals, que us interessarà sobretot si teniu nens petits.

VACANCES, COVID

La vall de Schladming a Estíria (Àustria): els nens petits i la potència pedagògica de la frugalitat i el detox digital inherents a l’acompada. Llegiu-ho a la Revista Kampa, ho ha compartit un lector.  

Per cert: deveu haver notat que el mes passat no hi va haver butlletí: és que no es pot arribar sempre a tot. Mentrestant l’estiu va passant, i ens porta coses com les paelles que acabem de mencionar i les vacances. En aquest sentit, un lector ha anat amb la dona i els dos fills petits d’acampada a Àustria i ens explica un interessant experiment educatiu en la frugalitat, els límits i el detox digital d’estar uns dies a l’aire lliure.

Recordeu que a la |RK| estem a la vostra disposició si voleu compartir coses de les vostres vacances que puguin servir als altres. No ha de ser contingut elaborat, n’hi ha prou amb algun comentari, enllaços i fotos, i des d’aquí ho editarem.

Mentrestant l’actualitat més habitual també ens ocupa. A Txèquia com sabeu ara mateix està la cosa més tranquil·la amb el virus i la vacunació que progressa adequadament. Hem posat algun enllaç més a la pàgina de la |RK| amb recursos sobre la Covid, amb un formulari que podeu omplir i enviar des dels vostres telèfons quan torneu «a casa» (a Txèquia) de vacances.

més

Acampar a la vall de Schladming amb nens petits i educar-los en la frugalitat (sí, tal com sona)

Àustria és el nostre veïnat, des de Praga tard o d’hora es va a Viena. Després hi ha el medi natural, els Alps. Un lector ha anat a la vall de Schladming amb la dona i els nens (6 i 8 anys) d’acampada. Una antiga zona minera a la regió d’Estíria, al sud del país, fronterer amb Eslovènia, avui orientada al turisme verd. Ho explica com un experiment formatiu: educar els fills en els límits i en la frugalitat de l’acampada.

La vall de Schladming a Estíria, Àustria (schladming-dachstein.at/en)
més

L’altra cuina mediterrània: instruccions d’ús.

Yazan Manjah (olakala.cz)

Yazan Manjah és un xef sirià a Praga. Promou la cuina àrab del carrer en demostracions com la que va fer el 23 de juliol al Kampus Hybernska. Si preferiu indoor food, fa classes a Ola Kala de cuina libanesa, entre altres. Si preferiu fer-ho a casa, hi ha unes quantes botigues al centre de Praga on comprar el tahini, el zatar, el xarop de magrana i tots els ingredients que us calen. Parlem de les altres cuines mediterrànies perquè el mare nostrum limita al sud amb Àfrica i a l’est amb Àsia. Les cuines del Magreb, Israel, Palestina, el Líban i Síria les coneixem poc, i és una llàstima perquè són tot un viatge.

més

club*samfaina, o introducció al “crowdcooking” per a expatriats.

Des de la |REVISTA|KAMPA| donem suport a la iniciativa club*samfaina (nom provisional) de crowdcooking per a expatriats catalans a Praga i ens convertim en seu mediální partner. El “crowdcooking”, com el nom potser indica, és cuinar a cases de gent i reunir-se a canvi d’una suma que cobreixi costos. Els comensals queden lliures de portar coses, sense el risc d’improvisar i la feina d’haver de coordinar-se, i tampoc cal que es comprometin a retornar res en dinars futuribles, etc. Avui explicarem de què va.

Foodstyling d’urgència, sense més pretensió que informar: amanida d’escalivada, raves amb taronja, musclos al vi, amanida de remolatxa, xirivia, nap i pastanaga amb julivert, paella, crema. El crowdcooking és una arma carregada de futur.
més

Bezobalu, entre el canvi
cultural i el negoci

Comprar aliments i drogueria d’origen conegut, sobretot local, a granel, sense envasos. Us podeu portar el pot, i si no ja us el donen. Peseu el pot, imprimiu una etiqueta amb el pes i l’enganxeu al pot; ompliu-lo de producte i us descomptaran el pes de l’etiqueta, perquè pagueu el pes net de l’arròs, la civada, els cigrons o el que sigui.

Bezobalu en principi és això (web, en txec). Darrere hi ha una iniciativa que existeix com un negoci. Han de ingressar més del que gasten, però alhora el model de negoci depèn d’un canvi cultural que s’esforcen en promoure. Diguem que l’eficiència econòmica que porta al benefici se sotmet al principi superior de contribuir a reduir els 500 quilos de brossa a l’any que li corresponen a cada persona a Txèquia. Idealista? Per descomptat.

Pesar el pot, comprar a granel.

Funcionen des de 2013, tenen tres botigues pròpies a Praga, vint més d’emprenedors formats per ells a la capital, i fins cent vint a tot el país. No són una franquícia. No hi ha vincles contractuals. La comunitat de col·laboradors, empleats i associats la mantenen a base de comunicació molt poc jeràrquica i les xarxes, i amb trobades periòdiques. Tot i amb això es reserven un cert control: donen formació a qui vulgui obrir una botiga, però si en voleu obrir una prop d’on ja n’hi ha una altra no us faran cas.

Gairebé deu anys és molt, més encara si rondes la trentena. Jiří Sedlak (1990) és el líder visible. Insisteix en una cultura de lliure associació entre gent que comparteix uns valors. S’inspira en el llibre Reinventing organizations. No hi ha, per exemple, una central de compres imposant un producte a una xarxa. No s’impedeix que, per dir alguna cosa, una botiga de qualsevol ciutat petita arribi a un acord amb una explotació agrícola familiar del poble del costat, perquè els subministrin pastanagues només a ells.

Connexió hispanoparlant
La Pavla Čevelová és de l’equip de Bezobalu a la botiga de Praga 6. S’ocupa de les compres i la relació amb els proveïdors. Si quedeu amb ella abans us pot atendre i us explicarà el projecte amb una gran generositat i en un espanyol fluid. Li encanta parlar de menjar i de fet li encanta parlar, de manera que és una guia òptima.

més

El temps de les cireres

Porteu els fills a collir cireres. Llogueu l’escala a CZK 50 (EUR 2) l’hora i comenceu a omplir el cistell. Al final del tramvia 11 (Spojovací) hi ha un turó plantat de cirerers. N’agafeu tantes com us vingui de gust o en sigueu capaços. En teoria s’hi pot estar més d’una hora, però després d’una hora si sou dos podeu tenir uns quatre o cinc quilos de cireres: són moltes cireres. A més, després d’una hora al sol la cervesa o la llimonada freda que us prendreu a la parada on lloguen l’escala us faran més feliços que mai. A Praga hi ha una cinquantena de llocs on collir fruita, sobretot cireres i pomes. Els terrenys com el del turó de Spojovací són municipals. La gestió la fa una organització.

relacionat