Total de flòstics documentats: 72
A
apoderar (v.) En llenguatge comú vol dir prendre possessió d’alguna cosa (1).
(1) El comte Guifré es va apoderar del castell.
En llenguatge jurídic vol dir “donar poders (a algú)”, donar-li l’autoritat oficial per a fer una cosa, a través d’un document (2). La persona que rep aquest poder és un apoderat, apoderada (3).
(2) Et donaré un poder i podràs fer la compra.
(3) Seràs el meu apoderat/la meva apoderada i podràs fer la compra.
Modernament s’ha volgut considerar com la versió hipercorrecta d’empoderar (→), però no acaba de funcionar. Considerem l’exemple (4):
(4) Vull apoderar la meva dona.
Pot voler dir:
(4a) Vull donar poder a la meva dona (perquè se senti lliure, etc.)
(4b) Vull donar-li un poder a la meva dona (perquè faci X en el meu nom, quan jo no puc)
Ara bé, quina mena de dona depèn que el seu home “l’apoderi”? No és paternalista?Igualment,
(5a) Soc una dona apoderada.
(5b) Soc una dona empoderada.
La frase (5a) no la diria una dona que ha rebut un poder en el sentit (2) i (3), sinó que diria “tinc” o “he rebut” un poder. La frase (5b) és una proclama i no la diria ningú real. Potser, com a molt, un personatge femení militant, en un moment d’exaltació, en un diàleg de sèrie de TV3.
aporofòbia (n.) Fòbia als pobres. És un invent de la doctora Adela Cortina (1947), una de les referències a Espanya en ètica i Kant. És un neologisme més amb el sufix “fòbia”: funciona com un flòstic-morrió, destinat a tapar la boca de l’altre, a degradar-lo. Lògicament, emmarcar el debat així el fa impossible, no pot ni començar.
aprendre molt amb ells, elles (frase) Un dels exemples més recurrents de la fraseologia empàtica. La diuen molt actors quan promocionen pel·lícules, per exemple, i els entrevisten i fan balanç de l’experiència. És la versió cuqui de la vella captatio benevolentiae de la retòrica clàssica.
atreure talent (frase)A Barcelona, fer venir a viure a la ciutat estrangers de sou alt capaços d’assegurar unes rendes de la propietat immobiliària que estan per damunt de les possibilitats de l’assalariat autòcton mitjà.
C
canviar el model productiu (frase) Crear una economia d’empreses més productives, capaces de pagar més bons sous, a partit dels quals la gent pugui prosperar. Es diu des dels anys noranta del segle XX. No s’aconsegueix: a Espanya el benefici es continua basant en els sous baixos. És un país d’oligarquies rendistes, una mínima classe mitjana amb deliris aspiracionals, i un lumpen de cambrers i putes, i ara com ara Catalunya és Espanya, gràcies als polítics catalans.
cervesa sense alcohol (s.n.) Si no vols beure alcohol, no beguis cervesa. Si no té alcohol, no és cervesa.
comparativa (n.) sinònim flòstic de “comparació”. La tria del sinònim flòstic és molt habitual en el burocratès. “Fer una comparativa” vol dir comparar, però amb la pretensió de semblar més important o culte.
(1) Si fem una comparativa…
(2) Si comparem…
comprar (v.) Estar d’acord. És un anglicisme. La traducció literal de les modes de l’anglès és un generador potent de flòstics.
(1) Això no t’ho compro.
comprar el marc (frase) Estar d’acord en l’anàlisi d’una qüestió, dit sovint amb intenció despectiva. És pròxim i de fer intercanviable amb justificar la narrativa→
(1) No po8dem comprar el marc de…
comptabilitzar (v.t.) sinònim flòstic de “comptar”. Hi ha gent que “fa comparatives” i “comptabilitza” i hi ha gent que “compara” i “compta”.
copagament sanitari (s.n.) No és “co” pagament sinó “re” pagament, tornar a pagar el que ja es paga amb impostos. El cost creixent de la sanitat i el saqueig fiscal que pateix Catalunya pel fet de continuar a Espanya fa que el diner s’hagi d’estirar. El que ve després són els retards i la degradació dels tractaments, i en conseqüència les morts prematures.
costat correcte de la història (s.n.) La idea que la història tingui un costat (o cantó) correcte la humanitat ho pot agrair a Georg Wilhelm Friedrich Hegel (1770-1830) i a partir d’ell Karl Marx (1818-1883). Avui des de l’aiatol·là Khamenei fins a Jordi Basté poden caure en aquest flòstic, que és un dels cims de la pornografia emocional política.
cultura de l’esforç (s.n.) Una manera de dir “és que ens esforcem molt” per part de la gent privilegiada de veritat, a l’hora de legitimar el seu privilegi. No ens imaginem un repartidor de menjar, una dona de la neteja d’hotel, un miner o un pescador d’altura defensant la cultura de l’esforç.
