El calendari txec (3): Febrer
Mudar-se i anar a ballar un cop l’any amb els companys de feina, en algun espai prou gran i adequat, amb una orquestra. A Txèquia tota empresa o institució prou gran que es respecti mínimament té el seu ball.
mésJanek Rubeš fa els millors vídeos sobre Praga i les ciutats principals txeques, en un anglès excel·lent. Transmet una bon rotllo i un energia positiva que no se l’acaba. Té canal a YouTube i llibres publicats. És el millor que hi ha per qui vingui de visita i necessiti guia turístic. Que es digui «honest» en el nom ens indica de quina situació ve, a què reacciona.
El calendari txec (2): 27 de maig
Heydrich, Drda i el principi superior
El dia 27 de maig, els txecs commemorem l’atemptat, executat el 1942, contra el Reinhard Heydrich, governador nazi del Protectorat de Bohèmia i Moràvia. La feta, a càrrec dels paracaigudistes txecoslovacs Jan Kubiš i Jozef Gabčík, no ens va apropar la pau, però, va fer que la Gran Bretanya revoqués (de totes maneres, ja massa tard) l’Acord de Munic, la qual cosa va assegurar la recuperació de les nostres fronteres d’avantguerra.
més
Textos sobre ciutats txeques fets per estudiants txecs de català del grau de la Universitat Masaryk de Brno.
M’agradaria invitar-vos a una ciutat que vaig visitar personalment l’any passat. Em va encantar i espero tornar-hi un dia. Kutná Hora és una ciutat tranquil·la, plena de cafeteries i de la gent disposada a fer-vos veure la bellesa d’aquest lloc. Crec que us agradaria tant com a mi.
més
L’edifici principal de la Galeria Nacional va ser un Palau de Fires. Quan es va construir, als anys vint del segle XX, va ser l’estructura funcionalista més gran del món. Avui conté art txec dels segles XIX, XX i XXI, algun Picasso i alguna obra icònica més, procedent de col·leccions. Al primer pis hi ha el Cafè Jedna, molt espaiós i lluminós, i una llibreria orientada a l’art i el disseny.
Praga va ser després de París la primera metròpoli del cubisme. L’estil va evolucionar cap a l’arquitectura i les arts aplicades, i es van generar artefactes curiosos genuïnament originals com la icònica sucrera de Pavel Janák el 1911, i tot un estil d’interiorisme. El Museu del Cubisme, situat en un edifici cubista, ha millorat des de la seva integració al Museu d’Arts Decoratives. S’hi pot veure el que s’entén per mobiliari cubista. En el mateix edifici hi ha el Grand Café Orient, amb la decoració cubista de l’època reconstruïda de forma fidedigna. El restaurant de la planta baixa és nou i és una ampliació del negoci, abans hi havia una llibreria.
Karel Zeman (1910-1989) va ser director de cinema, un dels creadors de l’animació cinematogràfica txeca, un mestre de la stop motion admirat per Tim Burton i Terry Gilliam. Les seves pel·lícules de ciència ficció i fantasia, els efectes especials artesanals, de molt abans de la informàtica, els dinosaures, els submarins, els coets voladors, formen part de l’educació sentimental de diverses generacions de txecs (muzeumkarlazemana.cz).
La plaça de Jordi de Poděbrad (náměstí Jiřího z Poděbrady) a Praga, entre els barris de Vinohrady i Žižkov, està plena de cafès i restaurants, té un mercat d’aliments de proximitat i la bella església del Sagrat Cor de Jesús (Kostel Nejsvětějšího Srdce Páně), construïda el 1929-32 per Jože Plečník, un arquitecte eslovè avançat al seu temps.
mésVius a Praga? Si t’intrigava saber per què pengen peces reflectants dels cables dels tranvies que creuen els ponts sobre el riu, la resposta és perquè el reflex espanta els cignes i els fa volar més alt, i d’aquesta manera evita que xoquin contra els cables. Ho explica (en txec) aquest tècnic. Algun tècnic de l’empresa del transport o de l’Ajuntament, no sabem si el senyor que parla, ha pensat una solució barata per a protegir aquest ocells elegants. És tot bonic, en la notícia.
Espectacles basats en la combinació d’arts escèniques i projeccions. La fórmula va fer furor fa més de seixanta anys, el 1958, al pavelló txecoslovac de l’Exposició Universal de Brussel·les. La cosa compta amb un teatre estable a Praga dins del Teatre Nacional. Els espectacles prenen sovint motius coneguts de forma universal, com Juli Verne, Alícia al país de les meravelles o El petit príncep, i es conceben sense barrera lingüística, per atendre el màxim públic possible, txec i estranger.