Alguns pagesos txecs de quilòmetre zero us deixen omplir el cistell de maduixes que us endureu a casa: el juny és el temps de de les maduixes. Us expliquem on es pot fer. L’experiència pot valdre la pena no solament si teniu menuts a casa. Parlem d’això, de producte local, mercats de proximitat i Slow Food txec.
mésEl dia 15 de 18 a 19 hores anuncien un acte en línia sobre «Preguntes i respostes sobre mobilitat i desplaçament a Catalunya». Citem:
En aquest acte es donarà una visió global sobre els reptes i dificultats de mobilitat que hi ha hagut aquests darrers mesos per viatjar a Catalunya, així com les solucions que s´estan facilitant a tots els afectats que no podien tornar a casa. Es facilitarà també informació sobre allò que pugui ser d´interès a tots aquells que vulgueu viatjar a Catalunya durant l´estiu, els espectadors que ho veieu en directe podreu transmetre de manera directe les vostres preguntes i inquietuds, de manera que pugueu rebre resposta ràpida a les vostres consultes.
Cinema txec dels anys seixanta (1)
«Starci na chmelu» («The Hop Pickers» a IMDB) és un bon punt per començar a descobrir el cinema txec. És un musical i això pot rebaixar la barrera lingüística a qui li calgui. Les cançons (les lletres es poden buscar) els txecs se les saben de memòria, sobretot a partir d’una certa edat. L’Arxiu Nacional del Film txec (NFA) l’ha restaurat i la podeu veure en línia al cine Aero.
Tard o d’hora hi tornarà a haver eleccions i els catalans de l’exterior continuarem sense tenir dret efectiu de vot. El sistema polític no té cap intenció de resoldre la situació. Passen els anys i les paraules no van acompanyades en absolut de cap acció, tot i l’increment recent de persones censades al CERA. Som 250 mil. La FIEC continua insistint.
Jan Schejbal (nuvol.cat)
Jan Schejbal és el degà de la catalanística txeca. Recuperem una entrevista publicada el 2016, després de la seva traducció al txec de Jo confesso, de Jaume Cabré. En l’entrevista Schejbal explica amb una certa extensió els orígens i la trajectòria, el que era editar literatura durant el règim comunista. Al final hi ha una relació de les seves traduccions i altres treballs.
Com s’arriba a publicar en txec Jo confesso?
L’èxit editorial a Alemanya li dóna visibilitat davant el sector editorial txec. Una editorial nova, independent, portada per un matrimoni, vol publicar un llibre català, demanen la meva consulta, jo els presento el meu dossier de propostes d’edició, parlem de les possibilitats que hi ha gràcies a l’ajut a la traducció de l’Institut Ramon Llull i ells decideixen publicar Jo confesso. Després de 1989 s’ha traduït molta menys literatura catalana que durant el comunisme. El Jo confesso, si té èxit, pot obrir camí a noves traduccions.
mésEl president de Txèquia Miloš Zeman vol aprofitar el virus, Putin i els xinesos per realiniar el país i anul·lar el llegat de Václav Havel en política exterior, que és pràcticament tot el llegat que queda en vigor. Aquesta és la tesi del comentarista Martyn Fendrych, que podeu llegir en txec a aktualne.cz.
més
Us presentem tres sèries de Mall TV. En txec, com una finestra a la realitat txeca urbana, que vol dir sobretot Praga. Els capítols duren entre vuit i tretze minuts. Són finestres a la vida quotidiana de la txequitud: l’interiorisme, la moda, els costums. Demana un mínim de llengua txeca. Si comenceu a conèixer l’idioma una mica bé l’amenitat, la falta de pretensions i la brevetat dels capítols us faran les coses més fàcils.
L’estilista o dissenyador de moda Artur (Stylista) viu a l’ombra d’un competidor d’èxit, Olo. Ha treballat a les passarel·les de Londres i no perd l’oportunitat de recordar que Praga és provinciana. En canvi, l’ambient d’una petita agència de publicitat (Všechno je jinak, Tot és una altra cosa) es basa en el joc dels tres protagonistes, sense tanta relació amb el món exterior.
Una sèrie més curiosa és l’adaptació d’un model noruec: Život je hra (La vida és un joc). Explica la peripècia d’un jove de classe mitjana, amb els problemes habituals de sortir de l’ou, comentada contínuament per dos comentaristes esportius.
mésL’esquerra catalana defensa els palestins i fa veure que no veu la corrupció dels seus líders i les atrocitats inspirades pel fanatisme religiós musulmà. Per contra, certa dreta, que algú molt ocorrent va denominar «ciunista», admira la intel·ligència pràctica i la voluntat de guanyar dels jueus, i fa veure que no passa res si el soldat israelià tortura i mata nens palestins o els ensorra la casa, perquè al cap i la fi li van gasejar l’àvia a Treblinka i això fa mal.
La mirada txeca és molt diferent. No és una guerra de trinxeres consolidades, com a Catalunya. La línia del front no és tan nítida. Les causes són quatre: 1) En el món txec de la cultura i les arts no predomina el biaix progressista; 2) En els mitjans hi ha una hegemonia liberal conservadora; 3) A Txèquia hi ha tant una memòria viva de l’herència jueva com, 4) Una història pròpia de relacions amb Israel.
més
El primer text conservat on apareix el nom «Praga» el va escriure un tortosí fa més de mil anys. Ibrahim ibn Yaqub al-Tartushi, un comerciant i diplomàtic enviat pel Califa de Còrdova, va descriure l’any 965 un comerç d’esclaus, metalls, teles i ambre, freqüentat per mercaders d’origen eslau, alemany, llatí, jueu i musulmà.
més«Bohèmia és el país del rei Boyslav. La distància entre la ciutat de Praga i la de Cracòvia és d’un viatge de tres setmanes, i es cobreix tot al llarg de la frontera amb el país dels turcs. La ciutat de Praga està construïda amb pedra i guix i és la més rica en comerç de tots aquells paratges. Els russos i els eslaus hi porten mercaderies des de Cracòvia. Musulmans, jueus i turcs de més enllà de la seva frontera també vénen carregats de mercaderies i balances de mercat. Porten a vendre esclaus, estany, i diverses menes de pells precioses. Llur país és el millor entre tots els pobles del Nord, i el més ric en farratge. Per un cèntim et venen prou farina per satisfer un home durant un mes, i pel mateix preu també pots adquirir ordi per nodrir una muntura durant quaranta nits. A la ciutat de Praga fan selles, brides i els lleugers escuts de cuir que usen aquí.» (Ibrahim ibn Yaqub al-Turtushi, Viatges)
Font: Manuel Forcano, Els jueus catalans, Angle Editorial, Barcelona, 2014.
Kamil Lhoták (1912-1990) és un dels artistes més personals i inconfusibles del segle XX txec. Completament autodidacta, sense cap educació artística formal, va desenvolupar un estil propi basat en una poètica de la màquina i del suburbi. Els motius es van repetint i variant: el globus aerostàtic, el tren, el cotxe antic, els submarí, la sitja, el dipòsit, la carpa del circ, el jardí buit, a la perifèria urbana, és a dir de Praga.
més