D
deixar-se la pell (frase, catanyol) Esforçar-se. Dit per reclamar mèrit, o per anunciar que compliràs la teva obligació. Ho podria dir qualsevol diputat en campanya electoral.
(1) Ens hi deixarem la pell
(2) Ens hi hem deixat la pell
diversitat funcional (s.n.) Discapacitat física o psíquica que limita l’autonomia personal. Qui no pot caminar, pensar o parlar amb claredat no és “incapaç” o “discapacitat”, sinó “diferent”, “divers”.
E
empoderar (v.) Donar força. És un calc de l’anglès “empower”, que vol dir donar a algú autoritat (→apoderar), però també llibertat, perquè se senti lliure de fer alguna cosa. L’ús de “empower” i de l’objectiu “empowering” és propi de certa prosa política feminista.
estructura d’estat (s.n.) Terme sorgit durant el procés català, per designar la falta d’institucions característica d’una nació ocupada.
èxit de país (s.n.) Motiu de satisfacció que hauria de compartir de forma transversal tota la població informada d’un país. En realitat és una vaguetat que no compromet a res a qui la diu, que sol ser polític o periodista.
(1) Que es es presentin més estudiants que mai a la selectivitat és un èxit de país.
(2) Tenir els pressupostos més alts de la història és un èxit de país.
A (1), es considera que el fet que hi hagi més estudiants, del que sigui, és positiu per si mateix, la qual cosa és absurda. A (2) es considera que la xifra més alta possible d’un pressupost fa el millor pressupost possible, al marge de consideracions com la inflació, o qualsevol anàlisi crítica de l’avaluació de la despesa.
El criteri quantitatiu es fa servir perquè és fàcil d’entendre, i polítics i periodistes treballen assumint que es dirigeixen a un ciutadà tipus que és idiota.
F
feminismes (n.) Pluralització de “feminisme”. La pluralització és una tècnica de flostificació. S’aconsegueix afegint una essa o o bé fragmentant el concepte i afegint-hi adjectius (pobresa + adjectiu →).
fer que les coses passin (frase) És una traducció literal de l’anglès, on hi ha dues variacions, fer que passin “things” o bé “shit”. La pol·linització creuada entre la banalitat managerial i la psicologia positiva és un dels generadors de flòstics més potents.
fer(-se) trampes al solitari (frase, catanyol) Autoenganyar-se. És un retret, que es pot fer a algú o bé retòricament, adreçat al propi grup. Igual que passa amb ficar-se en un jardí→, passar-se tres pobles→ o (ha) vingut per quedar-se→ és propi de tertulià semiculte, de generació búmer, o de col·laborador més jove dels mitjans del grup Godó, envellit prematurament a causa d’aquesta relació laboral i les companyies que comporta.
ficar-se en un jardí (frase, catanyol) Prendre una iniciativa sense benefici personal previsible, sobretot entrar en debats difícils o ingrats, i a partir d’aquí complicar-se la vida. Una adaptació possible hauria pogut ser “entrar en un carxoferar”, que almenys hauria tingut alguna gràcia, però era demanar massa. Igual que passa amb fer(-se) trampes al solitari→ o obrir el meló de…→ és propi de tertulià semiculte, de generació búmer, o de col·laborador més jove dels mitjans del grup Godó, envellit prematurament a causa d’aquesta relació laboral i les companyies que comporta.
–fòbia (n.) Tota víctima necessita projectar una condició patològica imaginària en un agressor imaginari, que ha de ser definit. Es crea afegint el sufix “fòbia” a un substantiu. Aquesta projecció eximeix la víctima de tota responsabilitat personal i carrega tota la culpa en l’agressor imaginari, això abans de qualsevol diàleg, que esdevé impossible.
G
glotofòbia (n.) Aversió que una persona percep cap al seu propi accent, per part d’algú altre. És una projecció victimista.
gràcies per fer-ho possible (frase) Expressa reconeixement genèric a la gent implicada en l’organització d’un fet o un acte, en el moment final. S’aplica contínuament, en qualsevol col·lectiu, per qualsevol cosa: una comunió, un casament, un viatge de fi de curs, una copa de futbol sala, un congrés de partit polític.
grassofòbia (n.)Condició inventada per gent obesa o amb sobrepès, per acusar la mirada de l’altre i evitar assumir la responsabilitat personal davant del propi problema. Les veus més actives acostumen a ser dones que volen normalitzar→ el cos no normatiu→, però que no acostumen a manifestar desig sexual per homes obesos o amb sobrepès. Acostumen a morir-se prematurament, de malalties cardiovasculars.
gravar-se paraules a foc (frase) Dit com una exhortació a escoltar bé i recordar unes paraules, normalment d’un líder. És una forma d’exaltar i sobretot de ser vist exaltant el líder, per tant fent ostentació de la pròpia lleialtat envers el líder. La utilitat d’aquest flòstic ve perquè funciona com un predictor d’imbecil·litat profunda, de cretinisme irrecuperable: és impossible prendre’s seriosament algú que repiula un tall de vídeo del líder del seu partit i diu “això gravat a foc”.
I
implementar (v.) En principi és un tecnicisme, vol dir posar en pràctica, convertir una idea en un procés real. La flostificació arriba per l’ús abusiu. Qualsevol paraula o construcció perfectament normal en determinats contextos pot ser flostificada per ús abusiu o excessiu.
integrador (adj.) Que integra (→integrar).
integrar (v.) Les parts integren un tot, o es pot integrar parts en un tot. En sociologia i antropologia, una societat, en ús transitiu, “integra” un migrant, mentre que un migrant, en ús intransitiu pronominal, “s’integra” en una societat. En matemàtiques “integrar”, en ús transitiu, és trobar la integral d’una funció o la solució d’una equació diferencial. Una paraula amb un pedigrí tan tècnic i tan positiu tenia tots els números per acabar flostificada, en aquest cas per ús excessiu.
J
justificar la narrativa (frase) En teoria política, acceptar la narrativa→ de l’altre, és a dir el plantejament dels fets. Es diu amb intenció acusatòria, despectiva. És pròxim i de fet intercanviable amb comprar el marc→
(1) Això seria justificar la narrativa de…
(2) La solució no és justificar la narrativa de…
LL
llibertats (n.) Pluralització de “llibertat”. La pluralització és una tècnica de flostificació. S’aconsegueix afegint una essa o o bé fragmentant el concepte i afegint-hi adjectius (pobresa + adjectiu →).
M
micromasclismes (n.) Gestos petits i inconscients d’un home percebuts com una agressió imaginària per una dona. Per exemple, el cambrer que atén una parella i dona la nota a l’home comet un micromasclisme, ofèn la dona perquè dona per descomptat que no paga. Mentrestant les dones que van amb homes que paguen, perquè paguen, continuen existint amb tota la tranquil·litat del món.
(els) migrants són una oportunitat (frase) Flòstic-fermall, és a dir, flòstic que la persona diu com qui es posa un fermall damunt la roba exterior, amb finalitat ornamental, a fi i efecte de presentar-se millor del que és. El flòstic-fermall és sempre indemostrable i alhora infalsable, del tot aliè a les dades i a la realitat. No compromet qui el diu ni ningú a res, no vol dir absolutament res amb cara i ulls, mínimament aprofitable.
misogínia (n.) Etimològicament vol dir “odiar les dones”. S’observa històricament en les religions del llibre. Justifica el sotmetiment de la dona en tots els ordres de la vida. En el cristianisme i el judaisme la secularització n’ha mitigat els efectes al llarg de la història. En canvi, en l’islamisme està en plena i cruel vigència, paradoxalment obviada per algunes feministes professionals a Occident. Així, al món ric “misogínia” funciona com un flòstic-morrió, és a dir que es fa servir per intentar tapar la boca i fer callar: s’aplica sobretot als crítics del negoci del feminisme polític, acadèmic i mediàtic.
N
no normatiu (adj.) S’aplica a cossos, vol dir lleig.
(1) La publicitat només dona espai a cossos normatius.
normalitzar (v.t.) Fer normal. Es fa servir per a denunciar que certes situacions siguin percebudes com normals o habituals, en expressions que comencen en condicional o en imperatiu, segons la intensitat desitjada.
(1) No hauríem de normalitzar…
(2) No normalitzem…
O
obligatorietat (n.) Sinònim flòstic d’ “obligació”. En l’ús comú no hi ha ni un sol cas en què no es pugui dir obligació.
(1) S’acaba l’obligatorietat de dur mascareta.
(2) S’acaba l’obligació de dur mascareta.
obrir el meló de… (frase, catanyol) Iniciar un debat que s’anticipa com difícil. En català els melons s’enceten, com tenen clar sobretot al País Valencià. S’ha intentat l’adaptació en aquest sentit, amb èxit escàs. Això fa pensar si realment cal adaptar cada flòstic que brolla de la claveguera mediàtica espanyola, cada clixé de tertulià mort per dintre. Igual que passa amb fer(-se) trampes al solitari→, ficar-se en un jardí→, passar-se tres pobles→ o (ha) vingut per quedar-se→ és propi de tertulià semiculte, de generació búmer, o de col·laborador més jove dels mitjans del grup Godó, envellit prematurament a causa d’aquesta relació laboral i les companyies que comporta.
P
passar-se tres pobles (frase, catanyol) Exagerar molt. Admissible en gent jove per la tendència a l’excés hormonal, però a partir d’una certa edat és d’un mal gust imperdonable. Igual que passa amb fer(-se) trampes al solitari→, ficar-se en un jardí→ o obrir el meló de…→ és propi de tertulià semiculte, de generació búmer, o de col·laborador més jove dels mitjans del grup Godó, envellit prematurament a causa d’aquesta relació laboral i les companyies que comporta.
pensament crític (s.n.) Es considera un objectiu desitjable en la planificació de sistemes educatius. És bo i desitjable educar individus en el “pensament crític”, és a dir capaços d’analitzar fets i fenòmens i exposar-ne una anàlisi crítica, que serà incorporada i assimilada i canviarà les coses cap al costat correcte de la història (→). Però res més lluny de la realitat, el que s’incentiva és la passivitat.
persona menstruant (s.n.) Dona. Es fa servir en el llenguatge dels homes que s’imaginen que són dones, perquè els molesta l’associació de la dona i la biologia.
persona racialitzada (s.n.) Ús passiu del verb “racialitzar”, que vol dir veure l’altre com membre d’una raça. La persona “racialitzada” pot dir que no li donen feina o no li lloguen un pis o l’atura la policia per la seva condició de persona “racialitzada”, com si no hi hagués ningú més a qui no donen feina, no lloguen un pis o atura la policia.
persona ruralitzada (s.n.) Persona que viu al medi rural. El gir sarcàstic el devem a @jordicanballera.
persona treballadora (s.n.) Treballador, en el sentit d’empleat o assalariat, persona que ven temps de treball a canvi de salari. És un recurs per incloure els treballadors de sexe femení, sobre la base de la falsa creença que el genèric no els inclou. Crea frases absurdes.
(1) Aquest empresari és una persona treballadora.
(2) És la persona treballadora més treballadora de l’empresa.
(3) És una persona treballadora molt poc treballadora: fuma, beu i xiula a les noies quan passen
pobresa + adjectiu (s.n.) Pluralització del concepte de “pobresa” mitjançant l’addició d’adjectius. El concepte “pobresa” seguit d’un adjectiu pretén crear una il·lusió tecnocràtica i burocràtica de coneixement i control.
(1) pobresa energètica
(2) pobresa infantil
(3) pobresa menstrual
(4) pobresa farmacèutica
La pluralització és una de les tècniques que es fan servir per a degradar els conceptes. S’aconsegueix afegint una essa o o bé fragmentant el concepte i afegint un adjectius a cada part.
polítiques (n.) Pluralització de “política”, en el sentit de “mesures” (angl. “policy”). La pluralització és una tècnica de flostificació. En el món mental de la persona que parla amb flòstics, dir un concepte en plural li dona automàticament una boira de sofisticació i complexitat, una il·lusió de gruix intel·lectual. Compareu:
(1) La política energètica
(2) Les polítiques energètiques
posar el cos (frase) Estar present, per exemple en una manifestació, en qualsevol acte que comporti reunió de gent. És un flòstic molt del gust de l’esquerra cuqui.
posar en valor (frase) Exigir el reconeixement del mèrit. És propi d’indigents morals i intel·lectuals, perquè el reconeixement del mèrit arriba més tard en la vida, o no. Quan el polític diu “volem posar en valor” està dient: “ho estem fent molt bé i exigim que es reconegui”.
(1) Volem posar en valor les polítiques energètiques del govern
preacord (n.) Quan la part feble diu que ha parlat amb la part forta i han parlat sobre què parlaran diu que han arribat a un “preacord”. Per tant un preacord no és un acord.
privilegi (n.) El veritable privilegi són els diners, els estudis i el patrimoni dels pares. Prediu millor el destí de la persona que els òrgans genitals que li toquen a loteria dels cromosomes. Mentrestant, hi ha dones de casa bona abonades al feminisme professional acadèmic, artístic i mediàtic, parlant del “privilegi” imaginari dels homes pel fet de ser homes. En realitat intoxiquen el cor i la ment de la noia de barri, de poble, que viu enganyada fins als quaranta anys amb conceptes de pensament màgic com sororitat (→), com si les dones, pel fet de ser-ho, tinguessin un element en comú que les uneix.
problemàtica (n.) Sinònim flòstic de “problema”.
promocionar (v.t.) Sinònim flòstic de “promoure”.
R
racialitzar (v.) Es fa servir en passiva a persona racialitzada (→)
racionalitzar (v.) Aplicar racionalitat, sovint en un ús eufemístic, per exemple per tapar acomiadaments i retalls pressupostaris. El vocabulari tècnic és una font inesgotable de flòstics, sobretot a partir de l’ús excessiu. Qualsevol cosa dita amb un tecnicisme ressona millor, o aquesta és la idea.
reconduir (v.) Tornar a conduir, sovint en un ús eufemístic, per tapar una repressió. Els prefixos i sufixos acostumen a ser agents flostificadors (repensar→).
(1) Hem de ser capaços de reconduir la situació.
refugi climàtic (s.n.) Terme que unifica els espais públics existents amb aire condicionat, com oficines bancàries, supermercats, biblioteques, piscines municipals, etc. L’ha fet popular l’esquerra institucional impotent, que ha de simular activitat per a semblar útil i amb sentit davant la seva clientela electoral en medis urbans populars. Encarreguen una campanya a una empresa client, pengen a l’entrada dels llocs logos de “Refugi climàtic” i li diuen al pobre que ha de triar entre menjar o posar l’aire condicionat que vagi al supermercat, cosa que igualment fa de totes maneres (Veg. pobresa energètica, →probresa+adjectiu).
renta’t la boca abans de parlar de (frase) Dit a algú amb ànim insultant, per defensar de les crítiques un tercer, normalment un líder. El destinatari de l’insult seria indigne no ja de criticar, sinó de parlar de la persona en qüestió. Amenaçar amb “rentar la boca” (amb lleixiu, salfumant) relacionat amb el càstig per parlar malament (o brut) és una pràctica antiga, amb un punt de barbàrie. Igual que gravar-se paraules a foc, és un flòstic propi de gent petita, ferida, frustrada, tarada, dins de les legions d’untermensch i púrria desnortada que vaga sense rumb per les xarxes.
repensar (v.) Tornar a pensar. Els prefixos i sufixos acostumen a ser agents flostificadors (reconduir→).
republicà,-na (adj.) El partit polític Esquerra Republicana de Catalunya va convertir l’adjectiu en un flòstic afegint-lo als conceptes més inversemblants. Per exemple, “Europa republicana” va ser el seu eslògan a les eleccions europees de 2024. La idealització del període republicà dels anys trenta del segle XX, i l’anhel d’una hipotètica república espanyola, obvia que Espanya podria tenir un cap d’Estat escollit i perpetuar l’ocupació, l’espoli i el genocidi cultural a Catalunya exactament igual que amb el cap d’Estat hereditari.
S
sinergia (n.) En ciència (biologia, medicina) acció combinada de diferents òrgans per acomplir una funció, o bé suma de l’efecte de dos medicaments. La qualitat positiva del concepte l’ha fet susceptible de flostificació per ús excessiu.
sostenible (adj.) En ecologia, dit de l’activitat que no consumeix recursos, o en consumeix menys, o no perjudica els ecosistemes. Per exemple fer servir electricitat generada pel sol i el vent comporta deixar de fer servir la que es genera cremant combustible fòssil. Per tant és sostenible, o més sostenible. El concepte, en principi irreprotxable, s’hauria flostificat per l’ús excessiu i deshonest.
sororitat (n.) Solidaritat gratuïta de gènere entre dones. L’existència d’una comunitat de dones, pel sol fet de ser-ho, esborra les diferències de classe, que són el predictor del destí més fiable de la persona humana. Com quan hi ha un assassinat, el primer que cal preguntar-se és a qui beneficia. Mentrestant, la mateixa solidaritat gratuïta de gènere és empoderadora entre dones però reprovable entre homes.
subsaharià (adj., n.) Negre, de raça negra.
(1) Troben vint subsaharians ofegats a l’estret de Gibraltar.
T
tapa’t una mica (frase) Dit amb ànim insultant, per provocar vergonya en l’altre, assumint que el seu punt de partida és deshonest. És una exhortació a dissimular, a avergonyir-se dels propis interessos i creences. És del grup de rentat la boca abans de parlar de→, amb el mateix ànim degradant i deshumanitzador de l’altre. Fer-lo servir és propi de gent petita i frustrada perquè demostra impotència.
tempo (n., sovint en pl.) Vol dir «temps» en italià, probablement ve de la notació i la terminologia musicals. No hi ha ni un sol ús on no es pugui substituir per «temps» o «ritme(s)».
(1) La formació d’un govern té els seus tempos.
(2) La justícia té els seus tempos.
transinclusivitat (n.) Condició de creure que són dones homes que es consideren dones i es posen perruques, maquillatges i vestits, o emprenen procediments mèdics, que poden arribar a fer-se extirpar el penis i els testicles. És una reacció al concepte de “transfòbia”. La lluita entre transfòbia i transinclusivitat és ferotge i ha partit en dos el feminisme. Com quan hi ha un assassinat, el primer que cal preguntar-se és a qui beneficia.
transfòbia (n.) Condició inventada per degradar qui no es creu que siguin dones homes que es consideren dones i es posen perruques, maquillatges i vestits, o emprenen procediments mèdics, que poden arribar a fer-se extirpar el penis i els testicles. El concepte oposat és “transinclusivitat”. La lluita entre transfòbia i transinclusivitat és ferotge i ha partit en dos el feminisme. Com quan hi ha un assassinat, el primer que cal preguntar-se és a qui beneficia.
transformador (adj.) En política, accions destinades a transformar la societat en un lloc més just. Per tant és un terme propi de l’esquerra. El problema és que l’abandó de la lluita per les condicions materials de l’existència de la majoria, el trasllat del focus a fantasies identitàries, ha convertit “transformador” en una clofolla buida. La flostificació aquí hauria arribat per una quarta via, la dislocació contextual, que és diferent a les altres tres: 1a) pluralització (llibertats→, feminismes→, pobresa + adjectiu→), 2a) adició de prefixes (reconduir→, repensar→) i 3a) ús excessiu (racionalitzar→, sinergia→, sostenible→).
Per tant, la flostificació per dislocació contextual es donaria per causes alienes al mot, com és la degradació del context. Per exemple, seria “transformador” assegurar un mínim habitatge a la població, que alliberés tanta gent de tant patiment. En canvi, en el context de la política actual, representa que és “transformador” fer parlar els adults d’una altra manera, imposant invents agramaticals com el genèric femení o el desdoblament excessiu i innecessari, en detriment de la funcionalitat del llenguatge. En conseqüència, el fàstic envers la política va creixent.
travessar una línia vermella (frase) En el llenguatge polític vol dir superar un límit que dispara una acció de represàlia. Per tant es fa servir en un context d’amenaça:
(1) Si el govern fa X travessarà una línia vermella i no tindrà el nostre vot.
(2) El govern ha travessat totes les línies vermelles.
En realitat, forma part de la gesticulació del feble quan vol sonar més fort del que és. Per exemple, la relació dels polítics catalans amb el poder espanyol està plena de flòstics com “sí vigilant” o “sí crític”, controlats per línies vermelles. L’altra part sap que té uns límits, però travessa sempre les línies vermelles, i no passa res. En conseqüència, el fàstic envers la política va creixent.
treure de context (frase) Recurs del polític per acusar els mitjans rectificar i dir que no va dir el que va dir mentre culpa els mateixos mitjans.
(1) Les meves paraules s’han tret de context.
V
(ha) vingut per quedar-se (frase, catanyol) Dit com una premonició, donant per fet que un fenomen no és passatger sinó que perdurarà perquè és important. Per tant, sovint expressarà un desig més que una realitat. Igual que passa amb fer(-se) trampes al solitari→, ficar-se en un jardí→ o passar-se tres pobles→ és propi de tertulià semiculte, de generació búmer, o de col·laborador més jove dels mitjans del grup Godó, envellit prematurament a causa d’aquesta relació laboral i les companyies que comporta.